Circulació zonal amb successió de fronts

Durant els propers dies la situació meteorològica estarà dominada per la circulació zonal, amb el pas de diversos fronts atlàntics que duen associats vents de component oest. Aquesta situació meteorològica no sol ser gaire favorable per veure plogudes a les Illes, tot i que sí que sembla que tendrem el pas de distintes bandes de niguls amb qualque possible gotellada.

Un dels efectes més notoris d’aquesta situació meteorològica serà una oscil·lació en les temperatures, i així es pot veure a la predicció de la temperatura a 850hPa per les properes 200 hores.

T_850

Es pot veure com la temperatura fa pujades i baixades coincidint amb el pas successiu de fronts (càlids i freds). A més, a mesura que van passant les hores es pot observar com la incertesa (la banda blava) en el pronòstic s’incrementa, el que evidencia el que ja sabem, que els pronòstics meteorològics es tornen menys fiables a mesura que intentam ampliar l’horitzó de predicció.

Als següents mapes també es pot observar aquesta successió entre una massa d’aire càlid (dia 04 de gener) i una altra de més freda (dia 06 de gener), sempre amb vents de component oest. Això sí, la massa d’aire més càlid vendrà impulsada per vents de sud-oest, mentre que la d’aire fred vendrà acompanyada de vent de nord-oest.

04012016_850

06012016_850

 

El Niño i l’estrany mes de desembre

Aquest passat mes de desembre ha estat excepcional, tant pel que fa a les temperatures com pel que fa a l’absència gairebé total de pluges. Serveixi d’exemple l’estació meteorològica de Llubí (dades extretes de meteodemallorca.com), on 17 dies varen tenir temperatures màximes superiors als 20ºC i la precipitació total (5mm) es correspon íntegrament a l’aportació de les rosades i les boires.

Però el més rellevant d’aquest mes de desembre és que ha vengut a continuació d’un octubre i novembre eixuts i calorosos. De fet, les plogudes han estat ben minses en el darrer trimestre de l’any i ja es comença a parlar de la possibilitat que les Illes es trobin a l’inici d’una sequera, que per altra banda és un dels trets característics del clima de les Illes, i per tant, com a societat hauríem d’estar preparats per afrontar-la.

Aquest episodi de temps estable i anticiclònic ha coincidit, a més, amb un episodi intens de El Niño. Aquest fenomen, característic de l’oceà Pacífic, consisteix en un canvi en el patró de la temperatura superficial del Pacífic, escalfant-se la part més propera a l’Amèrica equatorial al temps que es refreda la part occidental, la que es troba més propera a Indonèsia i Austràlia.

El Niño és només una de les cares d’una oscil·lació oceànica coneguda com a ENSO (El Niño Southern Oscillation) i que té 3 modes possibles:

El Niño: Quan les aigües del Pacífic properes a l’Amèrica equatorial s’escalfen al temps que les aigües del Pacífic Occidental es refreden

1997_Nino_SST

Font: NCSU

La Niña: Quan les aigües del Pacífic properes a l’Amèrica equatorial es refreden per davall de les seves temperatures habituals, incrementant-se la temperatura de les aigües del Pacífic Occidental

1988_Nina_SST

Font: NCSU

Mode normal

Més enllà dels efectes oceànics regionals, El Niño té importants implicacions a nivell climàtic, sobretot a les regions equatorials i tropicals, encara que algunes regions fora d’aquestes àrees també es veuen afectades.

Nino_winter_jet_stream

Font: NCSU

Tot i que existeixen diversos estudis que cerquen implicacions de El Niño al nostre entorn, la realitat és que no s’han pogut demostrar efectes concrets. Ja sigui perquè els seus efectes arriben de manera diluïda o perquè tenim massa poques dades per fer estudis estadístics robusts.

De totes maneres, el cert és que els 2 grans episodis anteriors de El Niño, el de 1983 i el de 1997-1998, es troben molt a prop en el temps de dues grans sequeres a les Illes, la de 1981-1986 i la de 1999-2001. El fet que l’episodi actual de El Niño, comparable al de 1997, dugui associat també un període de pluges molt per davall del que s’espera en aquesta època de l’any podria fer sospitar que existeix qualque relació entre episodis intensos de El Niño i períodes de pluges de sequera a les Illes, però per extreure conclusions es necessitaria un anàlisi més robust que aquesta simple suposició.

 

Una esperança pel canvi

Durant els propers dies un centre anticiclònic s’ubicarà al nord d’Europa, concretament damunt la Península Escandinava. Aquest anticicló provocarà una descàrrega freda a la zona d’Europa Oriental al mateix temps que podria ajudar a què les borrasques atlàntiques s’apropin a la Península Ibèrica i a les Illes Balears.

ECMWF

 

Certeses, incerteses i incorreccions referides al canvi climàtic. Abans de COP21

Aquests propers dies, entre dia 30 de novembre i dia 11 de desembre, es celebra una cimera de la ONU a Paris, la COP21, centrada en el canvi climàtic. Més enllà de tota la política que pugui dur associada un acte d’aquest tipus el cert és que el tema que es tracta és de màxima actualitat i importància, tant a nivell científic com social.

Avui, dia 29 de novembre, s’han dut a terme distints actes de mobilització per reclamar als nostres polítics que actuïn d’una vegada per totes. Però més enllà de temes polítics avui m’agradaria parlar d’alguns conceptes que consider bàsics i que tal vegada no estan del tot clars.

Per fer-ho, dividiré aquest article en 3 apartats, un dedicat a les certeses, un altre a les incerteses i un darrer a les incorreccions.

Certeses:

1.- El CO2 és un gas d’efecte hivernacle: Es parla de gasos d’efecte hivernacle per referir-se a aquells gasos que provoquen l’escalfament de l’atmosfera quan hi són presents. Mentre que aquests gasos són transparents a la radiació que ens arriba del Sol, no ho són per la radiació que emet la Terra. Aquest fet provoca que part de la radiació que la Terra hauria d’emetre cap a l’espai quedi confinada a l’atmosfera i produeixi un increment tèrmic. Sense la presència d’aquests gasos es calcula que la temperatura mitjana global seria d’uns -18ºC.

Si voleu saber més coses al respecte vos enllaç a la wikipèdia en castellà, que trob que està prou bé.

Efecto_invernadero

2.- Increment en la concentració de CO2: La concentració atmosfèrica de CO2, i altres gasos d’efecte hivernacle, s’ha incrementat durant el darrer segle i actualment s’estan assolint concentracions històriques (es freguen les 400 ppm), amb valors que són molt més elevats que els que hi havia als inicis de l’època industrial, que s’estima eren unes 280 ppm

Enllaç a les dades de l’estació de Mauna Loa – Hawaii, on es prenen mesures de CO2 que es consideren de referència a nivell de l’Hemisferi Nord.

3.- Increment notable en la temperatura global: Paral·lelament a aquest increment en la concentració dels gasos d’efecte hivernacle s’ha produït un increment de temperatura notable, entorn a +0.7ºC durant el segle XX, i que ens està portant a registrar les temperatures més elevades d’ençà que hi ha registres.

Incerteses: (he contemplat tant incerteses sobre el procés en sí com incerteses que alguns utilitzen per desacreditar les projeccions a llarg termini)

a.- Quina serà la pujada de la temperatura les properes dècades?

Per intentar respondre aquesta difícil pregunta el que es fa són pronòstics climàtics amb una gran diversitat de models. A més, es creen distints escenaris “socials” de cara al futur. Com que no es sap quina serà la concentració de CO2 a l’atmosfera per a l’any 2020 (per posar un exemple), es necessiten aquests escenaris per simular el que passaria sota distints escenaris d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

És a dir, per a cadascun dels escenaris plantejats s’executen les distintes modelitzacions i se n’extreuen els resultats. El resultat és una gràfica d’aquest estil (extreta del darrer informe de l’IPCC), on es pot veure, per a cada escenari d’emissions, un rang de temperatures previst pel futur.

Sin título

b.- Que passarà amb les precipitacions?

Passa una cosa semblant al que passa amb la temperatura, amb l’afegitó que la modelització de la precipitació presenta algunes complicacions afegides. A més, la distribució regional de les tendències previstes en precipitació no és uniforme a nivell global, trobant extenses àrees en les que es preveu un increment de precipitacions i d’altres en les que es preveu una disminució.

De moment preferesc transmetre la idea que existeix una incertesa elevada en les projeccions de precipitació, però amb una bona coherència entre models que indiquen una més que possible baixada en la quantitat de precipitació entorn del Mediterrani Occidental

c.- Que passaria si hi hagués un succés natural que forcés un canvi climàtic en la direcció oposada?

Es de sobra conegut que grans erupcions volcàniques o canvis importants en la radiació solar poden conduir a descensos importants de la temperatura global. En el cas de les erupcions volcàniques es parla en la majoria de casos de descensos que es donen durant un breu període de temps (2-3 anys com a molt) per tornar després a una situació normal. El cas de la radiació solar ja és més complicat.

La Petita Edat de Gel és un període bastant més fred que l’actual i bastant recent (es va acabar a finals de s.XIX) que sembla que va ser causat per una mescla de factors, entre les quals hi destaca una més que probable disminució en la radiació solar que arribava a la Terra.

Les projeccions climàtiques es construeixen assumint que la radiació solar que arriba a la Terra es mantendrà constant en el temps, o amb variacions cícliques derivades dels cicles d’11 anys.

L’ocurrència d’un descens sobtat significatiu en la radiació solar sembla ser quelcom improbable, tot i que circulen articles dins la literatura científica que parlen d’aquesta possibilitat. Què passaria en aquest cas? Hi ha estudiosos que diuen que el que passaria és que un probable refredament d’unes poques dècades quedaria emmascarat dins un procés d’escalfament global com un període d’estabilitat en les temperatures per a continuar després amb la pujada.

d.- Què passaria si s’aturas la corrent de l’Atlàntic Nord?

Hi ha qui defensa que amb la fusió de gel de Groenlàndia podria arribar a aturar-se la corrent d’aigües temperades que arriba al nord d’Europa (la coneguda com a corrent de l’Atlàntic Nord), el que provocaria una baixada en la temperatura en aquesta regió.

Pel·lícules com “El dia de demà” van un poc en aquesta línia, imaginant successos catastròfics tipus arribada d’una glaciació com a efecte no previst de la pujada actual de les temperatures. Ja sabem que als directors de cinema els successos catastròfics els hi agraden molt, i a vegades es passen de frenada amb les situacions que plantegen.

La Terra ha experimentat qualque succés semblant, com el Younger drias, on un període càlid a finals d’una glaciació acaba sobtadament amb un període molt més fred. Existeix una incertesa important en quina va ser la causa directe d’aquest succés, i a més, la possibilitat real que la corrent de l’Atlàntic Nord s’aturi, sembla, a dia d’avui més baixa que en el passat, ja que la disponibilitat de gel continental (el que realment podria provocar un succés d’aquest estil si es fongués de manera sobtada) és molt més baixa ara que en el passat.

Incorreccions: 

1.- El CO2 NO és un gas contaminant, és un gas d’efecte hivernacle.

2.- El canvi climàtic no té res a veure amb tsunamis ni terratrèmols

3.- La major font actual de pèrdua de biodiversitat és la pèrdua d’ecosistemes, no el canvi climàtic.

 

Predicció d’hivern pel cap de setmana

Després de dues setmanes dominades per l’anticicló, on les boires matineres, el sol i les temperatures agradables han estat els protagonistes, s’apropa un brusc canvi de temps que segons indiquen els pronòstics meteorològics ens portarà una situació d’hivern per aquest cap de setmana, sobretot a partir de dissabte horabaixa.

L’anticicló s’ubicarà cap a l’oceà Atlàntic agafant una configuració nord-sud, el que forçarà la davallada de latitud d’una massa d’aire polar (veure Mapa 1 abaix). A 850hPa (uns 1500m d’alçada) passarem de temperatures de +10/+12ºC divendres a valors de -1ºC/-2ºC entre diumenge i dilluns (veure Mapa 2 abaix). Per tant, la baixada de la temperatura pot ser contundent, i la notarem sobretot diumenge. De fet, durant les primeres hores de dissabte la temperatura es mantendrà encara bastant elevada. Això sí, el vent anirà cada cop a més, el que provocarà que a mesura que baixi la temperatura el contrast tèrmic amb els dies enrere pugui ser notable.

És d’esperar que amb el pas del front fred es puguin produir algunes precipitacions, sense descartar la possibilitat de qualque tempesta, més probables cap al nord de les Illes i ponent de Mallorca, però que podran afectar a qualsevol indret.

A més, amb la baixada de temperatura s’espera que la neu pugui aparèixer als cims de la Serra de Tramuntana. A hores d’ara pareix que diumenge la cota de neu estaria entorn als 1000m

Mapa 1.- Dissabte migdia. Anticicló ubicat al nord-oest de Galícia, enviant vent de component nord cap a les nostres contrades.

Dissabte

Mapa 2.- Temperatura a 850hPa per diumenge. Es preveuen temperatures negatives al nostre entorn.

Diumenge_850

Cicló tropical Chapala

De manera habitual no escric sobre ciclons tropicals, i manco en dies meteorològicament tan interessants al nostre entorn, amb pluges intenses enregistrades a diversos punts de la Península Ibèrica i també algunes pluges de certa entitat a les Illes. Però el cas que vos present a continuació és un cas especial, es tracta d’un cicló tropical que està a punt de tocar terra a Iemen.

Iemen és un país que es troba ubicat a la Península d’Aràbia i que té un clima desèrtic, amb precipitacions molt escasses i on l’arribada d’un cicló tropical és un fet molt rar.

Ubicacio

Tot i que al què es coneix com a mar d’Aràbia de tant en tant s’hi forma qualque cicló tropical, l’arribada d’aquests a la Península d’Aràbia és un fet extremadament rar, i a més, habitualment solen arribar com a tempestes tropicals o depressions tropicals (els ciclons tropicals menys intensos).

En canvi, en aquest cas, el cicló tropical Chapala sembla que impactarà amb la costa del Iemen com a Huracà categoria 2, el que provocarà vents molt intensos, precipitacions molt importants i una més que probable marea ciclònica (ascens important del nivell de la mar com a conseqüència de la pressió baixa d’un cicló).

na201504_sat

Font: wunderground.com

En quant a les pluges s’especula amb la possibilitat que puguin caure alguns centenars de mil·límetres. Hi ha models meteorològics que preveuen quantitats properes als 500 mm, que equivaldrien a la pluja de més de 10 anys a la regió.  Com a exemple, s’adjunta un mapa de precipitació prevista entre avui a les 18z i les 00z del dia 3 que inclou tota Àfrica i la zona de la Península d’Aràbia, i on es pot veure com la precipitació prevista, en tan sols 6 hores, sobrepassa els 50 mm

pluja

Font: wetterzentrale.de

Segons informa Yemen Post News (@YemenPostNews) s’han desallotjat més de 10 mil persones a la ciutat de Mukalla, ciutat costanera amb poc més de 100 mil habitants, que donada la seva ubicació i orografia és prou vulnerable davant l’arribada d’aquest cicló tropical.

Durant els propers dies intentarem traslladar-vos les notícies que ens arribin d’aquell racó del Món.

 

Pronòstic pels propers dies

Al pronòstic toca parlar d’alguns canvis deguts al pas d’un tàlveg.  Un anticicló ubicat a la zona de la Península Escandinava continua afavorint que per la Mediterrània s’apropi aire fred en alçada. Aquesta vegada, i al contrari del que succeïa la setmana passada, aquest aire fred procedeix de la zona atlàntica, i s’apropa en forma de tàlveg, que a mesura que s’apropa al Mediterrani es va aprofundint.

Al següent mapa per dimecres a migdia es pot veure l’anticicló centrat damunt Escandinàvia, i com les Illes, tot i estar sota la influència de l’anticicló de les Açores, veuen arribar aire fred per l’oest.

GFS

De manera poc habitual, el tàlveg s’anirà aprofundint a mesura que s’apropi a les Illes, i dijous, el seu eix arribarà fins a la zona de l’Estret de Gibraltar. A més, en superfície, al sud-est de la península Ibèrica hi haurà certa circulació ciclònica, el que afavorirà que en aquell indret s’hi desenvolupin niguls importants, amb la possibilitat de que descarreguin precipitacions importants.

GFS_48

Pel que fa a les Illes, amb aquesta situació el que esperam és en primer lloc, que les temperatures continuïn baixant respecte als valors d’ahir i d’avui.

En quant a les precipitacions, dimecres semblen probables tant a Mallorca com a les Pitiüses, tot i que pareix que es tractaria de pluges sense tempesta. Si de cas, a darreres hores de l’horabaixa sí que alguna tempesta podria apropar-se a les Pitiüses.

Dijous, les pluges serien més probables a les Pitiüses, on podrien anar fins i tot acompanyades de tempesta, i no es descarta que puguin tenir certa intensitat. A mesura que ens apropem a divendres sembla que aquestes tempestes es podrien desplaçar més cap al nord.

30/09/2015 A deep cyclone in the Western Mediterranean?

A cyclogenesis ocurring in the Western Mediterranean could develop a deep cyclone close to Balearic Islands during the next hours. In fact, some meteorological models seem to develop some kind of tropical like cyclone (Medicane – Mediterranean Hurricane).

For example, this is the forecast of HIRLAM, showing a cyclone at 0.16º spatial resolution

Hirlam_pressure

and very strong winds at surface level (0.05º version of the model)

Hirlam

 

But with no evidences of warm core at 850hPa or 500hPa levels.

There are a lot of centers running WRF versions, and most of them clearly develop a deep cyclone, some of them showing tropical characteristics. For example, WRF-ARW GFS of Lamma consortium (12km spatial resolution), shows a warm core at 850hpa for Wednesday evening in the northwest of Mallorca island.

WRF_850

At 500hPa the warm core is not clear, but there is a small closed isohypse at the same region

zt500z1_web_12

And at surface level, a deep cyclone is present

mslpz1_web_12

During the last years, some Medicanes were developed by WRF models as a consequence of artifacts in the model. Because of that, we suspect that in this case, this deep cyclone could be, again, some kind of artifact.  Let’s see what happens!

 

30/09/2015. Pluges fortes o extraordinàries? Incerteses al màxim nivell

Em resulta molt complicat elaborar un pronòstic per les properes 36-48h. Existeix una possibilitat no menyspreable que s’acumulin quantitats de precipitació molt importants a les Illes, però la posició final de la borrasca influirà de manera determinant en l’indret en el que cauran aquestes pluges.

Igual que ahir, voldria compartir el mapa de màxims de precipitació contemplats per l’EPS (model probabilista) del centreeuropeu. Record, és un mapa que vendria a representar l’extrem dintre del model, no és el més probable, però si qualque dia és possible, és demà.

2015092900+048_ww_bsmxp0d2

Per altra banda, la ubicació final de la borrasca no està gens clara. Ja ho comentàvem ahir, els models d’alta resolució no es posen d’acord en la ubicació final de la baixa, tot i que a mesura que ens hem anat apropant a dimecres cada vegada més models han anat contemplant la possibilitat de que durant algunes hores la baixa es situï bé damunt Mallorca, el que implicaria dos grans moments d’activitat de pluges.

1.- El primer moment seria amb l’apropament de la borrasca pel sud i seria durant la matinada i primeres hores del matí.

2.- El segon moment seria amb l’allunyament progressiu de la baixa cap a l’est ens deixaria de nou dins una àrea de molta activitat, i seria segurament a partir de l’horabaixa/vespre de dimecres, allargant-se durant algunes hores de la matinada de dimecres a dijous

Mentre que el primer moment seria molt favorable per les Pitiüses, sud i llevant de Mallorca, el segon moment pareix que seria més favorable pel nord i est de Mallorca i Menorca.

Aquest escenari el contempla, entre d’altres l’HIRLAM (un altre dels models amb que treballa AEMET), i es pot veure com per demà a les 14h pronostica una baixa mediterrània centrada damunt les Illes.

Hirlam

A més, els models d’alta resolució espacial mostren un aprofundiment molt important de la borrasca, el que podria tenir una altra conseqüència, fortes ràfegues de vent. Però aquest fet també presenta incerteses derivades de la capacitat d’aquests models de resoldre situacions com l’actual.

En resum, la possibilitat de pluges fortes és molt alta durant les properes 24-36h, sense descartar la possibilitat de que s’arribin a acumular grans quantitats de precipitació (entorn a 100mm). Com a fenomen menys probable, però possible, quedarien registres de precipitació que puguin sobrepassar els 200mm. Tot això, a més podria venir acompanyat d’alguns moments amb fortes ràfegues de vent.

Amb la complexitat afegida que durant alguns moments podria arribar a lluir el Sol, donant la falsa impressió de que la predicció no s’està complint.

Predicció especial, dimecres 30 de setembre de 2015

Avui toca compartir una predicció especial, i és que es preveu una situació meteorològica ben interessat per les properes jornades. De fet, dimecres podria ploure molt fort a les Illes.

A hores d’ara pareix bastant clar que ho farà amb força a qualque punt del Mediterrani Occidental, i en aquesta línia va el següent mapa, en el que es pot veure la predicció màxima que, segons el model centreeuropeu (IFS-ECMWF) podria caure durant la jornada de dimecres. En certa manera diríem que es tracta de la predicció més extrema contemplada pel model.

2015092812+060_ww_bsmxp260

És significatiu que l’àrea on es contemplen pluges superiors a 60mm sigui molt extensa. Altres models, com GFS o alguns mesoescalars també pronostiquen precipitacions molt importants. A què es deu tot això?

Sinòpticament, un anticicló centrat al nord del continent europeu és el responsable que s’hagi configurat una circulació dominada per la component est al nostre entorn. Al mateix temps, a nivells mitjans i alts ha arribat aire fred, que ha estat el responsable dels ruixats dels darrers dies.

500

A més, es pot observar com ja hi ha una lleugera circulació ciclònica entorn del Golf de Cadis. De fet, el que esperam és que l’activitat ciclogenètica es traslladi cap al Mediterrani, i segons GFS, dimecres a les 12z s’hauria format ja una baixa que es trobaria ubicada lleugerament al llevant de les Illes, enviant-nos flux humit, i per tant, generant precipitacions.

500_36

Hi ha diversos models mesoescalars (que tenen una resolució espacial superior, és a dir, són capaços de veure els detalls amb més finura), que profunditzen bastant aquesta àrea de baixes pressions, i la fan circular entorn de les Illes durant unes 18-24h aproximadament. El mapa que segueix és només un exemple d’un model concret (WRF-GFS de lamma), que no és l’opció més extrema (tot sia dit)

mslpz1_web_17

De la posició final i la profundització que assoleixi la baixa en dependran les conseqüències. Que a les Illes plourà sembla prou clar, però la intensitat amb que ho farà pot variar molt en funció de la posició final de la baixa, cosa que cap model avui en dia pot modelitzar correctament.

Per tant, ens quedam amb la incertesa de saber exactament el que passarà a les Illes, però sabent que hi ha una situació de pluja extrema al Mediterrani Occidental per davant, que eventualment ens podria afectar. A més, de concretar-se les pluges intenses no es pot descartar que els torrents pateixin qualque revinguda, per tant, precaució màxima.

A nivell personal pens que hi ha certa probabilitat (no excessiva però existeix) de que alguna localitat pugui registrar pluges superiors als 200mm en unes 24h.