És tard i vol ploure

“És tard i vol ploure” diu una dita. I és ben cert, són passades les 23.30 del vespre, i segons els models meteorològics, entre demà i dimarts o dimecres, les pluges intenses visitaran el Mediterrani Occidental.

Serveixi de mostra, no d’afirmació del que passarà, aquesta predicció del WRF-ARW de Lamma (amb condicions de contorn del ECM) on es pot veure la pluja pronosticada pel període entre dilluns a les 12UTC i dimarts a les 12UTC.

pcp24hz1_web_3

Hi ha acumulats previstos que puntualment podrien sobrepassar els 100mm en 24h. De fet, sembla que es podria formar un SCM (Sistema Convectiu de Mesoescala), que és un conjunt de tempestes que evolucionen de manera conjunta i que interactuen entre elles.

A les Illes haurem d’estar atents al que pugui passar. No és del tot segur que aquest possible SCM ens afecti, però la probabilitat és prou elevada com per tenir-la en consideració i prendre les precaucions adients.

Predicció de pluges intenses al Mediterrani Occidental (22 a … de setembre de 2014)

Els primers 20 dies de setembre han estat exageradament calorosos, i així ho posa de manifest aquesta informació compartida per AEMET a través del seu perfil de Twitter, on s’observa l’evolució de la temperatura durant el mes d’agost i durant els primers 15 dies de setembre.

quinzena

Font: https://twitter.com/AEMET_Baleares/status/511829615636414465/photo/1

Dues conclusions se’n poden extreure: la primera és que els primers 15 dies de setembre varen ser lleugerament més calorosos que el mes d’agost (fet estrany, però segurament no insòlit), i la segona és que la temperatura d’aquella quinzena va estar clarament per damunt de la mitjana.

I a partir d’ara què? Pareix que el temps vol canviar, i a més ho pot fer de manera molt important. A hores d’ara el més clar és que a partir de dilluns la temperatura s’anirà normalitzant, i per tant, tant les màximes com les mínimes baixaran un grapat de graus respecte les d’aquests dies. És possible que a molts d’indrets es quedin amb màximes properes als 27-28ºC i mínimes entorn de 17-18ºC. Com veis, no pronosticam cap fredorada, simplement normalització.

I de pluges? Com sabeu, a l’hora de fer predicció de pluges a molts dies vista, els homes del temps sempre ens excusam amb la incertesa i/o poca fiabilitat dels models. Ara bé, hi ha alguna cosa en aquesta situació que fa que l’haguem de seguir al detall. Si bé no estam en disposició d’assegurar si a les Illes plourà o no amb força, crec que a dia d’avui els models ja mostren amb una gran certesa el que seria un episodi de pluges mediterrànies molt intenses!

El responsable? Un embossament d’aire fred que fa setmanes que es troba ubicat a l’oest de Portugal i que a la fi sembla que es desplaçarà un poc cap a l’est, quedant les Illes dins la seva àrea d’afectació, amb possibles tempestes i ruixats intensos.

GFS

Font: www.wetterzentrale.de

Diverses erupcions volcàniques

L’altra dia vos parlàvem de l’erupció d’un volcà a Islàndia, el Bárdarbunga, que actualment es troba en fase d’erupció fisural. És a dir, la lava surt a la superfície a través d’una encletxa allargassada a la superfície terrestre.

Vos recomanam aquest enllaç, en el que podeu seguir l’erupció volcànica en directe a través d’una webcam.

http://www.livefromiceland.is/webcams/bardarbunga-2/

Per altra banda, a Papúa Nueva Guinea, el volcà Tavurvur va entrar en erupció el passat dia 29 d’agost. Phil McNamara es trobava navegant per la zona i va gravar aquest video tan espectacular.

Erupció del volcà Bárðarbunga

Segons avisa Icelandic Meteorological Office al següent enllaç, sembla que  el volcà Bárðarbunga ha entrat en erupció.

http://en.vedur.is/earthquakes-and-volcanism/articles/nr/2947

En aquesta imatge podeu veure la ubicació d’aquest volcà (apareix en vermell per la possibilitat que l’erupció en curs pugui llançar cendres a l’atmosfera) i gran part dels volcans d’Islàndia.

volcano_status

 

Font: http://en.vedur.is/earthquakes-and-volcanism/volcanic-eruptions/

El conus d’aquest volcà es troba cobert per una glacera, Dyngjujökull, que de moment evita que la lava pugui surtir fins a la superfície. Les estimacions parlen d’un gruix de gel d’entre 150 i 400m.

D’ara endavant poden passar diverses coses. Una de les possibilitats és que la interacció entre l’escalfor de la lava i la glacera provoqui una sublimació (pas directe de gel a vapor) sobtada i massiva de l’aigua que forma la glacera.

De produir-se aquest fet, la presència de vapor d’aigua facilitaria que l’erupció entras dins una fase explosiva per mor de canvis en el volum de l’aigua (compressions i expansions).

Nota: En aquest enllaç es pot seguir en temps real l’activitat sísmica de la zona, a més de seguir una webcam de la zona.

http://baering.github.io/

L’erupció també es pot seguir a través de Youtube, en aquest enllaç (Gràcies a Sergio Rodríguez per compartir-lo al fòrum de Meteo Illes Balears)

 

 

18/07/2014. Ecos falsos al radar

Tant durant el dia d’ahir (18/07) com el d’avui (19/07), s’ha pogut observar al radar d’AEMET una àrea d’extensa i intensa precipitació al sud de les Illes, que de fet, no es tracta més que de falsos ecos provocats per l’advecció d’aire càlid nord-africà.

A la primera imatge, de reflectivitat a les 10 del matí de dia 18, es pot veure aquesta àrea extensa al sud de les Illes, i que a més, dibuixa una semicircumferència amb el seu centre al Cap Blanc, on hi ha ubicat el radar meteorològic.

reflectivitat

Rarament les precipitacions dibuixen formes tan simètriques com una semicircumferència. Per tant, quan vegem imatges d’aquest estil hem d’acudir immediatament a una imatge de satèl·lit (per exemple: http://www.sat24.com) per veure si en aquella àrea hi ha o no cap nigul que pugui provocar precipitacions.

A la segona imatge, on hi apareixen els echotops (que guarda relació amb l’alçada del nigul), s’observa una clara gradació en funció a la distància al radar. Com més enfora es troba el suposat nigul que provoca precipitació més elevat és el valor de l’echotop.

ecotop

Un altre cop la forma, i en aquest cas afegint-hi les gradacions, ens han de fer dubtar de la validesa d’aquestes imatges.

Finalment, això acaba afectant a l’estimació de precipitació que se’n deriva del radar, que ahir va acabar per marcar àrees amb acumulats de precipitació superiors a 100mm al sud de les Illes, quan la realitat és que en aquell indret no hi va ploure.

acumulat

Per què es produeix això? Els radars meteorològics no són perfectes, i veuen afectada la qualitat de les dades que ofereixen per determinades condicions atmosfèriques, com les inversions tèrmiques (pujada de la temperatura amb l’alçada), que provoquen que el feix que el radar llença, reboti i marqui precipitacions a indrets on l’únic que hi ha és una superfície marítima.

A la següent imatge s’adjunta el radiosondatge de Palma de dia 18/07/2014 a les 12z. La línia vermella, la que es correspon amb la variació de la temperatura (eix horitzontal) amb l’alçada (eix vertical), es pot veure com entorn dels 950-900hPa hi ha una petita zona on la temperatura puja lleugerament en funció de l’alçada (es tracta de la inversió tèrmica abans comentada)

radiosondeo

 

 

Estiu 2014

L’estiu 2014 comença el 21 de juny a les 12h 51m, hora oficial de les Illes Balears.

Com serà aquest estiu?

Els darrers anys s’estan popularitzant les prediccions estacionals, que són prediccions experimentals que intenten donar resposta a quines seran, en línies generals, les condicions meteorològiques dels propers mesos. Entre totes les existents hem decidit ensenyar-vos les prediccions d’AEMET, ja que com que és la primera vegada que parlam d’aquestes prediccions al blog, consideram adient començar amb les de l’organisme públic espanyol.

Al següent mapa hi apareix representada la predicció de temperatura. L’estat espanyol es divideix en 6 regions, 4 peninsulars i els 2 arxipèlags. Per a cadascuna d’aquestes regions hi ha 3 valors percentuals associats a un fenomen distint (C – més calorós de l’habitual, N – normal, F – més fred de l’habitual).

anomalia-temperatura

Font: AEMET

A les Illes, els percentatges es reparteixen de la següent manera. 45% C,  35% N i 20% F. És a dir, segons la predicció estacional d’AEMET, hi ha una probabilitat d’un 45% que l’estiu sigui més calorós de l’habitual, i només un 20% que sigui més fresc de l’habitual.

Potser resulti una mica complicat veure una predicció en termes de probabilitat, però s’ha de tenir en compte, que donada la incertesa que sempre envolta les prediccions meteorològiques (i més encara les estacionals), el més correcte és parlar en termes de probabilitat, ja que d’aquesta manera s’introdueix el grau d’incertesa en el pronòstic.

En quant a precipitacions, les probabilitats es reparteixen de la següent manera: 45% H (més humit de l’habitual), 35% N (normal), 20% S (més sec de l’habitual).

anomalia-precipitacion

Font: AEMET

Per tant, AEMET creu que el més probable és que l’estiu presenti temperatures per damunt la mitjana i una pluviometria superior a l’habitual.

Com és l’estiu habitualment?

Per exemple, a Palma Porto-Pi, segons dades AEMET distribuïdes lliurament durant un breu període temporal que esperam que retorni aviat, la temperatura mitjana i precipitació dels mesos d’estiu és:

- Juny: 22,4ºC  - 13,8mm

- Juliol: 25,4ºC – 6,6mm

- Agost: 26ºC – 20,2mm

Donada la baixa pluviometria del trimestre càlid de l’any es dona la paradoxa que, únicament amb els més de 50mm de la tempesta del 17 de juny a Palma – Porto Pi, ja es supera la pluviometria mitjana del trimestre juny-juliol-agost, per tant, ja es pot afirmar que el trimestre, en quant a pluviometria total acumulada, serà més humit de l’habitual.

Que l’estiu sigui més calorós de l’habitual significa que ens fregirem de calor? Esperam que no, tot i que una mancança d’aquesta predicció estacional d’AEMET és que no quantifica l’excés de temperatura que preveu.

El que sí que hem d’esperar és que, com és habitual a l’estiu, tenguem puntes intenses de calor, algunes d’elles en forma d’onades de calor (terme que no sempre s’utilitza de manera correcte), i que facin que les temperatures s’enfilin fins molt més enllà dels 35ºC, amb probabilitat que, com passa de manera freqüent, algun observatori sobrepassi els 40ºC.

Altra cosa seria sobrepassar el rècord que Muro establí el juliol de 1994 amb 44,2ºC (Dada oficial AEMET recollida de la seva plana web)

 

Un embat de primavera

L’embat és un vent típic de l’època càlida de l’any, tot i que arran de costa pot arribar a bufar fins i tot els dies més càlids de l’hivern.

Ja ben entrats dins la primavera, no és gens estrany que a mitjan mes d’abril les bufades d’embat arribin ja a l’interior de Mallorca. Per dijous sant es donen moltes de les condicions necessàries per poder tenir algunes hores d’embat.

A més, aquest embat pareix que podria provocar alguna convergència local de vent a l’interior de Mallorca, i com ja hem explicat alguna vegada, és habitual que el creixement d’ennigulades es trobi vinculat a les convergències superficials de vent.

En aquest cas, sembla que el dia estarà dominat pel Sol, però que a algun indret de l’interior de Mallorca hi podria créixer algun nigul cumuliforme, tot i que “a priori” sembla que no hauria d’assolir un gran desenvolupament vertical donat que a les capes mitjanes de la troposfera no hi ha la humitat necessària, ni tampoc la inestabilitat.

Al següent mapa s’hi aprecia la humitat relativa a 850hPa prevista pel model WRF de meteocat per dijous a migdia. Amb valors per sobre del 90-95% prevists a l’interior de Mallorca, és probable que es desenvolupin aquests petits niguls que comentam. Ara bé, també hem de tenir en compte la tendència a sobrevalorar la HR a 850hPa d’aquest model.

27RH850

Font: Meteocat

Ara bé, la situació sinòptica és d’allò més interessant. Tenim una dorsal anticiclònica a l’oest, i un tàlveg situat a la Península Itàlica. En determinades ocasions, aquesta configuració atmosfèrica afavoreix el creixement de tempestes d’embat (aquelles en què el mecanisme de dispar és la convergència d’embat). En aquest cas sembla que la inestabilitat està situada massa a l’est.

Rtavn241

Font: Wetterzentrale

En resum, Sol durant gran part de la jornada i a gran part del territori, sense descartar el creixement d’algun nigul.

 

Dijous 20 de març, comença la primavera amb temps primaveral.

Dijous comença la primavera, i ho fa amb una situació meteorològica que podriem considerar ben primaveral. Un petit embossament d’aire fred en alçada, temperatures agradables en superfície i embat a Mallorca, almanco a les costes de la badia de Palma i d’Alcúdia.

Si hem de parlar en termes probabilístics (molt útil per tractar amb les incerteses de la predicció) la major probabilitat recau en un dia assolellat amb presència de niguls alts. Ara bé, existeix la possibilitat de que aquest embossament d’aire fred, junt amb certa convergència de vent a l’interior de Mallorca, provoquin el creixement d’alguna ennigulada que pugui deixar algun ruixat.

AEMET, que té un producte fonamentat en prediccions automàtiques, quantifica aquesta darrera possibilitat en un 20%, que és la probabilitat de pluja a Porreres per dijous horabaixa. (No sóc molt amic dels productes automàtics, però de moment no hi ha cap producte revisat per professionals de la predicció que quantifiqui la probabilitat de precipitació).

Prob_pluja

Font: AEMET

A 500hPa (uns 5500m d’alçada) hi ha un embossament d’aire fred damunt les Illes, amb una temperatura lleugerament inferior a -20ºC.

 

Rtavn481

Font: Wetterzentrale

En superfície, el model MM5 preveu l’entrada d’embat durant les hores centrals del dia, que a més, convergirà a l’interior de Mallorca, generant-se ascensos d’aire des de la superfície. Aquests ascensos, poden provocar un increment d’humitat a nivells baixos de l’atmosfera. De fet, a 850hPa (entorn a 1500m) es nota aquest increment d’humitat relativa.

A la imatge, en fletxes el vent en superfície, i en colors, la humitat relativa a 850hPa

embat_MM5

Font: UIB

En condicions de lleugera inestabilitat, aquest ascens d’aire provocat per la convergència d’embat pot acabar donant lloc a niguls més desenvolupats que puguin deixar precipitacions.

Succeirà això dijous?

Per dijous es preveu la presència de niguls alts, fet que pot inhibir l’escalfament de l’interior de Mallorca, i per tant, afectar també a l’embat, i fer que aquest procés finalment no tengui lloc.

 

Cobertura de gel a l’hemisferi nord

A pocs dies d’iniciar la primavera astronòmica és un bon moment per pegar una ullada cap a l’oceà Àrtic i veure quines són les condicions actuals pel que fa a superfície coberta de gel.

Segons el National Snow Data & Ice Cover (NSDIC), aquest és el mapa de cobertura de gel a dia 13/03/2014.

N_daily_extent_hires

En blanc apareix la cobertura de gel, i en taronja la mitjana pel període 1981-2010. Ja a primer cop d’ull es pot veure com l’extensió de gel és inferior a la mitjana, fet que s’aprecia millor a la següent gràfica, on s’hi pot veure l’evolució temporal de la cobertura de gel a l’oceà Àrtic per a distints períodes temporals:

- blau: la temporada actual (2013-2014),

- verd: la temporada 2011-2012.

- línea gris: la mitjana pel període 1980-2010

N_stddev_timeseries

Podem veure com actualment, a mitjan mes de març, la cobertura de gel està entorn dels 14 milions de quilòmetres quadrats, quan la mitjana és de més de 15. A més, es troba a la part baixa de l’àrea sombrejada en gris, el que ens indica que es tracta d’un valor que es pot considerar extremadament baix.

La comparança amb l’any 2011-2012 no és casual, i és que durant l’estiu de 2012 va ser quan la cobertura de gel de l’oceà Àrtic va marcar el mínim valor durant el darrer trentenni.

Un indret de l’hemisferi nord on s’hi aprecia una mancança important de superfície coberta de gel respecte a la mitjana és la Mar Bàltica.

A les següents imatges hi apareix la situació actual (a 10/03/2014) de la Mar Bàltica, tant pel que fa a temperatura de la mar (en colors blavosos) com a la gruixa de la superfície gelada (en gris). S’ha de comparar amb la imatge de la dreta, on hi apareix la situació que seria normal per aquesta mateixa data. 

jaatilanne3normaalitilanne3

Font: http://en.ilmatieteenlaitos.fi/

Com s’observa, els color gris ocupa una extensió notablament superior de la imatge de la dreta. És a dir, la cobertura de gel actual, està molt per sota de la mitjana.  En condicions normals, gairebé tot el Golf de Bòtnia, el de Finlàndia i el de Riga estarien coberts de gel, amb una gruixa per damunt dels 20 cm, mentre que actualment hi domina l’aigua en estat líquid, amb una temperatura entre +1ºC i +3ºC.

A aquesta situació actual s’hi arriba després d’un hivern amb abundants entrades fredes al continent americà i mancança de les mateixes a Europa.

 

 

Canvi de tendència

Després d’un hivern marcat per la circulació de borrasques atlàntiques, amb dies i dies de vent de component oest a les Illes, sembla que els propers dies tendrem un canvi notable en aquesta situació, i és que es preveu l’aparició d’una situació purament mediterrània, amb flux general de llevant, tot i que no sembla que a les Illes les precipitacions hagin de ser massa quantioses.

Aquest canvi es produeix per mor de la pujada de latitud de l’anticicló, que, centrat entorn d’Alemanya, permet que al sud de la seva posició el vent de ENE hi domini.

Rtavn001

Que veim al mapa anterior? Si vos hi fixau, tant a l’est com a l’oest de la Península Ibèrica s’hi ubiquen dues àrees tancades colorejades amb verd.  Es tracta de dues zones on el flux a 500hPa (uns 5500m) és tancat, i on a més, hi predominen temperatures més baixes que al seu entorn (al nivell de 500hPa).

Doncs bé, els models prevuen que durant els propers dies aquesta àrea ubicada ara a la part central de la Mediterrània es vagi apropant cap a les Illes. Al mateix temps, la borrasca que hi ha a les Canàries circularà pel nord d’Àfrica, reforçant el flux de llevant.

De tal manera, per la matinada de dimarts a dimecres es preveu que la situació sigui la següent:

Rtavn481

Amb aquesta situació ja no podem parlar de temps estable, sinó que a partir de dimarts hem de parlar d’una inestabilització del temps i probabilitat d’algunes pluges, que almanco es perllongaria fins dijous o divendres.