Comentaris tancats a WRF-ARW MeteoIllesBalears – Una primera pinzellada
Un model meteorològic no és més que un intent de simular la realitat, i es requereixen multitud de simplificacions.
Avui parlarem de la resolució espacial. Incapaç de simular l’atmosfera de manera continua, el model meteorològic la redueix a tot un seguit de punts (distribuïts en 3 dimensions ). Es coneix com a resolució espacial d’un model a l’espai que separa els punts que formen la malla (habitualment regular) que es correspon a una mateixa “alçada”.
WRF, és un model meteorològic de mesoescala, que permet treballar amb resolucions espacials prou importants. Actualment ja hi ha centres que executen versions estables amb resolucions espacials de 4km (tot i que hi ha experiments diversos, fins i tot consultables a la xarxa, que arriben a resolucions de 2km).
A MeteoIllesBalears hem estat fent proves amb un WRF-ARW amb una resolució espacial de 30km. I com es veu la Mediterrània Occidental a 30km de resolució? Doncs així com segueix a la següent imatge, on podreu notar com de les Illes Balears només apareix Mallorca.
Tot i aquesta resolució grollera, si observam la predicció del model per dia 13/03/2015 a les 00UTC, es pot comprovar com a grans trets, les temperatures més baixes estan previstes a zones continentals (colors blaus), mentre que a la Mediterrània la temperatura s’hi mantén lleugerament més elevada (colors vermellosos)
Tot i que pugui parèixer senzill, la definició de sequera té la seva complexitat, ja que pot ser entesa des de distintes vessants. No és el mateix una sequera agrícola (en què els cultius es veuen afectats per una manca de pluges) que una sequera social (en què són els ciutadans que veuen disminuïda de manera important la disponibilitat d’aigua).
Tot i que habitualment la manca de pluges és sempre present en qualsevol dels tipus de sequeres que es puguin donar, el llindar de disminució de les mateixes que ens permet començar a parlar de sequera no és el mateix, així com tampoc ho és l’espai temporal en el que s’ha de donar aquesta disminució.
A nivell social hem vist moltes vegades fer ús d’imatges d’embassaments amb un percentatge d’aigua embassada molt baix per il·lustrar una sequera, quan s’ha de tenir ben present que l’aigua embassada depèn tant de les entrades (aportacions de rius i pluges) com de les sortides, que les controla la societat a través del seu consum, generació d’energia hidroelèctrica,…
Per tant, una societat que cosumeix de cada vegada més aigua té un major risc de patir una sequera social, tot i que el clima no pateixi variacions. És important, per tant, ser conscients de la importància de fer un ús responsable de l’aigua.
Per sort o per desgràcia, a dia d’avui ni els models meteorològics ni els climàtics ens permeten fer un pronòstic de sequeres. És necessitaria un model amb la capacitat de fer prediccions realistes per a un àmbit temporal prou extens, i de moment, encara no s’ha arribat a tal nivell de coneixement. Per tant, l’únic que ens queda és fer un seguiment de les sequeres.
A Espanya, AEMET elabora un producte anomenat “vigilancia de la sequía” (consultable a vigilancia_sequia) a partir d’un índex que té en compte únicament l’excés o dèficit de pluja respecte a la climatologia de l’indret en concret. Aquest índex, conegut com a SPI es calcula per a distints moments temporals (des d’1 mes fins a 36mesos) i ofereix valors positius en situacions d’excés hídric (ha plogut més de la mitjana) i valors negatius en situacions de dèficit hídric (quan ha plogut manco de la mitjana).
Al mapa anterior s’hi ha representat l’SPI a 12 mesos calculat al gener de 2015. És a dir, l’índex corresponent a la precipitació caiguda durant els 12 darrers mesos. Mentre que la gran part del territori espanyol es troba amb valors que es podrien considerar normals (entre +0.5 i -0.5), hi ha regions importants, sobretot al llevant peninsular, que es troben amb valors clarament negatius.
A nivell pluviomètric es podria dir que aquests indrets es troben dins una situació de sequera, amb l’agravant que ja hem comentat anteriorment. No existeix cap pronòstic capaç de dir-nos quina serà l’evolució futura d’aquesta sequera.
Més enllà d’aquest índex, que empra únicament les dades de pluviometria, n’hi ha d’altres que incorporen informació d’altres variables. Per exemple, SPEI, elaborat per investigadors espanyols del CSIC, és un índex que a més de la precipitació té en compte l’evapotranspiració de referència. És a dir, a més de tenir en compte allò que plou, d’alguna manera (simplificant-ho molt), té en compte el potencial que ha tengut, per una part l’atmosfera (donades condicions de temperatura, humitat, vent, radiació solar,…) per a evaporar l’aigua que ha plogut i per l’altra la vegetació per a transpirar. Es considera important incloure l’evapotranspiració, ja que ambdós processos (evaporació i transpiració) suposen una via de retorn d’aigua de pluja cap a l’atmosfera.
Al següent enllaç (SPEI) es pot consultar un mapa de seguiment global de la sequera fent ús de l’SPEI. De fet, fins i tot es poden descarregar les dades de l’índex ja calculat.
Al mapa anterior hi apareix calculat SPEI pels darrers 12 mesos (mateix període que el mapa de SPI adjuntat anteriorment), i si fa no fa s’observa el mateix patró, amb la sequera dominant l’est peninsular.
La predicció per les properes hores té molt de suc, i AEMET preveu nevades de fins a 2cm a gran part de Mallorca. Per això ha activat avís groc per nevades a la illa, excepte al sud.
Sense ànim de voler entrar en detalls massa específics m’agradaria comentar el pas d’un embossament d’aire fred en alçada. A 500hPa tendrem durant les properes hores temperatures que oscil·laran entre els -30ºC i els -32ºC, i que segurament provoqui una reactivació en les precipitacions – d’aquí l’activació d’avisos per part d’AEMET.
A l’hora de tenir grans creixements verticals aquesta isoterma no és del tot eficient en aquesta època de l’any. Ara bé, les nevades no tenen perque anar lligades a niguls molt desenvolupats. De fet, podríem dir fins i tot que el fet que es produeixin grans creixements poden provocar que enlloc de precipitar en forma de neu ho faci en forma de calabruix.
Aquest mapa de precipitació prevista de l’Hirlam consider que s’ajusta molt bé al que és comú que passi en aquestes situacions, quan la precipitació més intensa es queda al NNE de Mallorca, i la seva intensitat va baixant a mesura que viatjam cap al sud, tot establint-se dos possibles límits (que es comú que dibuixin un eix NW-SE)
Un primer entre la nevada més intensa i la més feble i el segon entre la nevada i la no-nevada.
Serà qüestió de veure on s’ubiquen finalment aquests límits, però m’he fixat diverses vegades que el límit entre nevada i no-nevada es situa més o manco entorn de Porreres-Campos i el de nevada intensa-nevada feble sol ubicar-se entre Petra-Sant Joan.
Tema a part mereix la Serra de Tramuntana, on si l’altre dia parlàvem de possibles acumulacions de fins a 100cm, crec que a hores d’ara ja és ben clar que aquest pronòstic quedarà àmpliament sobrepassat per la realitat. Circulen dades que ja parlen de 150cm i altres que fins i tot situen l’acumulat per damunt dels 200cm (2m). Sincerament, coneixent com es comporta la Serra en aquesta casta de situacions cap de les dues xifres em pareix desproporcionada.
Comentaris tancats a Gener 1985 – 30 anys de l’onada d’aire fred que va congelar els foguerons de Sant Antoni
Aquests dies s’han complit 30 anys d’una de les grans onades d’aire fred del segle XX. Es tracta de l’episodi que va afectar les Illes Balears (i gran part de la Península Ibèrica) entre el 5 i el 17 de gener de 1985, i que va deixar gruixos de neu significatius a bona part de la Serra de Tramuntana i unes temperatures mínimes molt baixes a la resta del territori.
De fet, podríem parlar de la segona gran onada d’aire fred dels darrers 60 anys, just per darrera del mític 1956. I a més, de les 3 grans onades d’aire fred que hem patit en aquest període (1956,1985,2012), és l’única que ha tengut lloc al mes de gener, ja que les altres dues ens varen afectar durant el mes de febrer.
Més que un mes de grans fredorades i nevades, el mes de gener a Mallorca es caracteritza més per les conegudes calmes de gener. De totes maneres, el mes de gener és un mes d’hivern, i si el patró atmosfèric acompanya, la situació es pot complicar. Recentment tenim diversos exemples, com les nevades del 31 de gener de 1999, 31 de gener de 2003, 24-25-26 de gener de 2005.
A més, s’ha de tenir en compte que el mes de gener es troba molt més a prop del solstici d’hivern que no pas el mes de febrer. Això significa, entre d’altres coses, que els vespres són prou més llargs a gener que a febrer, i amb una invasió d’aire fred, aquesta diferència juga a favor del mes de gener a l’hora de fer baixar les temperatures nocturnes.
Durant aquell mes de gener s’enregistraren temperatures tan baixes com -8,2ºC a Lluc, -7,8ºC a Manacor i -7,0ºC a Campos (tots els valors han estat recopilats de la pàgina web d’AEMET). Si no vaig errat aquestes temperatures són record per a un mes de gener a aquests observatoris.
Descripció de la situació meteorològica
Gràcies al reanàlisis de NCEP (molt a aprendre de la política de dades climàtiques/meteorològiques nord-americana) podem consultar a diverses pàgines web mapes meteorològics d’aquells dies.
Tot i que l’onada d’aire fred en sí s’iniciàs dia 5 de gener, les temperatures ja feia uns quants dies que eren baixes. De fet, si s’observen els models meteorològics a 500hPa i 850hPa de dia 1 de gener s’observa perfectament com la situació ja venia dominada per una entrada d’aire fred.
Font: Wetterzentrale.de
Al mapa anterior s’hi observa un anticicló a l’oest de la Península Ibèrica, però que es troba allargat en sentit latitudinal (N-S), el que crea una situació de bloqueig anticiclònic que desplaça aire càlid subtropical cap a latituds elevades, mentre que per la part est de l’anticicló (la que ens afectava a nosaltres), descendeix aire fred del nord d’Europa cap a latituds mediterrànies. A més, aquest bombeig d’aire fred es veu incrementat per la presència d’una baixa mediterrània entre Itàlia i Grècia.
Al següent mapa, que representa la temperatura a 850hPa es pot veure clarament aquesta dorsal càlida que ascendeix gairebé fins a Islàndia, mentre que a les Illes (amb colors verds) la temperatura a uns 1500m d’alçada era negativa. A més, en negreta he marcat les dues masses d’aire més fredes que apareixen en aquest mapa. La que ens va afectar a nosaltres va ser la que es troba al nord d’Escandinàvia.
Font: Wetterzentrale.de
Aquesta situació va anar evolucionant, i dia 5 de gener l’anticicló ja es trobava aïllat a la zona d’Islàndia, amb una bombolla càlida important cap aquell indret. A més, l’aire fred que es trobava al nord d’Escandinàvia ja havia començat a afectar amplis sectors del nord d’Europa.
Font: Wetterzentrale.de
De manera momentània, a les Illes la temperatura a 850hPa es va situar en valors positius, a l’espera que tot aquell aire fred acumulat al nord i al centre d’Europa baixas un poc més de latitud. Però las situació va canviar ràpidament i es van iniciar un període de 10 dies de temperatures molt baixes.
Els mapes de dia 9 mostren com aquella massa d’aire tan freda que es trobava al nord i centre del continent europeu s’havia apropat molt a les Illes, al mateix temps que s’havia anat desgastant. Si abans presentava temperatures de fins a -25ºC a 850hPa, dia 9 amb prou feines baixava dels -15ºC, i a les Illes ens quedàvem amb una isoterma de -8ºC.
Font: Wetterzentrale.de
Però la situació encara no s’acabava aquí, sinó que es va perllongar encara uns dies més, i dia 15 de gener els mapes encara mostraven una bona invasió d’aire fred a les Illes.
Font: Wetterzentrale.de
No he adjuntat mapes de tots els dies ja que haguessin estat molts de mapes. El que si vos adjunt és una gràfica de la temperatura a 850hPa (segons el reanàlisi de NCEP-NCAR) durant els primers 20 dies del mes de gener.
En aquesta gràfica es pot veure com l’episodi més fred es va perllongar durant 10 dies, amb valors de temperatura, que a 850hPa varen estar gairebé sempre per davall els -5ºC (el que és mol de fred a les Illes).
A més, ja he comentat anteriorment que es varen donar temperatures mínimes extremes a diversos indrets de les Illes. Davant aquesta situació de temperatures molt baixes, i que a més, es perllonga en el temps, és quan estrictament es pot parlar d’onada d’aire fred. Establir els límits del que és i no és onada d’aire fred a vegades resulta un poc subjectiu, però sense dubtes, el 2n episodi més fred dels darrers 60 anys pot ser definit com a onada d’aire fred.
Si sou molt observadors vos haureu fixat que en els mapes que he adjuntat l’anticicló fa coses una mica estranyes. Com que aquesta ressenya m’ha quedat més llarga del que volia, d’això en parlarem en una altra ocasió. A veure si les properes setmanes l’hivern ens regala qualque situació ben interessant de neu a cotes baixes i m’obliga a parlar de la posició dels anticiclons, el seu desplaçament i un bon grapat de coses més.
Per acabar, una ressenya que apareix a la pàgina d’AEMET (www.aemet.es), com a efemèride del dia 5 de gener de 1985. “Hasta el 16, episodio de nieve generalizada en Baleares. En Lluc (Mallorca) se cuentan 14 días de suelo cubierto de nieve.”
Un vídeo que he trobat a Youtube, de la nevada de l’any 1985 a Alcúdia.
I una darrera reflexió, que també obri la porta a parlar de més cosetes en aquest petit espai virtual. A Bilbao també hi va nevar amb força – I ara per què xerr de Bilbao? A vegades cometem l’error d’intentar trobar símils meteorològics únicament amb les comunitats més properes, però a les Illes Balears algunes vegades hem de mirar també cap al País Basc per veure situacions semblants. Un cas és aquest de gener de 1985, però un altre el trobam el 25-26 d’agost de 1983, quan Bilbao patia les pitjors inundacions amb dècades i a Mallorca es patien també fortes tempestes.
Durant una temporada vaig tenir la costum de fer breus anàlisis sinòptics (tant a nivell d’observació com a nivell predictiu) que compartia amb els usuaris del fòrum de Meteo Illes Balears. Ja fa massa temps que no en faig cap, i és una d’aquelles coses que intentaré publicar amb certa freqüència.
Observar com estan ubicats els anticiclons i les borrasques és bàsic per explicar l’estat actual del cel i el que ens vendrà en les properes hores.
A dia d’avui com estan les peces?
Anticicló en superfície centrat a les Açores (amb una pressió de més de 1040hPa) i un tren de borrasques circulant pel nord del continent.
Font: Wetterzentrale.de
En alçada la situació no és tan simple, l’anticicló de les Açores es troba lligat a un potent anticicló dinàmic subtropical que es troba a l’oest de les Açores. Mentrestant, al nord d’Àfrica hi ha un altre anticicló dinàmic subtropical que estén el seu radi d’acció cap a les nostres contrades en forma de dorsal.
Entremig hi ha una baixa en alçada, de fet crec que podríem parlar d’una DANA, que afecta la zona de les Canàries i hi deixa un temps més complicat que a la resta del territori espanyol.
Un mapa dels vents a 500hPa (uns 5500m d’alçada) ajuda a veure aquesta situació. Tant al sud de les Illes Balears com a l’oest de les Açores hi trobam circulació en sentit anticiclònic (seguint les agulles del rellotge), mentre que a Canàries aquesta circulació és en sentit ciclònic (com a reflex de la DANA que s’hi troba).
Font: Wetterzentrale.de
Però a més, en aquest darrer mapa s’hi observa una zona amb colors càlids (de groc cap a vermell) que circula pel nord d’aquests anticiclons. Aquests colors indiquen que als vents en aquell indret hi són molt intensos.
Si es puja un poc més d’alçada (a uns 300hPa – uns 9000m aproximadament) es pot veure com aquests colors són encara més càlids, el que indica que en aquella alçada els vents hi són encara més intensos (Per damunt dels 250km/h i amb puntes de més de 300km/h). Es tracta del que es coneix com a Jet Stream Polar, corrent molt intensa relacionada amb el front polar (zona de separació entre la massa d’aire subtropical i la massa d’aire àrtica) i que dirigeix la circulació de les borrasques de les latituds mitjanes.
Comentaris tancats a Resum pluviomètric pluja acumulada gener i febrer 2014
A partir de les dades disponibles a la web de Meteoclimatic, i com ja vàrem fer al mes de gener , hem elaborat un mapa resum de la pluja acumulada a les Illes Balears durant el mes de febrer.
Les precipitacions més quantioses s’han produit a Menorca i nord de Mallorca. Concretament, de la xarxa meteoclimatic, l’estació que ha marcat una major quantitat de pluja ha estat la del Castell d’Alaró (estació que pertany a la SOMIB), amb un total mensual de 64mm
En canvi, a les Pitiuses és on es localitzen les precipitacions manco importants, amb alguns valors per sota dels 10mm, com els 6mm de Sant Mateu d’Albarca.
A més, també s’ha elaborat un mapa resum de la pluja acumulada en el que duim d’any 2014. Els resultats són semblants, amb màxims pluviomètrics a l’est de Menorca i a la part central de la Serra de Tramuntana.
Nota: Els mapes s’han elaborat a partir del mètode d’interpolació IDW (Invers a la Distància).
