Category Archives: Meteorologia

Aquests dies de fred, a part de la neu, també han reaparegut les gelades, i a qualque banda ho han fet de manera destacable, amb temperatures que a molts d’indrets han quedat clarament per davall dels 0ºC.

Es pot veure gelada sense baixar dels 0ºC? Sí.

En primer lloc, que el termòmetre no enregistri temperatures negatives no vol dir que aquestes no es donin. Els termòmetres oficials estan ubicats a una alçada aproximada d’1.5m sobre el terra, el que provoca que els vespres d’hivern amb fortes inversions tèrmiques, la temperatura arran de terra pugui ser clarament inferior a la que enregistra el termòmetre.

Així, el termòmetre podria estar marcant temperatures de +2ºC/+3ºC i arran de superfície tenir valors lleugerament negatius.

Però no només existeixen aquests casos. Sinó que fins i tot amb una temperatura ambiental enterra lleugerament positiva es poden donar processos de formació de gel, això sí, ha de ser a qualque làmina d’aigua. Per tal que això sigui possible la temperatura no ha de ser molt superior als 0ºC i a més ha de bufar un vent prou intens com per incrementar l’evaporació de manera important.

I és que l’evaporació és la clau d’aquest procés. Tot canvi d’estat implica un intercanvi de calor, i en el cas de l’evaporació (pas de líquid a gas) es tracta d’un procés que “roba” calor de la superfície evaporant. És a dir, quan d’una làmina d’aigua s’està evaporant aigua, el vapor que en surt ha “robat” prèviament part de la calor necessària per fer el canvi d’estat a la resta de l’aigua.

Si ara traduïm aquest “robar” calor per fer baixar lleugerament la temperatura de la làmina d’aigua podem entendre com aquesta làmina d’aigua pot arribar a gelar-se amb temperatures ambientals positives.

Ja només falta explicar la importància del vent. I és que el vent és un dels factors que influeixen en l’evaporació (juntament amb temperatura, humitat i radiació), i quan bufa intensament fa que aquesta s’incrementi de manera molt important. De fet, quan la temperatura és molt baixa, el vent es converteix en el factor determinant. Per això és important per aquest procés que bufi un vent intens..

Aquest procés no és fàcil de veure a les Illes, però fa uns dies el vaig poder gaudir a Saragossa.

El dia del solstici d’hivern és el dia més curt de l’any (unes 9h i 20min a la nostra latitud) i, a més, el dia en què comença l’hivern astronòmic.

Tot i que no succeeixi cada any, no és un fet estrany que entorn al solstici d’hivern s’instal·li un potent anticicló al nostre entorn, deixant un temps molt estable que afavoreix la formació d’una bona inversió tèrmica nocturna aferrada a la superfície.

La situació normal és que arran de superfície es trobin les temperatures més elevades de la troposfera (la capa inferior de l’atmosfera) i què, a mesura que es guanya alçada, la temperatura vagi baixant. En canvi, durant les nits anticiclòniques és comú que s’acumuli aire més fred just arran de la superfície com a conseqüència d’un important refredament nocturn.

De manera habitual, aquesta capa d’inversió tèrmica que es forma es trenca ràpidament quan surt el Sol, però entorn del solstici d’hivern, amb la combinació de dies molt curts amb un Sol que encalenteix poc, i les nits més llargues de l’any amb un refredament nocturn molt important, aquesta capa d’inversió pot fer-se molt persistent i durar diversos dies.

Aquesta situació és la que s’està donant aquests dies a les depressions dels grans rius de la Península Ibèrica, on amb un potent anticicló s’hi han format boires que en alguns indrets ja fa dies que no s’aixequen, i que s’observen perfectament a les imatges de satèl·lit.

Fins i tot a qualque indret es donen les conegudes com a boires gebradores, que són boires que es donen amb temperatures negatives i deixen un paisatge completament glaçat. Tot i que les fotografies que hi apareixen no són d’aquest episodi vos recoman que visiteu els següents enllaços que vos adjunt.

https://twitter.com/Divulgameteo/status/533736356845850624/photo/1 http://blogs.ccma.cat/eltemps.php?itemid=44249

A les Illes tot i que poden arribar a aparèixer boires espesses, de manera habitual es rompen amb el pas de les hores. I a més, la combinació de boira i gelada és molt poc freqüent, donant-se únicament en els episodis de fred més extrem, com la matinada del 4 al 5 de febrer de 2012 a la zona de l’aeroport de Palma, quan després del pas d’un ruixat de neu, la temperatura va baixar fins a -4ºC , formant-se també una espessa capa de boira.

En aquests moments, la pàgina web d’AEMET ens ofereix un missatge impactant. Mentre la probabilitat de pluja (segons una predicció automàtica) és del 0%, hi ha actiu un avis groc per tempestes, que també contempla la possibilitat de pluges intenses.

Fa moltes vegades que soc crític (en petit comitè) amb el fet de permetre a un sistema automàtic treure una probabilitat de pluja del 0%. Un 0% de probabilitat significa que és impossible que plogui, però la realitat és que ara plou…

El 0% és un valor que s’extreu directament del model. Que un model entengui que hi ha un 0% de probabilitat de pluja no significa que el 0% sigui un valor a tenir en compte meteorològicament, i manco en precipitació.

I el cas d’avui n’és una demostració. Seria d’agrair que AEMET posi un límit inferior d’1% de probabilitat de pluja. S’estalviarien ridículs com aquest.

Per cert, 2mm d’ençà les 00h a Campos.

Tant durant el dia d’ahir (18/07) com el d’avui (19/07), s’ha pogut observar al radar d’AEMET una àrea d’extensa i intensa precipitació al sud de les Illes, que de fet, no es tracta més que de falsos ecos provocats per l’advecció d’aire càlid nord-africà.

A la primera imatge, de reflectivitat a les 10 del matí de dia 18, es pot veure aquesta àrea extensa al sud de les Illes, i que a més, dibuixa una semicircumferència amb el seu centre al Cap Blanc, on hi ha ubicat el radar meteorològic.

Rarament les precipitacions dibuixen formes tan simètriques com una semicircumferència. Per tant, quan vegem imatges d’aquest estil hem d’acudir immediatament a una imatge de satèl·lit (per exemple: http://www.sat24.com) per veure si en aquella àrea hi ha o no cap nigul que pugui provocar precipitacions.

A la segona imatge, on hi apareixen els echotops (que guarda relació amb l’alçada del nigul), s’observa una clara gradació en funció a la distància al radar. Com més enfora es troba el suposat nigul que provoca precipitació més elevat és el valor de l’echotop.

Un altre cop la forma, i en aquest cas afegint-hi les gradacions, ens han de fer dubtar de la validesa d’aquestes imatges.

Finalment, això acaba afectant a l’estimació de precipitació que se’n deriva del radar, que ahir va acabar per marcar àrees amb acumulats de precipitació superiors a 100mm al sud de les Illes, quan la realitat és que en aquell indret no hi va ploure.

Per què es produeix això? Els radars meteorològics no són perfectes, i veuen afectada la qualitat de les dades que ofereixen per determinades condicions atmosfèriques, com les inversions tèrmiques (pujada de la temperatura amb l’alçada), que provoquen que el feix que el radar llença, reboti i marqui precipitacions a indrets on l’únic que hi ha és una superfície marítima.

A la següent imatge s’adjunta el radiosondatge de Palma de dia 18/07/2014 a les 12z. La línia vermella, la que es correspon amb la variació de la temperatura (eix horitzontal) amb l’alçada (eix vertical), es pot veure com entorn dels 950-900hPa hi ha una petita zona on la temperatura puja lleugerament en funció de l’alçada (es tracta de la inversió tèrmica abans comentada)