ola de calor vs temperaturas máximas extremas

La semana pasada vivimos un episodio de calor excepcional, en el que se superaron diversos récords históricos para un mes de mayo. En las Islas Baleares destaca como valor más destacable los 40,6ºC de Sóller, pero fueron muchos los puntos de la geografía española que superaron el umbral de los 40ºC, alcanzandose, por ejemplo, los 44,4ºC en Carcaixent (Valencia – dato AEMET).

Aunque se tenga la tentación de calificar este episodio como ola de calor, este termino se reserva para episodios de calor extremo que superan claramente los valores típicos de la época más cálida del año, y que además se prolongan en el tiempo. En concreto, se tienen que dar 3 o más días con temperaturas máximas superiores al percentil 95 de las temperaturas máximas de julio y agosto para el período 1971-2000 (definición de C.R. Ballesteros adoptada por AEMET. Artículo disponible en divulgameteo)

Ordenando de mayor a menor las temperaturas máximas de julio y agosto, las temperaturas máximas de los 3 días en cuestión tienen que quedar ubicadas entre el 5% de los días más cálidos, no del año en concreto, sinó del período global 1971-2000.

En el epiosido de la semana pasada no se llegaron a cumplir las exigencias de ola de calor. Sin embargo, sí que se trata de un período extremo, en el que se marcaron nuevos récords de temperatura para un mes de mayo.

Fuera de la temporada estival se pueden producir episodios de calor extremo, que sin llegar a cumplir con los criterios de ola de calor sí que pueden producir efectos importantes en el medio natural. Tal vez se trate de episodios en los que la actividad cotidiana de las personas no se vea afectada de manera directa por las temperaturas alcanzadas, pero sí que pueden provocar, por ejemplo, pérdidas importantes en cosechas agrícolas (por temperaturas anormalmente altas que los cultivos no están preparados para soportar), grandes incendios forestales fuera de la temporada estival (el incendio forestal de la Vall de Ebo puede ser un ejemplo de esto), afectación en bosques por una evapotranspiración extrema…

Soy de la opinión que, científicamente hablando, la calificación o no de un episodio como “ola de calor” no es lo único importante. Sino que tendríamos que intentar trasladar el foco de atención hacia la ocurrencia de episodios de temperaturas máximas extremas, que pueden darse en julio-agosto, pero también en enero, y que el hecho de que las personas no notemos un calor excesivo no significa que no tenga efectos graves en nuestro entorno.

 

WRF-ARW MeteoIllesBalears – Una primera pinzellada

Un model meteorològic no és més que un intent de simular la realitat, i es requereixen multitud de simplificacions.

Avui parlarem de la resolució espacial. Incapaç de simular l’atmosfera de manera continua, el model meteorològic la redueix a tot un seguit de punts (distribuïts en 3 dimensions ). Es coneix com a resolució espacial d’un model a l’espai que separa els punts que formen la malla (habitualment regular) que es correspon a una mateixa “alçada”.

WRF, és un model meteorològic de mesoescala, que permet treballar amb resolucions espacials prou importants. Actualment ja hi ha centres que executen versions estables amb resolucions espacials de 4km (tot i que hi ha experiments diversos, fins i tot consultables a la xarxa, que arriben a resolucions de 2km).

A MeteoIllesBalears hem estat fent proves amb un WRF-ARW amb una resolució espacial de 30km. I com es veu la Mediterrània Occidental a 30km de resolució? Doncs així com segueix a la següent imatge, on podreu notar com de les Illes Balears només apareix Mallorca.

terra_WRF

Tot i aquesta resolució grollera, si observam la predicció del model per dia 13/03/2015 a les 00UTC, es pot comprovar com a grans trets, les temperatures més baixes estan previstes a zones continentals (colors blaus), mentre que a la Mediterrània la temperatura s’hi mantén lleugerament més elevada (colors vermellosos)

T_2m_WRF

 

Seguiment de les sequeres

Tot i que pugui parèixer senzill, la definició de sequera té la seva complexitat, ja que pot ser entesa des de distintes vessants. No és el mateix una sequera agrícola (en què els cultius es veuen afectats per una manca de pluges) que una sequera social (en què són els ciutadans que veuen disminuïda de manera important la disponibilitat d’aigua).

Tot i que habitualment la manca de pluges és sempre present en qualsevol dels tipus de sequeres que es puguin donar, el llindar de disminució de les mateixes que ens permet començar a parlar de sequera no és el mateix, així com tampoc ho és l’espai temporal en el que s’ha de donar aquesta disminució.

A nivell social hem vist moltes vegades fer ús d’imatges d’embassaments amb un percentatge d’aigua embassada molt baix per il·lustrar una sequera, quan s’ha de tenir ben present que l’aigua embassada depèn tant de les entrades (aportacions de rius i pluges) com de les sortides, que les controla la societat a través del seu consum, generació d’energia hidroelèctrica,…

Per tant, una societat que cosumeix de cada vegada més aigua té un major risc de patir una sequera social, tot i que el clima no pateixi variacions. És important, per tant, ser conscients de la importància de fer un ús responsable de l’aigua.

Per sort o per desgràcia, a dia d’avui ni els models meteorològics ni els climàtics ens permeten fer un pronòstic de sequeres. És necessitaria un model amb la capacitat de fer prediccions realistes per a un àmbit temporal prou extens, i de moment, encara no s’ha arribat a tal nivell de coneixement. Per tant, l’únic que ens queda és fer un seguiment de les sequeres.

A Espanya, AEMET elabora un producte anomenat “vigilancia de la sequía” (consultable a vigilancia_sequia) a partir d’un índex que té en compte únicament l’excés o dèficit de pluja respecte a la climatologia de l’indret en concret. Aquest índex, conegut com a SPI es calcula per a distints moments temporals (des d’1 mes fins a 36mesos) i ofereix valors positius en situacions d’excés hídric (ha plogut més de la mitjana) i valors negatius en situacions de dèficit hídric (quan ha plogut manco de la mitjana).

vcspi1a

Al mapa anterior s’hi ha representat l’SPI a 12 mesos calculat al gener de 2015. És a dir, l’índex corresponent a la precipitació caiguda durant els 12 darrers mesos. Mentre que la gran part del territori espanyol es troba amb valors que es podrien considerar normals (entre +0.5 i -0.5), hi ha regions importants, sobretot al llevant peninsular, que es troben amb valors clarament negatius.

A nivell pluviomètric es podria dir que aquests indrets es troben dins una situació de sequera, amb l’agravant que ja hem comentat anteriorment. No existeix cap pronòstic capaç de dir-nos quina serà l’evolució futura d’aquesta sequera.

Més enllà d’aquest índex, que empra únicament les dades de pluviometria, n’hi ha d’altres que incorporen informació d’altres variables. Per exemple, SPEI, elaborat per investigadors espanyols del CSIC, és un índex que a més de la precipitació té en compte l’evapotranspiració de referència. És a dir, a més de tenir en compte allò que plou, d’alguna manera (simplificant-ho molt), té en compte el potencial que ha tengut, per una part l’atmosfera (donades condicions de temperatura, humitat, vent, radiació solar,…) per a evaporar l’aigua que ha plogut i per l’altra la vegetació per a transpirar. Es considera important incloure l’evapotranspiració, ja que ambdós processos (evaporació i transpiració) suposen una via de retorn d’aigua de pluja cap a l’atmosfera.

Al següent enllaç (SPEI) es pot consultar un mapa de seguiment global de la sequera fent ús de l’SPEI. De fet, fins i tot es poden descarregar les dades de l’índex ja calculat.

SPEI

Al mapa anterior hi apareix calculat SPEI pels darrers 12 mesos (mateix període que el mapa de SPI adjuntat anteriorment), i si fa no fa s’observa el mateix patró, amb la sequera dominant l’est peninsular.

Pot gelar amb temperatura positiva?

Aquests dies de fred, a part de la neu, també han reaparegut les gelades, i a qualque banda ho han fet de manera destacable, amb temperatures que a molts d’indrets han quedat clarament per davall dels 0ºC.

Es pot veure gelada sense baixar dels 0ºC? Sí.

En primer lloc, que el termòmetre no enregistri temperatures negatives no vol dir que aquestes no es donin. Els termòmetres oficials estan ubicats a una alçada aproximada d’1.5m sobre el terra, el que provoca que els vespres d’hivern amb fortes inversions tèrmiques, la temperatura arran de terra pugui ser clarament inferior a la que enregistra el termòmetre.

Així, el termòmetre podria estar marcant temperatures de +2ºC/+3ºC i arran de superfície tenir valors lleugerament negatius.

Però no només existeixen aquests casos. Sinó que fins i tot amb una temperatura ambiental enterra lleugerament positiva es poden donar processos de formació de gel, això sí, ha de ser a qualque làmina d’aigua. Per tal que això sigui possible la temperatura no ha de ser molt superior als 0ºC i a més ha de bufar un vent prou intens com per incrementar l’evaporació de manera important.

I és que l’evaporació és la clau d’aquest procés. Tot canvi d’estat implica un intercanvi de calor, i en el cas de l’evaporació (pas de líquid a gas) es tracta d’un procés que “roba” calor de la superfície evaporant. És a dir, quan d’una làmina d’aigua s’està evaporant aigua, el vapor que en surt ha “robat” prèviament part de la calor necessària per fer el canvi d’estat a la resta de l’aigua.

Si ara traduïm aquest “robar” calor per fer baixar lleugerament la temperatura de la làmina d’aigua podem entendre com aquesta làmina d’aigua pot arribar a gelar-se amb temperatures ambientals positives.

Ja només falta explicar la importància del vent. I és que el vent és un dels factors que influeixen en l’evaporació (juntament amb temperatura, humitat i radiació), i quan bufa intensament fa que aquesta s’incrementi de manera molt important. De fet, quan la temperatura és molt baixa, el vent es converteix en el factor determinant. Per això és important per aquest procés que bufi un vent intens..

Aquest procés no és fàcil de veure a les Illes, però fa uns dies el vaig poder gaudir a Saragossa.

Neu

La predicció per les properes hores té molt de suc, i AEMET preveu nevades de fins a 2cm a gran part de Mallorca. Per això ha activat avís groc per nevades a la illa, excepte al sud.

Sense ànim de voler entrar en detalls massa específics m’agradaria comentar el pas d’un embossament d’aire fred en alçada.  A 500hPa tendrem durant les properes hores temperatures que oscil·laran entre els -30ºC i els -32ºC, i que segurament provoqui una reactivació en les precipitacions – d’aquí l’activació d’avisos per part d’AEMET.

zt500z1_web_7

A l’hora de tenir grans creixements verticals aquesta isoterma no és del tot eficient en aquesta època de l’any. Ara bé, les nevades no tenen perque anar lligades a niguls molt desenvolupats. De fet, podríem dir fins i tot que el fet que es produeixin grans creixements poden provocar que enlloc de precipitar en forma de neu ho faci en forma de calabruix.

Aquest mapa de precipitació prevista de l’Hirlam consider que s’ajusta molt bé al que és comú que passi en aquestes situacions, quan la precipitació més intensa es queda al NNE de Mallorca, i la seva intensitat va baixant a mesura que viatjam cap al sud, tot establint-se dos possibles límits (que es comú que dibuixin un eix NW-SE)

Un primer entre la nevada més intensa i la més feble i el segon entre la nevada i la no-nevada.

2015020512+021_ww_jsx0b221

Serà qüestió de veure on s’ubiquen finalment aquests límits, però m’he fixat diverses vegades que el límit entre nevada i no-nevada es situa més o manco entorn de Porreres-Campos i el de nevada intensa-nevada feble sol ubicar-se entre Petra-Sant Joan.

Tema a part mereix la Serra de Tramuntana, on si l’altre dia parlàvem de possibles acumulacions de fins a 100cm, crec que a hores d’ara ja és ben clar que aquest pronòstic quedarà àmpliament sobrepassat per la realitat. Circulen dades que ja parlen de 150cm i altres que fins i tot situen l’acumulat per damunt dels 200cm (2m). Sincerament, coneixent com es comporta la Serra en aquesta casta de situacions cap de les dues xifres em pareix desproporcionada.

 

Un mapa de l’alçada de la isoterma de 0ºC

Tenia ganes de compartir amb tots voltros qualque coseta, per petita que fos, en aquest dia que ha estat tan interessant meteorològicament.

Per això he elaborat un mapa de l’alçada a la que es trobava ubicada la isoterma de 0ºC a les 12UTC, just quan l’entrada freda començava a arribar a les Illes. Al mapa general s’observa com tota la Península Ibèrica estava dominada per aquesta entrada freda, amb alçades generalitzades inferiors als 1000m (d’alçada de la isoterma de 0ºC)

iso0_2

Font: Elaboració pròpia amb dades GFS 0.25º

Mentres, a les Illes, també amb valors per davall dels 1000m, s’observa un gradient molt marcat entre l’est i l’oest de les Illes. Era el moment en què la massa d’aire fred es començava a apropar a les Illes després d’afectar durant tot el matí a la zona de Catalunya, on hi ha deixat nevades a cotes molt baixes

Predicció de nevada important a la Serra

Tots aquests dies he estat parlant de fred i possibilitat de neu, i avui em vull donar el luxe d’especular un poc amb els acumulats de neu que poden caure a la Serra de Tramuntana.

És ben sabut que als cims de la Serra de Tramuntana hi pot arribar a nevar amb molta intensitat. Sense anar massa enfora, el mes de març de 2013 una única nevada va deixar més de 70cm a cotes superiors a 900m, i les nevades que acumulen 100cm o més són prou comuns.

No de bades, hem de tenir en compte que es tracta d’un dels indrets més plujosos del mediterrani occidental, amb precipitacions mitjanes anuals clarament superiors als 1200mm anuals, i amb una freqüència d’episodis de precipitació de més de 100mm prou considerable.

Una de les transformacions més utilitzades a l’hora de traduir mm de pluja a cm de neu és 1cm de neu –> 1mm de precipitació. És una gran simplificació, ja que la relació depèn de molts de factors (temperatura, humitat…).

Per aquest episodi, que ja s’inicia anit amb trons i llamps que afecten a Mallorca ara mateix, s’esperen precipitacions molt importants a la Serra de Tramuntana. De fet, AEMET ha activat per la jornada de dimecres un avis groc per pluges que podrien acumular 60mm en 12h en aquell indret del territori (a part de tot un seguit d’altres avisos per vent, mala mar i neu). De l’avís per neu – que és de 4cm – s’ha de tenir en compte que a la Serra aquest avís fa referència a la nevada que pot caure a una cota inferior a 600m

Avisos

A més, la temperatura serà prou baixa com perquè tota aquesta precipitació caigui en estat sòlid (a part de neu no es pot descartar l’aparició de calabruix) als cims de les muntanyes. Per tant, és d’esperar que ja durant la jornada de dimecres es vagi acumulant un bon gruix de neu per damunt dels 1000-1200m, que es sumaria a un tímid mantell que hi ha actualment.

18_3

Però és que la situació no s’acaba aquí, sinó que la temperatura dels cims de la Serra es podria mantenir per davall dels 0 graus fins la jornada de dilluns o dimarts. Per tant, tot el que vagi precipitant entre demà i dilluns seria en forma de neu.

Sense que s’esperi un vertader temporal de gregal (que és el tipus de temporal que més afavoreix la Serra) realment als mapes fins diumenge-dilluns es veuen bastants moments en què a la Serra hi podria nevar (ja sigui pel pas de qualque línia d’inestabilitat en alçada, un petit gir de vent en superfície, la possible formació de qualque àrea de convergència, l’apropament de la baixa…).

Amb tot, no veig cap animalada pensar amb gruixos acumulats de neu propers als 100cm entre dimecres i dilluns.

Xerrant de la resta del territori. Entre dimecres i dijous la cota de neu es podria situar esporàdicament per sota dels 300m. Això significa que no podem descartar que la neu surti de l’àmbit de la Serra de Tramuntana, i es vegi a d’altres indrets (en principi de manera testimonial). Pareix que el màxim de fred s’assolirà entre divendres i dissabte, quan, de precipitar la cota de neu podria estar encara un poc més baixa i situar-se entorn dels 200m, amb una lleugera possibilitat de veure neu més avall a la cara nord de la Serra.

A més de la neu, també podria comparèixer la neu granulada i el calabruix. Que podrien deixar paisatges blancs a qualsevol cota. Per exemple, les properes 24h veig bastant probable qualque ruixat de calabruix

A Menorca i a Eivissa entra dins les possibilitats que es vegi qualque flòbia als punts més alts.  Per exemple, està previst que divendres entri bastant d’aire fred a la zona de les Pitiüses, però la probabilitat de precipitació seria molt baixa.

Una onada de fred, o no?

Davant les prediccions que parlen d’una entrada d’aire fred molt important, i que ja comentàvem ahir, AEMET ha emès una nota especial parlant de la possibilitat de que s’acabi donant una onada d’aire fred, que simplificant-ho excessivament, seria un episodi suficientment perllongat en el temps de temperatures extremadament baixes.

Es sol emprar un període mínim de 3 dies per poder parlar d’onada d’aire fred (o de calor) i pel que fa a temperatures extremadament baixes hi ha una gran diversitat de criteris, tot i que a Espanya es sol aplicar el criteri definit per César Rodríguez Ballesteros d’establir un llindar de temperatures inferiors al Q05. És a dir, assolir temperatures que en una climatologia quedin entre el 5% de temperatures més baixes que es donen en aquella estació.

Però tampoc basta que aquestes condicions es donin 3 dies en una única estació, sinó que ha de tenir una determinada representativitat geogràfica. El mateix César Rodríguez Ballesteros proposa un llindar del 10% d’un conjunt d’estacions meteorològiques d’Espanya que ell proposa. En aquest aspecte discrep lleugerament, ja que soc de l’opinió que més que regionalitzar per nombre d’estacions s’hauria de fer per una superfície determinada. A més, existeix un decalatge temporal entre diversos indrets del territori (com per exemple les Illes i la Península) que complica encara més aquesta qüestió.

Sigui com sigui, tenim per davant un episodi de fred rigorós, però serà onada de fred? La determinació exacte de si ha estat o no onada de fred s’haurà de fer al final de l’episodi, no abans, ja que a hores d’ara només es compte amb una predicció, no amb una certesa de les temperatures que s’assoliran, i per tant, difícil és determinar si s’assoliran o no els llindars necessaris.

Als mitjans de comunicació sentirem a parlar molt que dimecres farà un fred rabiós. I sí, a les Illes de fred en farà, i qualque persona tendrà molt de fred, però d’altres trobaran que no és per tant. Aquesta entrada freda (de moment ho anomenaré així) farà que nevi a la Serra (i a més és probable que per damunt de 1000m d’aquí a una setmana hi haurà uns gruixos més que destacables), i també podria caure qualque flòbia fora de l’àmbit estricte de la Serra.

És més, a la predicció s’intueix qualque moment en què podria caure qualque ruixat de calabruix o neu granulada, que cauria a qualsevol cota, i que per tant, podria deixar un paisatge blanc a qualque indret.  I ja sabem d’altres entrades fredes que és molt comú que això passi.

Però és que la situació a les Illes no s’acaba dimecres, sinó que comença dimecres. Els mapes indiquen una elevada possibilitat (que jo trob bastant coherent) de que l’episodi es perllongui durant 6-7 dies, amb alts i baixos de fred i de precipitació, però que ens obligaran a seguir ben d’aprop la situació meteorològica (tant en temps real com en la previsió).

Se que no vos ha quedat clar si nevarà o no al vostre poble. Vos promet que si ho sabés vos ho diria, però el que vull transmetre són 2 coses:

1.- Per parlar d’onada de fred haurem d’esperar que l’episodi hagi acabat, per poder fer un estudi comparatiu de les temperatures assolides amb les temperatures històriques.

2.- Tenim davant una entrada freda que sembla que es podria perllongar durant 6-7 dies, i que du associada una gran incertesa en la predicció d’un moment concret, i que per tant, ens haurem de dedicar a fer prediccions a curt termini i especulacions a mitjà.

 

Entrada freda

La situació meteorològica d’aquesta primera setmana de febrer vendrà marcada per la pujada de latitud de l’anticicló de les Açores i la circulació d’àrees de baixes pressions al nostre entorn. Amb les peces ubicades d’aquesta manera, es genera un clar flux N-S que provocarà l’arribada d’aire fred o molt fred procedent del nord del continent.

Dilluns

Mentre duri aquest patró de circulació aniran circulant tot un seguit de baixes al nostre entorn. Així, la baixa que dilluns es trobarà ubicada al Cantàbric (A tant a l’anterior imatge com a la següent), dimarts ja es trobarà al Golf de Ligúria. Mentrestant, al Cantàbric s’hi haurà format una nova baixa (B a la següent imatge).

dimarts

Poques hores després el procés s’haurà quasi-repetit. La baixa ubicada al Cantàbric (B a l’anterior mapa i al següent) es trobarà ja ubicada al Golf de Liguria. Mentre que la primera baixa (A) haurà perdut molta entitat i gairebé s’haurà integrat del tot dins la circulació pròpia de B.

Dimecres

Tant dimarts com dimecres, la transició de la baixa del Cantàbric cap a Ligúria durà les baixes a situar-se unes quantes hores be de ple damunt les Illes. Aquesta circulació tan propera a les Illes ens fa pensar que podria tractar-se d’una situació bastant activa, no tant pel fet de que s’ubiquin just damunt, sinó durant el moment d’anar-se apropant i d’anar-se allunyant.

A més, a partir de dimecres, el pas de la segona baixa (anomenada B amb anterioritat) arrossegarà aire fred a nivells baixos. I així, es preveu l’arribada de l’isoterma de -5ºC a 850hPa per dimecres migdia-horabaixa, que en combinació amb l’aire fred en alçada (-30ºC a 5500m) podria fer que la cota de neu baixas de manera molt important.

Dimecres2

Dimecres1

El que acabi passant dependrà molt de la circulació de les baixes, però la probabilitat de que es produeixin precipitacions entre dimarts i dimecres és molt elevada. A més, la cota de neu aniria baixant, sobretot a partir de dimecres a migdia, que és quan començaria a entrar més aire fred al nivell de 850hPa.

A l’hora de determinar la possible cota de neu s’ha de considerar no només l’aire fred que hi haurà a 850hPa, sinó l’alçada a la que es trobarà aquest nivell de pressió (alçada geopotencial). Quan la pressió en superfície és baixa s’ha d’ascendir manco alçada fins a trobar aquest nivell, i dimecres es trobarà a uns 1320m d’alçada.

La combinació d’una isoterma freda (-5ºC) amb un geopotencial baix (1320m) afavorirà que la cota de neu, en cas de precipitar, es situï molt abaix. Podríem parlar de cota 300m o inferior, dependrà molt de l’aire fred que acabi entrant a capes mitjanes i altes.

És més, a hores d’ara la situació de dimecres em recorda més a situacions de calabruixades i ruixats de neu granulada que a una situació de neu de flòbia.

Deixarem per un altre moment el que podria passar a partir de dimecres, que la setmana està tan interessant que hi haurà més capítols.

 

Clasificación de Köppen en territorio español. Caracterización y cambios recientes

Dando la vuelta de rigor en Twitter para ver que se cocía en el mundo de la meteorología he visto que @crballesteros (César Rodríguez Ballesteros en la vida real) ha colgado unos mapas climáticos muy interesantes de la España peninsular y ambos archipiélagos.

Los mapas en cuestión son cartografias estatales de la clasificación climática de Köppen para 3 períodos de referencia disintos (1961-1990, 1971-2000 y 1981-2010), con datos de la Guía Resumida del Clima de España elaborado por AEMET, con datos de 86 estaciones de la red principal de AEMET (consultable en Guia Resumida)

El interés de dicha cartografía es doble. Por un lado está la caracterización en sí misma, y por otro lado, al tener datos de 3 períodos de referencia distintos, permite comprobar si se ha dado alguna evolución.

En primer lugar se hará un análisis de los climas que aparecen en el territorio nacional, para después realizar una comparación entre los 3 períodos. Para ello, se adjunta en primer lugar el mapa que se corresponde al último período de referencia (1981-2010)

1981_2010

Para el conjunto del territorio nacional, los climas que aparecen son los de tipo B (secos), C (templados) y D (fríos).

Los climas de tipo B hacen referencia a climas secos en los que la precipitación es inferior a la evapotranspiración potencial, estimada a la hora de usar la clasificación de Köppen como 24 veces la temperatura media anual.  En España se encuentran tres subtipos

  • BW: Desierto. Cuando la precipitación es inferior al 50% de la evapotranspiración potencial. Se da sólo en Fuerteventura y Lanzarote.
  • Bs: Estepa. Precipitación que oscila entre 50-100% de la evapotranspiración. En España existen amplias zonas en las que esto sucede,

Mientras que el clima BW aparece sólo en Fuerteventura y Lanzarote, el Bs aparece en amplias zonas que se concentran en el SE peninsular, el valle del Ebro, Castilla La Mancha, archipiélago canario y algunas localidades del sur de Mallorca y Pitiusas. En función de si la temperatura media anual es superior o inferior a 18ºC distinguimos entre:

  • Bsh: Estepa cálida (T media anual > 18ºC). Tiende a concentrarse en el litoral SE peninsular, apareciendo también en el litoral valenciano y de algunas islas de las Canarias.
  • Bsk: Estepa fría (T media anual < 18ºC). Amplias zonas del SE peninsular, así como amplias zonas de Castilla La Mancha y valle del Ebro. En Canarias, a medida que se gana altitud la temperatura media anual va descendiendo, y existe un límite en el que se pasa de clima Bsk a Bsh.

Sin embargo, son los climas tipo C los que más superfície engloban, además de ser los más numerosos en cuanto a número de subtipos que podemos encontrar en España. Se trata de aquellos climas en que:

  • Precipitación es superior a la evapotranspiración potencial
  • T media del mes más frío es inferior a 18ºC y superior a 0ºC
  • T media del mes más cálido es superior a 10ºC

En función de la época en la que se dan las precipitaciones, en España aparecen dos subtipos de este clima. Los Cs y los Cf. La indica la existencia de una época seca en los meses más cálidos del año, mientras que la f indica ausencia de época seca. Por lo tanto, los climas de tipo Cs serían aquellos asimilables al clima mediterráneo.  Además de la presencia de época seca, se distinguen 3 tipos de Cs en función de las temperaturas de los meses más cálidos y más fríos.

  • Csa. Verano caluroso con temperatura media del mes más cálido superior a 22ºC.
  • Csb. Verano templado con temperatura media del mes más cálido inferior a 22ºC y temperatura media superior a 10ºC en más de 4 meses al año.
  • Csc. Verano templado con temperatura media del mes más cálido inferior a 22ºC y temperatura media superior a 10ºC en menos de 4 meses al año. (Cuando no aplica ni Csa, ni Csb)

Para el clima Cf también existe esta distinción, quedando:

  • Cfa. Verano caluroso con temperatura media del mes más cálido superior a 22ºC.
  • Cfb. Verano templado con temperatura media del mes más cálido inferior a 22ºC y temperatura media superior a 10ºC en más de 4 meses al año.
  • Cfc. Verano templado con temperatura media del mes más cálido inferior a 22ºC y temperatura media superior a 10ºC en menos de 4 meses al año. (Cuando no aplica ni Cfa, ni Cfb)

El clima Cs es el más ampliamente extendido en España, mientras que el clima Cf (sin época seca) se encuentra restringido al norte peninsular, extendiéndose por la cordillera Ibérica y Pirenáica. Mientras que en zonas litorales de Galicia y mar cantábrico la presencia de Cf se relaciona con el paso de frentes incluso durante los meses de verano, en la Ibérica y los Pirineos su presencia tal vez se tenga que relacionar con las tormentas veraniegas.

Dentro de las regiones dominadas por el clima Cs, el Csa domina en el centro-sur de la Península Ibérica y Baleares. En estas zonas, el Csb aparece ligado a las zonas montañosas, que son los enclaves en que la temperatura veraniega se mantiene más fresca (por debajo de los 22ºC). En cambio, en la mitad norte peninsular el clima Csb es el que domina amplias zonas, apareciendo sólo algunas zonas centrales de la cuenca del Duero y litoral catalán como Csa.

Dentro de los climas Cf, el Cfb es el que domina, dominando prácticamente todas las regiones que hemos citado cuando describíamos la presencia del clima Cf. Sin embargo, en el entorno del valle del Ebro, aparece el Cfa.

Los climas fríos (D) son climas minoritarios en España, que aparecen siempre vinculados a las zonas más montañosas, ya que la temperatura media del mes más frío tiene que ser inferior a 0ºC (el autor de los mapas me indica que usa la variante Köppen-Geiger, que usa el límite de 0ºC y no de -3ºC) , manteniéndose la del más cálido por encima de los 10ºC.  Si procede, ahondaremos en la descripción de los distintos subtipos en la comparación.

Terminada la descripción climática para el período de referencia 1981-2010 pasamos a analizar las diferencias entre los distintos períodos. Para ello, adjuntamos los 3 mapas en orden cronológico:

1961_1990

1971_2000

1981_2010

Pasamos a enumerar los grandos cambios que se pueden observar.

– Incremento sustancial de la superfície caracterizada por un clima Bsk en el Valle del Ebro, a costa de una disminución importante del Cfa. Es decir, en una área cada vez mayor de la cuenca aragonesa del río Ebro la precipitación total anual queda por debajo de la evapotranspiración potencial. Este cambio puede deberse a dos motivos fundamentales, disminución de la precipitación o incremento en la temperatura (que lleva aparejado un incremento en la evapotranspiración potencial).

– Oscilación climática entre Cfb y Csb en la provincia de Palencia, zonas de Burgos y sur de Cantabria. En 1961-1990 amplias zonas de estas regiones tienen un clima Csb, que pasa a Cfb en 1971-1990, para pasar de nuevo a Csb en el 1981-2010. El cambio se produce debido a la oscilación de la época seca, mientras en el primer y último período se considera la presencia de período seco estival, en 1971-1990 este período seco se consideraba ausente.

Estamos ante un caso que de oscilación de precipitación estival. Hablar de disminución se me hace complicado, al existir en 1961-1990 una distribución climática muy parecida a la actual.

– Transición de Csb a Csa en amplias zonas de Castilla y León. Sobretodo en el sur de esta comunidad, el clima Csb padece una transición a Csa. Es decir, el mes más caluroso ha pasado de tener una temperatura media inferior a 22ºC (Csb) a tener una temperatura superior a 22ºC (Csa)

– Extensión del clima Cfb en la costa oeste de Galicia. Mientras que en el primer período el clima Csb dominaba esa zona, actualmente el Cfb es el clima que domina ese entorno. Dicho cambio se produce por la desparición de la estación seca como tal.

– Incremento del área considerada como estepa cálida (Bsh) en el sureste peninsular, disminuyendo el área de estepa fría (Bsk). Mientras que en el primer período (1961-1990) el dominio de la estepa fría (Bsk – con temperatura media anual inferior a 18ºC) era claro, en la actualidad la estepa cálida (Bsh – con temperatura media anual superior a 18ºC) ocupa cada vez un ámbito territorial más extenso.

Al mismo tiempo, la estepa fría (Bsk) va incrementando su importancia en Castilla La Mancha, dónde ha pasado de tener una presencia testimonial a ocupar extensiones considerables.

Para finalizar (y pido disculpas por la extensión) me gustaría acabar con unos breves comentarios respecto a los cambios que se producen.

Al establecerse unos límites fijos entre unos climas y otros es de esperar que ante una subida generalizada de las temperaturas y/o disminución de las precipitaciones, las primeras regiones que realicen la transición de un clima a otro sean aquellas que estén más cerca del límite estricto entre distintas tipologías.

La transición u oscilación de territorios de pequeñas dimensiones se podría explicar por cambios muy poco significativos en los valores de temperatura y/o precipitación. Por ejemplo, una estación caracterizada como Bsk con una temperatura media de 17,9ºC pasaría a Bsh con una subida de sólo 0,2ºC, lo que ya haría superar el límite de 18ºC.

Ahora bien, en el caso que nos ocupa hay amplios territorios que padecen transiciones hacia más cálido o menos lluvioso, lo que nos tiene que hacer pensar en diferencias que van más allá de unas pocas décimas de grado.

Lo primero que se me viene a la cabeza es la desaparición del período de referencia actual de los años ’70, que se caracterizaron por ser una década fría en gran parte de España. Además, esta década ha sido sustituida por la que va de 2001 a 2010, época en la que se encuentran la mayoría de los años más calurosos de la serie. Por tanto, sustituimos una década “fría”, por otra de “cálida”, lo que puede dar como resultado los cambios que aparecen en el mapa.