Gener 1985 – 30 anys de l’onada d’aire fred que va congelar els foguerons de Sant Antoni

Aquests dies s’han complit 30 anys d’una de les grans onades d’aire fred del segle XX. Es tracta de l’episodi que va afectar les Illes Balears (i gran part de la Península Ibèrica) entre el 5 i el 17 de gener de 1985, i que va deixar gruixos de neu significatius a bona part de la Serra de Tramuntana i unes temperatures mínimes molt baixes a la resta del territori.

De fet, podríem parlar de la segona gran onada d’aire fred dels darrers 60 anys, just per darrera del mític 1956. I a més, de les 3 grans onades d’aire fred que hem patit en aquest període (1956,1985,2012), és l’única que ha tengut lloc al mes de gener, ja que les altres dues ens varen afectar durant el mes de febrer.

Més que un mes de grans fredorades i nevades, el mes de gener a Mallorca es caracteritza més per les conegudes calmes de gener. De totes maneres, el mes de gener és un mes d’hivern, i si el patró atmosfèric acompanya, la situació es pot complicar.  Recentment tenim diversos exemples, com les nevades del 31 de gener de 1999, 31 de gener de 2003, 24-25-26 de gener de 2005.

A més, s’ha de tenir en compte que el mes de gener es troba molt més a prop del solstici d’hivern que no pas el mes de febrer. Això significa, entre d’altres coses, que els vespres són prou més llargs a gener que a febrer, i amb una invasió d’aire fred, aquesta diferència juga a favor del mes de gener a l’hora de fer baixar les temperatures nocturnes.

Durant aquell mes de gener s’enregistraren temperatures tan baixes com -8,2ºC a Lluc, -7,8ºC a Manacor i -7,0ºC a Campos (tots els valors han estat recopilats de la pàgina web d’AEMET). Si no vaig errat aquestes temperatures són record per a un mes de gener a aquests observatoris.

Descripció de la situació meteorològica

Gràcies al reanàlisis de NCEP (molt a aprendre de la política de dades climàtiques/meteorològiques nord-americana) podem consultar a diverses pàgines web mapes meteorològics d’aquells dies.

Tot i que l’onada d’aire fred en sí s’iniciàs dia 5 de gener, les temperatures ja feia uns quants dies que eren baixes. De fet, si s’observen els models meteorològics a 500hPa i 850hPa de dia 1 de gener s’observa perfectament com la situació ja venia dominada per una entrada d’aire fred.

01_gener_500hPa

Font: Wetterzentrale.de

Al mapa anterior s’hi observa un anticicló a l’oest de la Península Ibèrica, però que es troba allargat en sentit latitudinal (N-S), el que crea una situació de bloqueig anticiclònic que desplaça aire càlid subtropical cap a latituds elevades, mentre que per la part est de l’anticicló (la que ens afectava a nosaltres), descendeix aire fred del nord d’Europa cap a latituds mediterrànies. A més, aquest bombeig d’aire fred es veu incrementat per la presència d’una baixa mediterrània entre Itàlia i Grècia.

Al següent mapa, que representa la temperatura a 850hPa es pot veure clarament aquesta dorsal càlida que ascendeix gairebé fins a Islàndia, mentre que a les Illes (amb colors verds) la temperatura a uns 1500m d’alçada era negativa. A més, en negreta he marcat les dues masses d’aire més fredes que apareixen en aquest mapa. La que ens va afectar a nosaltres va ser la que es troba al nord d’Escandinàvia.

01_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

Aquesta situació va anar evolucionant, i dia 5 de gener l’anticicló ja es trobava aïllat a la zona d’Islàndia, amb una bombolla càlida important cap aquell indret.  A més, l’aire fred que es trobava al nord d’Escandinàvia ja havia començat a afectar amplis sectors del nord d’Europa.

05_gener_500hPa 05_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

De manera momentània, a les Illes la temperatura a 850hPa es va situar en valors positius, a l’espera que tot aquell aire fred acumulat al nord i al centre d’Europa baixas un poc més de latitud. Però las situació va canviar ràpidament i es van iniciar un període de 10 dies de temperatures molt baixes.

Els mapes de dia 9 mostren com aquella massa d’aire tan freda que es trobava al nord i centre del continent europeu s’havia apropat molt a les Illes, al mateix temps que s’havia anat desgastant. Si abans presentava temperatures de fins a -25ºC a 850hPa, dia 9 amb prou feines baixava dels -15ºC, i a les Illes ens quedàvem amb una isoterma de -8ºC.

09_gener_500hPa 09_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

Però la situació encara no s’acabava aquí, sinó que es va perllongar encara uns dies més, i dia 15 de gener els mapes encara mostraven una bona invasió d’aire fred a les Illes.

15_gener_500hPa 15_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

No he adjuntat mapes de tots els dies ja que haguessin estat molts de mapes. El que si vos adjunt és una gràfica de la temperatura a 850hPa (segons el reanàlisi de NCEP-NCAR) durant els primers 20 dies del mes de gener.

T_850

En aquesta gràfica es pot veure com l’episodi més fred es va perllongar durant 10 dies, amb valors de temperatura, que a 850hPa varen estar gairebé sempre per davall els -5ºC (el que és mol de fred a les Illes).

A més, ja he comentat anteriorment que es varen donar temperatures mínimes extremes a diversos indrets de les Illes. Davant aquesta situació de temperatures molt baixes, i que a més, es perllonga en el temps, és quan estrictament es pot parlar d’onada d’aire fred. Establir els límits del que és i no és onada d’aire fred a vegades resulta un poc subjectiu, però sense dubtes, el 2n episodi més fred dels darrers 60 anys pot ser definit com a onada d’aire fred.

Si sou molt observadors vos haureu fixat que en els mapes que he adjuntat l’anticicló fa coses una mica estranyes. Com que aquesta ressenya m’ha quedat més llarga del que volia, d’això en parlarem en una altra ocasió. A veure si les properes setmanes l’hivern ens regala qualque situació ben interessant de neu a cotes baixes i m’obliga a parlar de la posició dels anticiclons, el seu desplaçament i un bon grapat de coses més.

Per acabar, una ressenya que apareix a la pàgina d’AEMET (www.aemet.es), com a efemèride del dia 5 de gener de 1985. “Hasta el 16, episodio de nieve generalizada en Baleares. En Lluc (Mallorca) se cuentan 14 días de suelo cubierto de nieve.”

Un vídeo que he trobat a Youtube, de la nevada de l’any 1985 a Alcúdia.

I una darrera reflexió, que també obri la porta a parlar de més cosetes en aquest petit espai virtual. A Bilbao també hi va nevar amb força – I ara per què xerr de Bilbao? A vegades cometem l’error d’intentar trobar símils meteorològics únicament amb les comunitats més properes, però a les Illes Balears algunes vegades hem de mirar també cap al País Basc per veure situacions semblants. Un cas és aquest de gener de 1985, però un altre el trobam el 25-26 d’agost de 1983, quan Bilbao patia les pitjors inundacions amb dècades i a Mallorca es patien també fortes tempestes.

 

Canvi de temps – 16 de gener de 2015

Divendres, revetlla de Sant Antoni, arriba un canvi de temps a les Illes, que farà baixar la temperatura i provocarà algunes pluges. A més, pareix que la situació de temps una mica mogut continuarà amb nosaltres durant un bon grapat de dies.

Al següent mapa s’hi representa la situació d’avui dia 15 a migdia. El front fred que provocarà el canvi de temps es trobava en aquells moments entrant per l’oest de la Península Ibèrica i es troba associat a una àrea de baixes pressions que es mou cap al nord del continent.

12_UKMet_Boden+00

Mapa elaborat pel Met Office i consultat a la pàgina web www.wetter3.de

De fet, la baixa es troba centrada un poc al nord de les Illes Britàniques, amb una pressió mínima de 949hPa. A les Illes la pressió no era pas tan baixa, entorn a uns 1020hPa, com correspon a una zona que encara es troba sota el domini d’un anticicló.

Ara bé, si vos hi fixau, d’anticiclons n’hi ha 2 (assenyalats amb una H). Un al nord del continent africà, amb una pressió de 1027hPa, que és el que ha dominat la situació aquestes darreres jornades, i un altre de 1034hPa situat a l’oest de les Açores. Dies enrere, entre ambdós anticiclons s’havia format una espècie de pont anticiclònic que ens va deixar pressions de més de 1040hPa, però ara aquesta situació ja és història.

Amb el pas de les hores, aquesta línia frontal anirà avançant d’oest cap a est, i les prediccions indiquen que demà a migdia ja es trobarà a les portes de les Illes. Aquest front fred (com gran part d’ells) du associada una massa de niguls prefrontal, és a dir, niguls que es desenvolupen uns quilòmetres per davant de la separació entre ambdues masses d’aire.

12_UKMet_Boden+24

Mapa elaborat pel Met Office i consultat a la pàgina web www.wetter3.de

Un altre detall important és el vent. Si vos hi fixau davant el front fred el vent serà de sud-oest, mentre que quan el front passi el vent girarà ràpidament a mestral, el que provocarà una bona baixada de la temperatura. Al següent mapa, del model HIRLAM d’AEMET, he dibuixat una petita línia en negre en la que es pot veure el canvi en la direcció del vent. Aquest mapa en concret és per demà a les 16h oficial.

2015011512+027_wh_jvx0b227

Font: www.aemet.es

Amb aquesta situació no s’esperen per divendres 16 precipitacions molt abundants, ja que el front no és molt actiu. Els ruixats més extensos i intensos els esperaria entre migdia i mitjan horabaixa, tot coincidint amb el pas del front i amb el gir del vent de llebeig cap a mestral.

Cap al vespre, quan ja hagi passat el front fred sembla que tendrem una situació típica postfrontal amb vent de mestral que farà baixar de manera important la temperatura i no es pot descartar qualque ruixat aïllat.

De fet, la probabilitat de que durant la jornada de divendres les pluges siguin superiors als 2mm està entre el 20%-50%. Això ens ajuda a fer-nos una idea que d’aigua no és que se n’esperi molta.

2015011512+036_ww_bp02p236

Font: www.aemet.es

Faltarà veure com es comporten finalment aquestes pluges per veure l’afecció que tendran damunt els distints actes prevists per la revetlla de Sant Antoni. En principi veig probable que qualque acte en concret es vegi una mica afectat.

Per cert, estic preparant una petita ressenya per parlar de la gran onada d’aire fred de l’any 1985, que va deixar una revetlla de Sant Antoni més que gèlida a gran part de Mallorca.

Anàlisi sinòptic dia 10

Durant una temporada vaig tenir la costum de fer breus anàlisis sinòptics (tant a nivell d’observació com a nivell predictiu) que compartia amb els usuaris del fòrum de Meteo Illes Balears. Ja fa massa temps que no en faig cap, i és una d’aquelles coses que intentaré publicar amb certa freqüència.

Observar com estan ubicats els anticiclons i les borrasques és bàsic per explicar l’estat actual del cel i el que ens vendrà en les properes hores.

A dia d’avui com estan les peces?

Anticicló en superfície centrat a les Açores (amb una pressió de més de 1040hPa) i un tren de borrasques circulant pel nord del continent.

Rtavn001

Font: Wetterzentrale.de

En alçada la situació no és tan simple, l’anticicló de les Açores es troba lligat a un potent anticicló dinàmic subtropical que es troba a l’oest de les Açores. Mentrestant, al nord d’Àfrica hi ha un altre anticicló dinàmic subtropical que estén el seu radi d’acció cap a les nostres contrades en forma de dorsal.

Entremig hi ha una baixa en alçada, de fet crec que podríem parlar d’una DANA, que afecta la zona de les Canàries i hi deixa un temps més complicat que a la resta del territori espanyol.

Un mapa dels vents a 500hPa (uns 5500m d’alçada) ajuda a veure aquesta situació. Tant al sud de les Illes Balears com a l’oest de les Açores hi trobam circulació en sentit anticiclònic (seguint les agulles del rellotge), mentre que a Canàries aquesta circulació és en sentit ciclònic (com a reflex de la DANA que s’hi troba).

Rtavn0016

Font: Wetterzentrale.de

Però a més, en aquest darrer mapa s’hi observa una zona amb colors càlids (de groc cap a vermell) que circula pel nord d’aquests anticiclons. Aquests colors indiquen que als vents en aquell indret hi són molt intensos.

Si es puja un poc més d’alçada (a uns 300hPa – uns 9000m aproximadament) es pot veure com aquests colors són encara més càlids, el que indica que en aquella alçada els vents hi són encara més intensos (Per damunt dels 250km/h i amb puntes de més de 300km/h). Es tracta del que es coneix com a Jet Stream Polar, corrent molt intensa relacionada amb el front polar (zona de separació entre la massa d’aire subtropical i la massa d’aire àrtica) i que dirigeix la circulació de les borrasques de les latituds mitjanes.

Rtavn0015

Font: Wetterzentrale.de

Dia pluviomètric i dia oficial

Durant la nit de Cap d’Any a alguns indrets de les Illes hi han caigut petits ruixats. A Porreres han estat 2,3mm i a Sineu 1,6mm (dades AEMET).

Climatològicament es dóna la curiositat que aquesta precipitació, tot i haver caigut ja dins l’any 2015, computa com a precipitació de l’any 2014. Resulta que el dia pluviomètric no es correspon exactament amb un dia natural, sinó que va de 08 a 08 hora solar. Això significa que, pluviomètricament, dia 1 de gener comença dia 1 de gener a les 08 hora solar (09 hora oficial) i acaba dia 2 de gener a les 07.59 hora solar (08.59 hora oficial).

Aquest fet un tant estrany prové de l’època en què només hi havia pluviòmetres manuals, i la lectura es feia a primera hora del matí. Heu de pensar amb les distintes complicacions que poden aparèixer a l’hora de fer les lectures manuals a les 00h, quan molta gent dorm o té més complicacions per a desplaçar-se fins a l’indret on té el pluviòmetre.

Actualment, quan consultam a través de la xarxa dades pluviomètriques d’estacions automàtiques, la precipitació del dia sí que es correspon amb el dia oficial, ja que els pluviòmetres automàtics funcionen de manera autònoma i es poden programar per acumular la precipitació en els períodes que ens interessin.

Per tant, a l’hora de comparar les dades pluviomètriques de les xarxes manuals i automàtiques, aquest és un fet que s’ha de tenir en compte.

Anticicló de solstici

El dia del solstici d’hivern és el dia més curt de l’any (unes 9h i 20min a la nostra latitud) i, a més, el dia en què comença l’hivern astronòmic.

Tot i que no succeeixi cada any, no és un fet estrany que entorn al solstici d’hivern s’instal·li un potent anticicló al nostre entorn, deixant un temps molt estable que afavoreix la formació d’una bona inversió tèrmica nocturna aferrada a la superfície.

La situació normal és que arran de superfície es trobin les temperatures més elevades de la troposfera (la capa inferior de l’atmosfera) i què, a mesura que es guanya alçada, la temperatura vagi baixant. En canvi, durant les nits anticiclòniques és comú que s’acumuli aire més fred just arran de la superfície com a conseqüència d’un important refredament nocturn.

De manera habitual, aquesta capa d’inversió tèrmica que es forma es trenca ràpidament quan surt el Sol, però entorn del solstici d’hivern, amb la combinació de dies molt curts amb un Sol que encalenteix poc, i les nits més llargues de l’any amb un refredament nocturn molt important, aquesta capa d’inversió pot fer-se molt persistent i durar diversos dies.

Aquesta situació és la que s’està donant aquests dies a les depressions dels grans rius de la Península Ibèrica, on amb un potent anticicló s’hi han format boires que en alguns indrets ja fa dies que no s’aixequen, i que s’observen perfectament a les imatges de satèl·lit.

boires_satelit

Fins i tot a qualque indret es donen les conegudes com a boires gebradores, que són boires que es donen amb temperatures negatives i deixen un paisatge completament glaçat. Tot i que les fotografies que hi apareixen no són d’aquest episodi vos recoman que visiteu els següents enllaços que vos adjunt.

https://twitter.com/Divulgameteo/status/533736356845850624/photo/1 http://blogs.ccma.cat/eltemps.php?itemid=44249

A les Illes tot i que poden arribar a aparèixer boires espesses, de manera habitual es rompen amb el pas de les hores. I a més, la combinació de boira i gelada és molt poc freqüent, donant-se únicament en els episodis de fred més extrem, com la matinada del 4 al 5 de febrer de 2012 a la zona de l’aeroport de Palma, quan després del pas d’un ruixat de neu, la temperatura va baixar fins a -4ºC , formant-se també una espessa capa de boira.

 

Més pluja a la vista

Aquests darrers dies les pluges han acumulat quantitats importants cap a la Serra de Tramuntana i altres indrets del nord de les Illes. Per exemple,

  • Lluc:  113,9mm (69,8mm dia 1 i 44,1mm dia 2)
  • Ciutadella: 40,8mm (36,8mm dia 1 i 4mm dia 2)
  • Artà: 30mm (16,4mm dia 1 i 13,6mm dia 2)

Alguns torrents de la Serra de Tramuntana han començat a córrer, i les Fonts Ufanes s’han vist brollar per primera vegada aquesta tardor.

Que ens espera els propers dies?

Les Illes quedaran encara dins una àrea de baixes pressions. Mentre la borrasca que ens ha afectat aquests dies s’allunya lentament, una altra se’ns apropa, alimentada per una nova glopada d’aire fred.

A la següent imatge, corresponent a la situació per dijous a les 06UTC del dematí, s’observa la glopada d’aire fred a capes mitjanes ubicada damunt la Península Ibèrica, i una petita borrasca ubicada damunt les Illes.

Sin título

 

Amb aquesta situació hem d’esperar temps inestable, amb ruixats que poden aparèixer a qualsevol indret del territori, i que fins i tot, no descartam que puguin anar acompanyats de tempesta. Tot i que en línies generals els models ubiquen les pluges més intenses damunt la mar, no es  pot descartar qualque ruixat intens a terra.

 

 

Observació, predicció i un fibló a Màlaga

Avui començam amb una imatge de satèl·lit de fa molt poca estona, a la que es pot observar com el front ja toca el ponent de la Península Ibèrica i també la zona del Marroc. Ahir parlàvem de possibles precipitacions intenses les properes hores a Marroc, i pareix que les prediccions es van confirmant, per tant, ho haurem de seguir.

satelit

Però a més d’això, també s’observa una tempesta al sud de França que va camí d’afectar la ciutat de Montpellier i el seu entorn immediat. Tal vegada algú recordi que aquesta ciutat ha patit ja dos grans episodis d’inundació aquesta tardor, i mirant alguns pronòstics per les properes 24-36h no es pot descartar que això torni a succeir.

Adjunt el pronòstic de precipitació per les properes 24h del model WRF-ARW de LaMMA (amb condicions inicials i de contorn de GFS), en el que es pot veure com entorn d’aquella ciutat s’hi podrien acumular més de 200mm en molt poca estona.

pronostic

Pel que fa a les Illes avui el dia ha passat sense grans notícies, tot i que ara ens informen des d’Eivissa que hi ha tempesta. Allà on sí han tengut molt de moviment meteorològic ha estat a Màlaga, on un fibló que ha nascut damunt la mar s’ha apropat a la costa i ha provocat algunes destrosses a diverses construccions.

Vos recoman visitar aquest enllaç del fòrum Cazatormentas, on tenen una bona recopilació fotogràfica de la tempesta, el fibló i les destrosses que ha provocat.

 

Previsió de temporal a Marroc i sud de la Península Ibèrica

Poc a poc el cap de setmana es va apropant i les prediccions es van concretant, però avui no toca parlar de les Illes, sinó del temporal de pluja que està previst que pateixin al Marroc i al sud de la Península Ibèrica durant les properes 48h.

Rtavn361

La responsable serà la borrasca, que al llarg de les properes hores anirà baixant de latitud i ja provocarà l’arribada de les primeres pluges cap aquests indrets. De fet, si es mira el mapa de precipitació acumulada prevista pel model GFS durant les properes 48h s’observa un màxim molt important en aquestes regions.

Rtavn4818

 

La probabilitat de que s’acumulin quantitats superiors als 100mm és important, i hem de recordar que alguns indrets del Marroc ja varen patir inundacions fa pocs dies com a conseqüència d’una altra borrasca que va afectar també les Canàries. Per tant, a alguns indrets plourà damunt banyat, i això pot resultar perillós.

Donada la seva posició geogràfica, Marroc conta amb alguns rius que enlloc de drenar cap a l’oceà Atlàntic ho fan cap al desert del Sàhara, i que quan porten aigua deixen imatges com aquestes, que és probable que es repeteixin aquests dies.

Per cert, que al sud de la Península Ibèrica de ben segur que també hi haurà  problemes derivats de les fortes precipitacions, i a les Illes, després de les intenses tempestes d’aquesta passada matinada i matí, estam amb avis groc per pluges i tempestes tant dijous com divendres.

Cap de setmana de llevant?

Aquests darrers dies hem continuat amb unes temperatures impròpies per l’època de l’any, que fins i tot assolien els 29ºC el dissabte passat a Pollença, un fet noticiable. Per sort, poc a poc pareix que les temperatures van normalitzant i continuaran baixant lleugerament durant els propers dies.

Però no és la temperatura el fet més signficatiu de la predicció, sinó que s’espera l’arribada d’una àrea de baixes pressions a la Mediterrània Occidental que complicarà el temps de manera notòria. Durant les properes jornades, una borrasca s’aproparà a la Península Ibèrica per l’oceà Atlàntic, i s’ubicarà molt propera a l’estret de Gibraltar (entre divendres i dissabte).

Rtavn841 Rtavn601

El vent s’anirà allevantant, i en funció de la posició final de la borrasca (cosa que fins poques hores abans no es podrà saber) hi haurà pluges importants a un indret o altre del Mediterrani espanyol.

Les regions que podrien rebre aquestes importants pluges són totes aquelles que composen el litoral peninsular espanyol i també les Illes Balears. Però com diem, la incertesa sobre la posició final de la borrasca és elevada, i això fa que les prediccions tenguin un elevat grau d’incertesa (més en la quantitat de precipitació que en altra cosa).

A hores d’ara aquest seria el mapa per diumenge

Rtavn1081

0% de probabilitat de pluja?

 

En aquests moments, la pàgina web d’AEMET ens ofereix un missatge impactant. Mentre la probabilitat de pluja (segons una predicció automàtica) és del 0%, hi ha actiu un avis groc per tempestes, que també contempla la possibilitat de pluges intenses.

Sin título

 

Fa moltes vegades que soc crític (en petit comitè) amb el fet de permetre a un sistema automàtic treure una probabilitat de pluja del 0%. Un 0% de probabilitat significa que és impossible que plogui, però la realitat és que ara plou…

El 0% és un valor que s’extreu directament del model. Que un model entengui que hi ha un 0% de probabilitat de pluja no significa que el 0% sigui un valor a tenir en compte meteorològicament, i manco en precipitació.

I el cas d’avui n’és una demostració. Seria d’agrair que AEMET posi un límit inferior d’1% de probabilitat de pluja. S’estalviarien ridículs com aquest.

Per cert, 2mm d’ençà les 00h a Campos.