Arxiu de l'autor: admin

OCTUBRE: Fotografies complementàries i article

Octubre
Torrentada Cala Pi

Torrent entrant dins la mar, a Cala Pi
Autor: Joan Amengual

Torrentada Cala Pi

Torrentada Cala Pi
Autor: Joan Amengual

Torrent ple

Torrent ple d’aigua (Pollença)
Autor: Xesca Serra

 

A les Illes hi dominen els cursos d’aigua efímers, que únicament porten aigua després de plogudes importants. Aquest és el cas del torrent de Cala Pi que, a més, desemboca a la cala homònima. Amb una conca d’uns 50km2, aquest torrent arreplega aigua d’una de les zones més àrides de les Illes (sa Marina de Llucmajor) i, a més, es troba amb un seguit d’elements (parats, marges, carreteres, vegetació natural…) al llarg del seu curs, els quals li fan reduir la velocitat de manera important. Així, aquesta torrentada de la fotografia va arribar a la mar entre 9 i 10h després de la ploguda.

Publicat dins de Octubre | Envia un comentari

SETEMBRE: Fotografies complementàries i article

setembre

Ses Salines_Mallorca

Ses Salines de Mallorca
Autor: Andreu Galmés

 

Fins fa algunes dècades, la extracció de sal marina era una de les activitats més importants de les Illes. Per a la seva obtenció s’aprofiten zones salobroses properes al litoral, on durant una part de l’any s’hi força l’entrada d’aigua marítima, que amb la calor primaveral i estival s’evapora, donat-se la precipitació de la sal. Cal recordar que la Mediterrània és un dels mars amb major concentració salina del planeta, fet que juntament amb el clima sec i calorós de l’estiu afavoreix una elevada producció d’aquest recurs al nostre territori.

Publicat dins de Setembre | Envia un comentari

AGOST: Fotografies complementàries i article

agost

 

 

 

 

 

 

 

Anomenam Pileus a un núvol petit i convex format per cristalls de gel (un cirrus) que pot aparèixer a sobre d’un cúmulus o un cumulonimbus i que indica una elevada probabilitat de temps sever en el futur immediat. La interacció entre la corrent ascendent, que alimenta el nigul, i certes parcel•les d’aire més humit que el seu entorn pot tenir com a conseqüència un ascens sobtat d’aquestes parcel•les, les quals poden sobrepassar momentàniament el límit superior del nigul, donant lloc a la formació d’aquest petit capell o Pileus.

Publicat dins de Agost | Envia un comentari

JULIOL: Fotografies complementàries i article

juliol

Incendi a Mortitxet - agost 2012. Foto: Xesca Serra

Incendi a Mortitxet – agost 2012. Foto: Xesca Serra

Encendi Serra de Tramuntana - Juliol 2013. Foto: Joan Bauzà

Encendi Serra de Tramuntana – Juliol 2013. Foto: Joan Bauzà

L’estiu, amb la combinació d’elevades temperatures i sequera del terreny, és l’època ideal per a què es donin grans incendis forestals. A les Illes periòdicament patim algun d’aquests grans incendis, on normalment la mà de l’home hi juga un paper fonamental, ja sigui de manera intencionada, per un descuit o per pràctiques inadequades. La meteorologia hi té un paper fonamental en la vida del foc, , el pot atiar (vent forts, humitats molt baixes, temperatures elevades…) o el pot ofegar (precipitacions, humitats més altes, cel cobert, vent en calma…), però són molts pocs els incendis que es puguin atribuir directament a causes meteorològiques. Els incendis són un fet intrínsec al clima mediterrani, i per això als nostres boscos hi trobam espècies adaptades, com el garballó, capaç de rebrotar ràpidament després d’un incendi.

A la fotografia principal hi apareix garballó rebrotant pocs mesos després del gran incendi que va afectar l’estiu de 2013 la zona d’Andratx.

Publicat dins de Juliol | Envia un comentari

JUNY: Fotografies complementàries i article

juny

Arc de Sant Martí doble. Autor: Xavi Cardona

Arc de Sant Martí doble a Menorca Autor: Xavi Cardona

XaviCardona1.jpg

 

 

 

 

 

 

        L’arc de Sant Martí és un fenomen òptic que consisteix en la visualització total o parcial d’un arc format pels distints colors que formen la llum solar. La majoria de vegades apareix associat a ruixats, tot i que també se’l pot veure en altres ocasions en què coincideixin raigs solars creuant partícules d’aigua. Per exemple, en el cas de la fotografia del calendari es pot veure un arc de Sant Martí a un bufador.

La seva formació requereix d’unes condicions molt específiques en quant a la posició de l’observador, les partícules d’aigua i el Sol, que intentam explicar al següent esquema, i que bàsicament es resumeixen en què l’observador ha d’estar ubicat entre el Sol i l’arc de Sant Martí i l’angle entre l’observador i la part superior de l’arc ha de ser d’uns 42º.

Formació d'un Arc de Sant Martí

Formació d’un Arc de Sant Martí mitjançant processos de reflexió i refracció de la llum dins una gota d’aigua

Amb aquestes condicions les millors hores per veure l’arc de Sant Martí són les hores del matí mirant cap a ponent, i l’horabaixa mirant cap a llevant.

L’arc de Sant Martí es forma per la descomposició de la llum solar en els distints colors que la formen. Quan els raigs solars passen a través de les gotes d’aigua es produeixen processos de reflexió i refracció, que són els responsables d’aquesta descomposició.

En condicions òptimes es poden arribar a formar 2 arcs de Sant Martí, que semblen estar un dins l’altre. La característica essencial d’aquests casos és que presenten els colors invertits.

Formació Arc de Sant Martí primari i secundari

Formació d’un Arc de Sant Martí doble (primari i secundari)

Tradicionalment es diu que qui aconsegueixi arribar al punt on neix l’arc de Sant Martí hi trobarà una olleta d’or. De fet, si l’observador està en moviment és habitual percebre que l’arc també es mou, fet que respon al requeriment de l’angle de 42º entre l’observador i la cresta de l’arc, el que impossibilitat ubicar-s’hi mai davall.

 

 

 

Publicat dins de Juny | Envia un comentari

MAIG: Fotografies complementàries i article

maig

Boira marina entrant a Palma. Autor: Javier Furones

Boira marina entrant a Palma. Autor: Javier Furones

Continua llegint

Publicat dins de Maig | Envia un comentari

ABRIL: Fotografies complementàries i article

abril

Gotes. Autor: Xesca Serra

Gotes d’aigua. Autor: Xesca Serra

Continua llegint

Publicat dins de Abril | Envia un comentari

MARÇ: Fotografies complementàries i article

marc

Calabruix. Autor:Miquel-Tomas

Restes d’una intensa calabruixada. Autor: Miquel Tomàs

Continua llegint

Publicat dins de Març | Envia un comentari

FEBRER: Fotografies complementàries i article

febrer

Neu_XavierPons

Nevada. Autor: Xavier Pons

Continua llegint

Publicat dins de Febrer | Envia un comentari

SETEMBRE: Esquemes

L’atmosfera no té una estructura vertical homogènia, tant hi pot haver parcel·les d’aire molt seques que poden arribar a inhibir el creixement d’un núvol com al contrari, que a dins un estrat vertical hi hagi una parcel·la molt més humida que la resta de l’aire (tal i com es veu al gràfic). Quan un Núvol que creix arriba a aquesta parcel·la l’empeny cap amunt, forçant un refredament adiabàtic i la conseqüent saturació i condensació del vapor d’aigua que conté, formant així un núvol independent del Cb que l’ha forçat a formar-se i que pareix un capell. En poc temps desapareix “engolit” pel mateix Cumulonimbus que minuts abans l’ha creat.

pileus_01
pileus_02
pileus_03

Publicat dins de Setembre | Envia un comentari

AGOST: Esquemes: Formació dels Pileus

pileus_01

L’atmosfera no té una estructura vertical homogènia, Continua llegint

Publicat dins de Agost | Envia un comentari

MAIG: Esquemes

Formació de la boira marina

Procés de formació de la boira marina

Entre Març i Juny és quan s’acostumen a formar les boires marines. La superfície de la mar encara està freda i en aquests mesos ja començam a tenir entrades d’aire càlid procedents d’Àfrica. Aquest aire càlid, i normalment més sec, es va carregant d’humitat a mesura que avança per damunt la mar, alhora que també es va refredant per baix (on entra en contacte amb la mar). El refredament i l’increment d’humitat provoquen que la capa baixa de la massa d’aire arribi ràpidament al seu punt de rosada, és a dir, en provoquen la condensació i s’acaba formant la boira.

Continua llegint

Publicat dins de Maig | Envia un comentari