FEBRER: Fotografies complementàries i article

febrer

Neu_XavierPons

Nevada. Autor: Xavier Pons

Neu_MiquelTomas

Duna de neu. Autor: Miquel Tomàs

Neu_Jaume-Busquets

Neu granulada. Autor: Jaume Busquets

Neu_CristinaMaria

Castell de Bellver nevat. Autor: Cristina Maria

Dunes embrionàries. Miquel Tomas

Dunes Embrionàries de Neu. Autor: Miquel Tomás

Dunes embrionàries. Xesca Serra

Dunes Embrionàries d’arena. Autor: Xesca Serra

Mallorca, com a conseqüència de presentar les majors elevacions de les Illes Balears, és l’illa que de manera més freqüent es veu afectada per la neu. De fet, a la Serra de Tramuntana (tal i com es veu a la taula de l’enllaç) és un fenomen habitual. En canvi, a la resta del territori és un meteor més rar, sobretot a les zones planes d’Eivissa i Formentera.

Però com es forma la neu? Quan dintre d’un nigul estratiforme (allargats i sense gran desenvolupament vertical) la temperatura baixa per sota dels 0ºC, l’aigua comença a solidificar-se formant les flòbies de neu. Quan la temperatura atmosfèrica és tan baixa que el límit dels 0ºC es troba prop de la superfície terrestre, aquestes flòbies de neu no es fonen mentre cauen i tenim la precipitació en forma de neu.

El procés de formació d’una flòbia de neu és prou més complex, ja que es requereix la interacció entre múltiples partícules d’aigua. En el primer moment es requereix la presència d’una partícula amb estructura cristal·lina hexagonal (tant pot ser un cristall de gel generat en la part alta del núvol o mitjançant la interacció d’un nucli de congelació que sol ser pols atmosfèric). Aquesta partícula es mou amunt i avall pel núvol i es va adherint a altres cristalls de gel i també a gotes d’aigua en subfusió (aigua en estat líquid a temperatura inferior a 0ºC), que en topar es congelen immediatament, formant així, una rere l’altra, les flòbies de neu.

A dins el núvol la neu sol formar-se a través de dos processos simultanis: Solidificació (pas de líquid a sòlid) i sublimació (pas de vapor a sòlid). Ambdós són processos exotèrmics (alliberen calor) el que provoca que dintre del núvol es mantingui un cert equilibri tèrmic, afavorint una relativa estabilitat, fet que afavoreix la formació de neu en contraposició al calabruix que es formaria dins un ambient de temperatures negatives, però de forta inestabilitat.

Just quan ha acabat de caure, la neu és altament modelable pel vent. Així, és possible la formació de dunes de neu com les de la fotografia, realitzada al Puig den Galileu el 15 de març de 2013.

Aquesta entrada ha esta publicada en Febrer. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>