JUNY: Fotografies complementàries i article

juny

Arc de Sant Martí doble. Autor: Xavi Cardona

Arc de Sant Martí doble a Menorca Autor: Xavi Cardona

XaviCardona1.jpg

 

 

 

 

 

 

        L’arc de Sant Martí és un fenomen òptic que consisteix en la visualització total o parcial d’un arc format pels distints colors que formen la llum solar. La majoria de vegades apareix associat a ruixats, tot i que també se’l pot veure en altres ocasions en què coincideixin raigs solars creuant partícules d’aigua. Per exemple, en el cas de la fotografia del calendari es pot veure un arc de Sant Martí a un bufador.

La seva formació requereix d’unes condicions molt específiques en quant a la posició de l’observador, les partícules d’aigua i el Sol, que intentam explicar al següent esquema, i que bàsicament es resumeixen en què l’observador ha d’estar ubicat entre el Sol i l’arc de Sant Martí i l’angle entre l’observador i la part superior de l’arc ha de ser d’uns 42º.

Formació d'un Arc de Sant Martí

Formació d’un Arc de Sant Martí mitjançant processos de reflexió i refracció de la llum dins una gota d’aigua

Amb aquestes condicions les millors hores per veure l’arc de Sant Martí són les hores del matí mirant cap a ponent, i l’horabaixa mirant cap a llevant.

L’arc de Sant Martí es forma per la descomposició de la llum solar en els distints colors que la formen. Quan els raigs solars passen a través de les gotes d’aigua es produeixen processos de reflexió i refracció, que són els responsables d’aquesta descomposició.

En condicions òptimes es poden arribar a formar 2 arcs de Sant Martí, que semblen estar un dins l’altre. La característica essencial d’aquests casos és que presenten els colors invertits.

Formació Arc de Sant Martí primari i secundari

Formació d’un Arc de Sant Martí doble (primari i secundari)

Tradicionalment es diu que qui aconsegueixi arribar al punt on neix l’arc de Sant Martí hi trobarà una olleta d’or. De fet, si l’observador està en moviment és habitual percebre que l’arc també es mou, fet que respon al requeriment de l’angle de 42º entre l’observador i la cresta de l’arc, el que impossibilitat ubicar-s’hi mai davall.

 

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Juny. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>