Clasificación de Köppen en territorio español. Caracterización y cambios recientes

Dando la vuelta de rigor en Twitter para ver que se cocía en el mundo de la meteorología he visto que @crballesteros (César Rodríguez Ballesteros en la vida real) ha colgado unos mapas climáticos muy interesantes de la España peninsular y ambos archipiélagos.

Los mapas en cuestión son cartografias estatales de la clasificación climática de Köppen para 3 períodos de referencia disintos (1961-1990, 1971-2000 y 1981-2010), con datos de la Guía Resumida del Clima de España elaborado por AEMET, con datos de 86 estaciones de la red principal de AEMET (consultable en Guia Resumida)

El interés de dicha cartografía es doble. Por un lado está la caracterización en sí misma, y por otro lado, al tener datos de 3 períodos de referencia distintos, permite comprobar si se ha dado alguna evolución.

En primer lugar se hará un análisis de los climas que aparecen en el territorio nacional, para después realizar una comparación entre los 3 períodos. Para ello, se adjunta en primer lugar el mapa que se corresponde al último período de referencia (1981-2010)

1981_2010

Para el conjunto del territorio nacional, los climas que aparecen son los de tipo B (secos), C (templados) y D (fríos).

Los climas de tipo B hacen referencia a climas secos en los que la precipitación es inferior a la evapotranspiración potencial, estimada a la hora de usar la clasificación de Köppen como 24 veces la temperatura media anual.  En España se encuentran tres subtipos

  • BW: Desierto. Cuando la precipitación es inferior al 50% de la evapotranspiración potencial. Se da sólo en Fuerteventura y Lanzarote.
  • Bs: Estepa. Precipitación que oscila entre 50-100% de la evapotranspiración. En España existen amplias zonas en las que esto sucede,

Mientras que el clima BW aparece sólo en Fuerteventura y Lanzarote, el Bs aparece en amplias zonas que se concentran en el SE peninsular, el valle del Ebro, Castilla La Mancha, archipiélago canario y algunas localidades del sur de Mallorca y Pitiusas. En función de si la temperatura media anual es superior o inferior a 18ºC distinguimos entre:

  • Bsh: Estepa cálida (T media anual > 18ºC). Tiende a concentrarse en el litoral SE peninsular, apareciendo también en el litoral valenciano y de algunas islas de las Canarias.
  • Bsk: Estepa fría (T media anual < 18ºC). Amplias zonas del SE peninsular, así como amplias zonas de Castilla La Mancha y valle del Ebro. En Canarias, a medida que se gana altitud la temperatura media anual va descendiendo, y existe un límite en el que se pasa de clima Bsk a Bsh.

Sin embargo, son los climas tipo C los que más superfície engloban, además de ser los más numerosos en cuanto a número de subtipos que podemos encontrar en España. Se trata de aquellos climas en que:

  • Precipitación es superior a la evapotranspiración potencial
  • T media del mes más frío es inferior a 18ºC y superior a 0ºC
  • T media del mes más cálido es superior a 10ºC

En función de la época en la que se dan las precipitaciones, en España aparecen dos subtipos de este clima. Los Cs y los Cf. La indica la existencia de una época seca en los meses más cálidos del año, mientras que la f indica ausencia de época seca. Por lo tanto, los climas de tipo Cs serían aquellos asimilables al clima mediterráneo.  Además de la presencia de época seca, se distinguen 3 tipos de Cs en función de las temperaturas de los meses más cálidos y más fríos.

  • Csa. Verano caluroso con temperatura media del mes más cálido superior a 22ºC.
  • Csb. Verano templado con temperatura media del mes más cálido inferior a 22ºC y temperatura media superior a 10ºC en más de 4 meses al año.
  • Csc. Verano templado con temperatura media del mes más cálido inferior a 22ºC y temperatura media superior a 10ºC en menos de 4 meses al año. (Cuando no aplica ni Csa, ni Csb)

Para el clima Cf también existe esta distinción, quedando:

  • Cfa. Verano caluroso con temperatura media del mes más cálido superior a 22ºC.
  • Cfb. Verano templado con temperatura media del mes más cálido inferior a 22ºC y temperatura media superior a 10ºC en más de 4 meses al año.
  • Cfc. Verano templado con temperatura media del mes más cálido inferior a 22ºC y temperatura media superior a 10ºC en menos de 4 meses al año. (Cuando no aplica ni Cfa, ni Cfb)

El clima Cs es el más ampliamente extendido en España, mientras que el clima Cf (sin época seca) se encuentra restringido al norte peninsular, extendiéndose por la cordillera Ibérica y Pirenáica. Mientras que en zonas litorales de Galicia y mar cantábrico la presencia de Cf se relaciona con el paso de frentes incluso durante los meses de verano, en la Ibérica y los Pirineos su presencia tal vez se tenga que relacionar con las tormentas veraniegas.

Dentro de las regiones dominadas por el clima Cs, el Csa domina en el centro-sur de la Península Ibérica y Baleares. En estas zonas, el Csb aparece ligado a las zonas montañosas, que son los enclaves en que la temperatura veraniega se mantiene más fresca (por debajo de los 22ºC). En cambio, en la mitad norte peninsular el clima Csb es el que domina amplias zonas, apareciendo sólo algunas zonas centrales de la cuenca del Duero y litoral catalán como Csa.

Dentro de los climas Cf, el Cfb es el que domina, dominando prácticamente todas las regiones que hemos citado cuando describíamos la presencia del clima Cf. Sin embargo, en el entorno del valle del Ebro, aparece el Cfa.

Los climas fríos (D) son climas minoritarios en España, que aparecen siempre vinculados a las zonas más montañosas, ya que la temperatura media del mes más frío tiene que ser inferior a 0ºC (el autor de los mapas me indica que usa la variante Köppen-Geiger, que usa el límite de 0ºC y no de -3ºC) , manteniéndose la del más cálido por encima de los 10ºC.  Si procede, ahondaremos en la descripción de los distintos subtipos en la comparación.

Terminada la descripción climática para el período de referencia 1981-2010 pasamos a analizar las diferencias entre los distintos períodos. Para ello, adjuntamos los 3 mapas en orden cronológico:

1961_1990

1971_2000

1981_2010

Pasamos a enumerar los grandos cambios que se pueden observar.

– Incremento sustancial de la superfície caracterizada por un clima Bsk en el Valle del Ebro, a costa de una disminución importante del Cfa. Es decir, en una área cada vez mayor de la cuenca aragonesa del río Ebro la precipitación total anual queda por debajo de la evapotranspiración potencial. Este cambio puede deberse a dos motivos fundamentales, disminución de la precipitación o incremento en la temperatura (que lleva aparejado un incremento en la evapotranspiración potencial).

– Oscilación climática entre Cfb y Csb en la provincia de Palencia, zonas de Burgos y sur de Cantabria. En 1961-1990 amplias zonas de estas regiones tienen un clima Csb, que pasa a Cfb en 1971-1990, para pasar de nuevo a Csb en el 1981-2010. El cambio se produce debido a la oscilación de la época seca, mientras en el primer y último período se considera la presencia de período seco estival, en 1971-1990 este período seco se consideraba ausente.

Estamos ante un caso que de oscilación de precipitación estival. Hablar de disminución se me hace complicado, al existir en 1961-1990 una distribución climática muy parecida a la actual.

– Transición de Csb a Csa en amplias zonas de Castilla y León. Sobretodo en el sur de esta comunidad, el clima Csb padece una transición a Csa. Es decir, el mes más caluroso ha pasado de tener una temperatura media inferior a 22ºC (Csb) a tener una temperatura superior a 22ºC (Csa)

– Extensión del clima Cfb en la costa oeste de Galicia. Mientras que en el primer período el clima Csb dominaba esa zona, actualmente el Cfb es el clima que domina ese entorno. Dicho cambio se produce por la desparición de la estación seca como tal.

– Incremento del área considerada como estepa cálida (Bsh) en el sureste peninsular, disminuyendo el área de estepa fría (Bsk). Mientras que en el primer período (1961-1990) el dominio de la estepa fría (Bsk – con temperatura media anual inferior a 18ºC) era claro, en la actualidad la estepa cálida (Bsh – con temperatura media anual superior a 18ºC) ocupa cada vez un ámbito territorial más extenso.

Al mismo tiempo, la estepa fría (Bsk) va incrementando su importancia en Castilla La Mancha, dónde ha pasado de tener una presencia testimonial a ocupar extensiones considerables.

Para finalizar (y pido disculpas por la extensión) me gustaría acabar con unos breves comentarios respecto a los cambios que se producen.

Al establecerse unos límites fijos entre unos climas y otros es de esperar que ante una subida generalizada de las temperaturas y/o disminución de las precipitaciones, las primeras regiones que realicen la transición de un clima a otro sean aquellas que estén más cerca del límite estricto entre distintas tipologías.

La transición u oscilación de territorios de pequeñas dimensiones se podría explicar por cambios muy poco significativos en los valores de temperatura y/o precipitación. Por ejemplo, una estación caracterizada como Bsk con una temperatura media de 17,9ºC pasaría a Bsh con una subida de sólo 0,2ºC, lo que ya haría superar el límite de 18ºC.

Ahora bien, en el caso que nos ocupa hay amplios territorios que padecen transiciones hacia más cálido o menos lluvioso, lo que nos tiene que hacer pensar en diferencias que van más allá de unas pocas décimas de grado.

Lo primero que se me viene a la cabeza es la desaparición del período de referencia actual de los años ’70, que se caracterizaron por ser una década fría en gran parte de España. Además, esta década ha sido sustituida por la que va de 2001 a 2010, época en la que se encuentran la mayoría de los años más calurosos de la serie. Por tanto, sustituimos una década “fría”, por otra de “cálida”, lo que puede dar como resultado los cambios que aparecen en el mapa.

Gener 1985 – 30 anys de l’onada d’aire fred que va congelar els foguerons de Sant Antoni

Aquests dies s’han complit 30 anys d’una de les grans onades d’aire fred del segle XX. Es tracta de l’episodi que va afectar les Illes Balears (i gran part de la Península Ibèrica) entre el 5 i el 17 de gener de 1985, i que va deixar gruixos de neu significatius a bona part de la Serra de Tramuntana i unes temperatures mínimes molt baixes a la resta del territori.

De fet, podríem parlar de la segona gran onada d’aire fred dels darrers 60 anys, just per darrera del mític 1956. I a més, de les 3 grans onades d’aire fred que hem patit en aquest període (1956,1985,2012), és l’única que ha tengut lloc al mes de gener, ja que les altres dues ens varen afectar durant el mes de febrer.

Més que un mes de grans fredorades i nevades, el mes de gener a Mallorca es caracteritza més per les conegudes calmes de gener. De totes maneres, el mes de gener és un mes d’hivern, i si el patró atmosfèric acompanya, la situació es pot complicar.  Recentment tenim diversos exemples, com les nevades del 31 de gener de 1999, 31 de gener de 2003, 24-25-26 de gener de 2005.

A més, s’ha de tenir en compte que el mes de gener es troba molt més a prop del solstici d’hivern que no pas el mes de febrer. Això significa, entre d’altres coses, que els vespres són prou més llargs a gener que a febrer, i amb una invasió d’aire fred, aquesta diferència juga a favor del mes de gener a l’hora de fer baixar les temperatures nocturnes.

Durant aquell mes de gener s’enregistraren temperatures tan baixes com -8,2ºC a Lluc, -7,8ºC a Manacor i -7,0ºC a Campos (tots els valors han estat recopilats de la pàgina web d’AEMET). Si no vaig errat aquestes temperatures són record per a un mes de gener a aquests observatoris.

Descripció de la situació meteorològica

Gràcies al reanàlisis de NCEP (molt a aprendre de la política de dades climàtiques/meteorològiques nord-americana) podem consultar a diverses pàgines web mapes meteorològics d’aquells dies.

Tot i que l’onada d’aire fred en sí s’iniciàs dia 5 de gener, les temperatures ja feia uns quants dies que eren baixes. De fet, si s’observen els models meteorològics a 500hPa i 850hPa de dia 1 de gener s’observa perfectament com la situació ja venia dominada per una entrada d’aire fred.

01_gener_500hPa

Font: Wetterzentrale.de

Al mapa anterior s’hi observa un anticicló a l’oest de la Península Ibèrica, però que es troba allargat en sentit latitudinal (N-S), el que crea una situació de bloqueig anticiclònic que desplaça aire càlid subtropical cap a latituds elevades, mentre que per la part est de l’anticicló (la que ens afectava a nosaltres), descendeix aire fred del nord d’Europa cap a latituds mediterrànies. A més, aquest bombeig d’aire fred es veu incrementat per la presència d’una baixa mediterrània entre Itàlia i Grècia.

Al següent mapa, que representa la temperatura a 850hPa es pot veure clarament aquesta dorsal càlida que ascendeix gairebé fins a Islàndia, mentre que a les Illes (amb colors verds) la temperatura a uns 1500m d’alçada era negativa. A més, en negreta he marcat les dues masses d’aire més fredes que apareixen en aquest mapa. La que ens va afectar a nosaltres va ser la que es troba al nord d’Escandinàvia.

01_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

Aquesta situació va anar evolucionant, i dia 5 de gener l’anticicló ja es trobava aïllat a la zona d’Islàndia, amb una bombolla càlida important cap aquell indret.  A més, l’aire fred que es trobava al nord d’Escandinàvia ja havia començat a afectar amplis sectors del nord d’Europa.

05_gener_500hPa 05_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

De manera momentània, a les Illes la temperatura a 850hPa es va situar en valors positius, a l’espera que tot aquell aire fred acumulat al nord i al centre d’Europa baixas un poc més de latitud. Però las situació va canviar ràpidament i es van iniciar un període de 10 dies de temperatures molt baixes.

Els mapes de dia 9 mostren com aquella massa d’aire tan freda que es trobava al nord i centre del continent europeu s’havia apropat molt a les Illes, al mateix temps que s’havia anat desgastant. Si abans presentava temperatures de fins a -25ºC a 850hPa, dia 9 amb prou feines baixava dels -15ºC, i a les Illes ens quedàvem amb una isoterma de -8ºC.

09_gener_500hPa 09_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

Però la situació encara no s’acabava aquí, sinó que es va perllongar encara uns dies més, i dia 15 de gener els mapes encara mostraven una bona invasió d’aire fred a les Illes.

15_gener_500hPa 15_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

No he adjuntat mapes de tots els dies ja que haguessin estat molts de mapes. El que si vos adjunt és una gràfica de la temperatura a 850hPa (segons el reanàlisi de NCEP-NCAR) durant els primers 20 dies del mes de gener.

T_850

En aquesta gràfica es pot veure com l’episodi més fred es va perllongar durant 10 dies, amb valors de temperatura, que a 850hPa varen estar gairebé sempre per davall els -5ºC (el que és mol de fred a les Illes).

A més, ja he comentat anteriorment que es varen donar temperatures mínimes extremes a diversos indrets de les Illes. Davant aquesta situació de temperatures molt baixes, i que a més, es perllonga en el temps, és quan estrictament es pot parlar d’onada d’aire fred. Establir els límits del que és i no és onada d’aire fred a vegades resulta un poc subjectiu, però sense dubtes, el 2n episodi més fred dels darrers 60 anys pot ser definit com a onada d’aire fred.

Si sou molt observadors vos haureu fixat que en els mapes que he adjuntat l’anticicló fa coses una mica estranyes. Com que aquesta ressenya m’ha quedat més llarga del que volia, d’això en parlarem en una altra ocasió. A veure si les properes setmanes l’hivern ens regala qualque situació ben interessant de neu a cotes baixes i m’obliga a parlar de la posició dels anticiclons, el seu desplaçament i un bon grapat de coses més.

Per acabar, una ressenya que apareix a la pàgina d’AEMET (www.aemet.es), com a efemèride del dia 5 de gener de 1985. “Hasta el 16, episodio de nieve generalizada en Baleares. En Lluc (Mallorca) se cuentan 14 días de suelo cubierto de nieve.”

Un vídeo que he trobat a Youtube, de la nevada de l’any 1985 a Alcúdia.

I una darrera reflexió, que també obri la porta a parlar de més cosetes en aquest petit espai virtual. A Bilbao també hi va nevar amb força – I ara per què xerr de Bilbao? A vegades cometem l’error d’intentar trobar símils meteorològics únicament amb les comunitats més properes, però a les Illes Balears algunes vegades hem de mirar també cap al País Basc per veure situacions semblants. Un cas és aquest de gener de 1985, però un altre el trobam el 25-26 d’agost de 1983, quan Bilbao patia les pitjors inundacions amb dècades i a Mallorca es patien també fortes tempestes.

 

Canvi de temps – 16 de gener de 2015

Divendres, revetlla de Sant Antoni, arriba un canvi de temps a les Illes, que farà baixar la temperatura i provocarà algunes pluges. A més, pareix que la situació de temps una mica mogut continuarà amb nosaltres durant un bon grapat de dies.

Al següent mapa s’hi representa la situació d’avui dia 15 a migdia. El front fred que provocarà el canvi de temps es trobava en aquells moments entrant per l’oest de la Península Ibèrica i es troba associat a una àrea de baixes pressions que es mou cap al nord del continent.

12_UKMet_Boden+00

Mapa elaborat pel Met Office i consultat a la pàgina web www.wetter3.de

De fet, la baixa es troba centrada un poc al nord de les Illes Britàniques, amb una pressió mínima de 949hPa. A les Illes la pressió no era pas tan baixa, entorn a uns 1020hPa, com correspon a una zona que encara es troba sota el domini d’un anticicló.

Ara bé, si vos hi fixau, d’anticiclons n’hi ha 2 (assenyalats amb una H). Un al nord del continent africà, amb una pressió de 1027hPa, que és el que ha dominat la situació aquestes darreres jornades, i un altre de 1034hPa situat a l’oest de les Açores. Dies enrere, entre ambdós anticiclons s’havia format una espècie de pont anticiclònic que ens va deixar pressions de més de 1040hPa, però ara aquesta situació ja és història.

Amb el pas de les hores, aquesta línia frontal anirà avançant d’oest cap a est, i les prediccions indiquen que demà a migdia ja es trobarà a les portes de les Illes. Aquest front fred (com gran part d’ells) du associada una massa de niguls prefrontal, és a dir, niguls que es desenvolupen uns quilòmetres per davant de la separació entre ambdues masses d’aire.

12_UKMet_Boden+24

Mapa elaborat pel Met Office i consultat a la pàgina web www.wetter3.de

Un altre detall important és el vent. Si vos hi fixau davant el front fred el vent serà de sud-oest, mentre que quan el front passi el vent girarà ràpidament a mestral, el que provocarà una bona baixada de la temperatura. Al següent mapa, del model HIRLAM d’AEMET, he dibuixat una petita línia en negre en la que es pot veure el canvi en la direcció del vent. Aquest mapa en concret és per demà a les 16h oficial.

2015011512+027_wh_jvx0b227

Font: www.aemet.es

Amb aquesta situació no s’esperen per divendres 16 precipitacions molt abundants, ja que el front no és molt actiu. Els ruixats més extensos i intensos els esperaria entre migdia i mitjan horabaixa, tot coincidint amb el pas del front i amb el gir del vent de llebeig cap a mestral.

Cap al vespre, quan ja hagi passat el front fred sembla que tendrem una situació típica postfrontal amb vent de mestral que farà baixar de manera important la temperatura i no es pot descartar qualque ruixat aïllat.

De fet, la probabilitat de que durant la jornada de divendres les pluges siguin superiors als 2mm està entre el 20%-50%. Això ens ajuda a fer-nos una idea que d’aigua no és que se n’esperi molta.

2015011512+036_ww_bp02p236

Font: www.aemet.es

Faltarà veure com es comporten finalment aquestes pluges per veure l’afecció que tendran damunt els distints actes prevists per la revetlla de Sant Antoni. En principi veig probable que qualque acte en concret es vegi una mica afectat.

Per cert, estic preparant una petita ressenya per parlar de la gran onada d’aire fred de l’any 1985, que va deixar una revetlla de Sant Antoni més que gèlida a gran part de Mallorca.

Anàlisi sinòptic dia 10

Durant una temporada vaig tenir la costum de fer breus anàlisis sinòptics (tant a nivell d’observació com a nivell predictiu) que compartia amb els usuaris del fòrum de Meteo Illes Balears. Ja fa massa temps que no en faig cap, i és una d’aquelles coses que intentaré publicar amb certa freqüència.

Observar com estan ubicats els anticiclons i les borrasques és bàsic per explicar l’estat actual del cel i el que ens vendrà en les properes hores.

A dia d’avui com estan les peces?

Anticicló en superfície centrat a les Açores (amb una pressió de més de 1040hPa) i un tren de borrasques circulant pel nord del continent.

Rtavn001

Font: Wetterzentrale.de

En alçada la situació no és tan simple, l’anticicló de les Açores es troba lligat a un potent anticicló dinàmic subtropical que es troba a l’oest de les Açores. Mentrestant, al nord d’Àfrica hi ha un altre anticicló dinàmic subtropical que estén el seu radi d’acció cap a les nostres contrades en forma de dorsal.

Entremig hi ha una baixa en alçada, de fet crec que podríem parlar d’una DANA, que afecta la zona de les Canàries i hi deixa un temps més complicat que a la resta del territori espanyol.

Un mapa dels vents a 500hPa (uns 5500m d’alçada) ajuda a veure aquesta situació. Tant al sud de les Illes Balears com a l’oest de les Açores hi trobam circulació en sentit anticiclònic (seguint les agulles del rellotge), mentre que a Canàries aquesta circulació és en sentit ciclònic (com a reflex de la DANA que s’hi troba).

Rtavn0016

Font: Wetterzentrale.de

Però a més, en aquest darrer mapa s’hi observa una zona amb colors càlids (de groc cap a vermell) que circula pel nord d’aquests anticiclons. Aquests colors indiquen que als vents en aquell indret hi són molt intensos.

Si es puja un poc més d’alçada (a uns 300hPa – uns 9000m aproximadament) es pot veure com aquests colors són encara més càlids, el que indica que en aquella alçada els vents hi són encara més intensos (Per damunt dels 250km/h i amb puntes de més de 300km/h). Es tracta del que es coneix com a Jet Stream Polar, corrent molt intensa relacionada amb el front polar (zona de separació entre la massa d’aire subtropical i la massa d’aire àrtica) i que dirigeix la circulació de les borrasques de les latituds mitjanes.

Rtavn0015

Font: Wetterzentrale.de

Dia pluviomètric i dia oficial

Durant la nit de Cap d’Any a alguns indrets de les Illes hi han caigut petits ruixats. A Porreres han estat 2,3mm i a Sineu 1,6mm (dades AEMET).

Climatològicament es dóna la curiositat que aquesta precipitació, tot i haver caigut ja dins l’any 2015, computa com a precipitació de l’any 2014. Resulta que el dia pluviomètric no es correspon exactament amb un dia natural, sinó que va de 08 a 08 hora solar. Això significa que, pluviomètricament, dia 1 de gener comença dia 1 de gener a les 08 hora solar (09 hora oficial) i acaba dia 2 de gener a les 07.59 hora solar (08.59 hora oficial).

Aquest fet un tant estrany prové de l’època en què només hi havia pluviòmetres manuals, i la lectura es feia a primera hora del matí. Heu de pensar amb les distintes complicacions que poden aparèixer a l’hora de fer les lectures manuals a les 00h, quan molta gent dorm o té més complicacions per a desplaçar-se fins a l’indret on té el pluviòmetre.

Actualment, quan consultam a través de la xarxa dades pluviomètriques d’estacions automàtiques, la precipitació del dia sí que es correspon amb el dia oficial, ja que els pluviòmetres automàtics funcionen de manera autònoma i es poden programar per acumular la precipitació en els períodes que ens interessin.

Per tant, a l’hora de comparar les dades pluviomètriques de les xarxes manuals i automàtiques, aquest és un fet que s’ha de tenir en compte.