Aquests propers dies, entre dia 30 de novembre i dia 11 de desembre, es celebra una cimera de la ONU a Paris, la COP21, centrada en el canvi climàtic. Més enllà de tota la política que pugui dur associada un acte d’aquest tipus el cert és que el tema que es tracta és de màxima actualitat i importància, tant a nivell científic com social.
Avui, dia 29 de novembre, s’han dut a terme distints actes de mobilització per reclamar als nostres polítics que actuïn d’una vegada per totes. Però més enllà de temes polítics avui m’agradaria parlar d’alguns conceptes que consider bàsics i que tal vegada no estan del tot clars.
Per fer-ho, dividiré aquest article en 3 apartats, un dedicat a les certeses, un altre a les incerteses i un darrer a les incorreccions.
Certeses:
1.- El CO2 és un gas d’efecte hivernacle: Es parla de gasos d’efecte hivernacle per referir-se a aquells gasos que provoquen l’escalfament de l’atmosfera quan hi són presents. Mentre que aquests gasos són transparents a la radiació que ens arriba del Sol, no ho són per la radiació que emet la Terra. Aquest fet provoca que part de la radiació que la Terra hauria d’emetre cap a l’espai quedi confinada a l’atmosfera i produeixi un increment tèrmic. Sense la presència d’aquests gasos es calcula que la temperatura mitjana global seria d’uns -18ºC.
Si voleu saber més coses al respecte vos enllaç a la wikipèdia en castellà, que trob que està prou bé.
2.- Increment en la concentració de CO2: La concentració atmosfèrica de CO2, i altres gasos d’efecte hivernacle, s’ha incrementat durant el darrer segle i actualment s’estan assolint concentracions històriques (es freguen les 400 ppm), amb valors que són molt més elevats que els que hi havia als inicis de l’època industrial, que s’estima eren unes 280 ppm
Enllaç a les dades de l’estació de Mauna Loa – Hawaii, on es prenen mesures de CO2 que es consideren de referència a nivell de l’Hemisferi Nord.
3.- Increment notable en la temperatura global: Paral·lelament a aquest increment en la concentració dels gasos d’efecte hivernacle s’ha produït un increment de temperatura notable, entorn a +0.7ºC durant el segle XX, i que ens està portant a registrar les temperatures més elevades d’ençà que hi ha registres.
Incerteses: (he contemplat tant incerteses sobre el procés en sí com incerteses que alguns utilitzen per desacreditar les projeccions a llarg termini)
a.- Quina serà la pujada de la temperatura les properes dècades?
Per intentar respondre aquesta difícil pregunta el que es fa són pronòstics climàtics amb una gran diversitat de models. A més, es creen distints escenaris “socials” de cara al futur. Com que no es sap quina serà la concentració de CO2 a l’atmosfera per a l’any 2020 (per posar un exemple), es necessiten aquests escenaris per simular el que passaria sota distints escenaris d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
És a dir, per a cadascun dels escenaris plantejats s’executen les distintes modelitzacions i se n’extreuen els resultats. El resultat és una gràfica d’aquest estil (extreta del darrer informe de l’IPCC), on es pot veure, per a cada escenari d’emissions, un rang de temperatures previst pel futur.
b.- Que passarà amb les precipitacions?
Passa una cosa semblant al que passa amb la temperatura, amb l’afegitó que la modelització de la precipitació presenta algunes complicacions afegides. A més, la distribució regional de les tendències previstes en precipitació no és uniforme a nivell global, trobant extenses àrees en les que es preveu un increment de precipitacions i d’altres en les que es preveu una disminució.
De moment preferesc transmetre la idea que existeix una incertesa elevada en les projeccions de precipitació, però amb una bona coherència entre models que indiquen una més que possible baixada en la quantitat de precipitació entorn del Mediterrani Occidental
c.- Que passaria si hi hagués un succés natural que forcés un canvi climàtic en la direcció oposada?
Es de sobra conegut que grans erupcions volcàniques o canvis importants en la radiació solar poden conduir a descensos importants de la temperatura global. En el cas de les erupcions volcàniques es parla en la majoria de casos de descensos que es donen durant un breu període de temps (2-3 anys com a molt) per tornar després a una situació normal. El cas de la radiació solar ja és més complicat.
La Petita Edat de Gel és un període bastant més fred que l’actual i bastant recent (es va acabar a finals de s.XIX) que sembla que va ser causat per una mescla de factors, entre les quals hi destaca una més que probable disminució en la radiació solar que arribava a la Terra.
Les projeccions climàtiques es construeixen assumint que la radiació solar que arriba a la Terra es mantendrà constant en el temps, o amb variacions cícliques derivades dels cicles d’11 anys.
L’ocurrència d’un descens sobtat significatiu en la radiació solar sembla ser quelcom improbable, tot i que circulen articles dins la literatura científica que parlen d’aquesta possibilitat. Què passaria en aquest cas? Hi ha estudiosos que diuen que el que passaria és que un probable refredament d’unes poques dècades quedaria emmascarat dins un procés d’escalfament global com un període d’estabilitat en les temperatures per a continuar després amb la pujada.
d.- Què passaria si s’aturas la corrent de l’Atlàntic Nord?
Hi ha qui defensa que amb la fusió de gel de Groenlàndia podria arribar a aturar-se la corrent d’aigües temperades que arriba al nord d’Europa (la coneguda com a corrent de l’Atlàntic Nord), el que provocaria una baixada en la temperatura en aquesta regió.
Pel·lícules com “El dia de demà” van un poc en aquesta línia, imaginant successos catastròfics tipus arribada d’una glaciació com a efecte no previst de la pujada actual de les temperatures. Ja sabem que als directors de cinema els successos catastròfics els hi agraden molt, i a vegades es passen de frenada amb les situacions que plantegen.
La Terra ha experimentat qualque succés semblant, com el Younger drias, on un període càlid a finals d’una glaciació acaba sobtadament amb un període molt més fred. Existeix una incertesa important en quina va ser la causa directe d’aquest succés, i a més, la possibilitat real que la corrent de l’Atlàntic Nord s’aturi, sembla, a dia d’avui més baixa que en el passat, ja que la disponibilitat de gel continental (el que realment podria provocar un succés d’aquest estil si es fongués de manera sobtada) és molt més baixa ara que en el passat.
Incorreccions:
1.- El CO2 NO és un gas contaminant, és un gas d’efecte hivernacle.
2.- El canvi climàtic no té res a veure amb tsunamis ni terratrèmols
3.- La major font actual de pèrdua de biodiversitat és la pèrdua d’ecosistemes, no el canvi climàtic.