Apropament d’un embossament d’aire fred

A nivell sinòptic la situació és ben interessant. Un anticicló centrat (en superfície) damunt Dinamarca, amb una pressió central de 1035hPa, i una borrasca centrada a Sicília, amb una pressió central inferior a 1010hPa, i que té a la seva vegada alguns nuclis secundaris.

Però a més d’això, a la imatge s’hi veu una cosa ben curiosa, i és un embossament d’aire fred (aquell cercle de color verd ben a prop de Dinamarca) en alçada, amb una temperatura de -30ºC a 500hPa. Realment, el color verd no ens indica la temperatura, sinó que ens indica l’alçada a la que es troben aquests 500hPa, i que es correspon amb una alçada d’uns 5480m.

Sin título

Aquest embossament arriba a tenir una circulació depresionària tancada al seu entorn, creant-se així una situació en la que just al costat d’un centre anticicònic superficial ens hi apareix una petita baixa a nivells mitjans.

Sin título_2

A més, donat el passadís de flux de component nord que s’ha format entorn de la Mediterrània Occidental, aquest embossament té tendència a baixar de manera ràpida cap a la Península Ibèrica, suposant un repte molt important pels models meteorològics a l’hora de predir la seva ubicació final.

A hores d’ara pareix que entre dilluns s’ubicaria entorn del País Basc. Veurem quina serà la seva evolució i quines conseqüències tendrà en el temps de les Illes.

Sin título_3

 

Possibilitat de tempesta (feble) a les Illes – 07/02/2016

4 mapes molt útils per analitzar la possibilitat de tempesta per demà diumenge.

Al primer mapa s’hi representen els moviments verticals a les capes mitjanes de la troposfera (700hPa /3000 m) . En rosa (valors negatius), apareixen els ascensos, i per tant, les zones on podrien créixer niguls convectius. El Mediterrani Occidental, amb el pas del front, veurà com passa una àrea molt favorable per a la convecció.

Al segon mapa s’hi representa el CAPE (Energia potencial disponible per a la convecció). Es tracta d’un paràmetre que estima l’energia que afavoriria la convecció en cas que aquesta s’inicias. Veiem com entorn de les Illes hi ha valors positius de CAPE, a la part baixa de l’escala degut a què estam a l’hivern, i en aquesta època els valors no són mai gaire elevats.

700 capez1_web_8

Al tercer mapa s’hi representa el LI (Lifted Index) que és un index pur d’inestabilitat, que es construeix a partir de la diferència de temperatura entre distints nivells atmosfèrics. Pel que ens interessa aquí direm simplement que els valors negatius són aquells que poden afavorir l’aparició de la convecció. Com podem veure al mapa, per demà, els valors seran lleugerament negatius.

Finalment, al quart mapa s’hi representa la precipitació prevista, que se’n preveu amb poca quantitat. Tot i això, donat que els principals indicadors que faig servir habitualment per veure si hi haurà o no tempesta indiquen una elevada possibilitat de que en tenguem, crec que demà dematí/migdia hi podria haver tempesta a les Illes.

lifz1_web_8 pcp3hz1_web_8

Seguiment sequera – Gener 2016

S’ha preparat un petit dossier de la situació actual de sequera que es viu a les Illes, i que es pot descarregar en el següent enllaç:

Seguiment de la sequera

A destacar:

- L’estat de les reserves d’aigua, entorn a un 30% els embassaments i 55% les aigües subterrànies.

- La majoria d’aigua de consum urbà de les Illes prové de les aigües subterrànies, no dels embassaments, que a més, només abasteixen aigua a Palma i a Binissalem

Taula_2

- El principal consumidor d’aigua de les Illes són les pèrdues per la xarxa de distribució. Entorn a un 25% de l’aigua que es subministra no arriba al consumidor final

Taula

- Els pronòstics a llarg termini no pinten gaire bé.

IRI

Arriba l’hivern a les Illes, i un huracà a les Açores

Al mateix temps que a les Illes Balears esperam l’arribada del fred d’hivern a les Illes Açores (les que donen nom al famós anticicló) esperen l’arribada d’un huracà categoria 1, Alex. És a dir, a la mateixa latitud i als dos costats de la Península Ibèrica hi trobarem, al mateix moment, una entrada freda típica hivernal i un temporal típicament d’època càlida.

GFS

Font: wetterzentrale

Que es formi un huracà en aquesta època de l’any no és gens comú. De fet, sembla que es tracta del 4t cicló tropical format a l’Atlàntic Nord per a un mes de gener d’ençà que es tenen registres exhaustius de ciclons tropicals (cap a l’any 1851). De fet, el seu naixement no ha estat el típic d’un cicló tropical, sinó que va néixer com a cicló subtropical (un híbrid entre cicló tropical i borrasca extratropical), per acabar-se desenvolupant com a cicló tropical. A hores d’ara, els pronòstics indiquen que podria impactar a les Açores com a huracà categoria 1, esperem que no hi provoqui molts desperfectes.

Alex_Azores

Font: wunderground

 

Una espipellada d’hivern a l’horitzó

Segons informa AEMET al seu compte de twitter (@AEMET_Baleares) durant aquest mes de gener s’han batut diversos récords de temperatures elevades, sobretot pel que fa a les mínimes. Així, tenim que:

- Aeroport de Palma: El nou record és de 15.7ºC, marcat dia 10 de gener. L’anterior record, de 15.5ºC era de la setmana passada

- Port de Palma: El nou record sembla que s’ha marcat aquesta passada matinada amb 15.9ºC, superant els 15.7ºC del 10 de gener.

- Eivissa: Nou record de 16.7ºC marcat dia 4 de gener.

- Formentera: Nou record de 16.1ºC, també dia 4 de gener.

- Menorca: Nou record de 14.7ºC, marcat dia 8 de gener.

Davant aquest escenari, i després d’uns darrers mesos amb continues anomalies càlides semblava que l’hivern s’havia oblidat de nosaltres. Però els propers dies pareix que la temperatura (tant les diürnes com les nocturnes) s’aproparan a valors més habituals per a l’època, i és que durant les properes hores, i tal vegada jornades, s’imposarà el vent de mestral (més tramuntana cap a Menorca), el que ajudarà a què arribi una massa d’aire un poc més freda i les temperatures puguin baixar.

Al següent mapa s’hi representa la temperatura màxima prevista pel dimecres 13 de gener. Es pot veure com a les Illes els valors estaran molt pròxims als 14-15ºC, que tot i no ser valors freds (ni molt manco) per l’època, sí que són temperatures més baixes que aquests dies enrere, quan en repetides ocasions s’ha arribat a valors entre 19 i 21 graus

Sin título

Font: AEMET

Cap a finals d’aquesta setmana la temperatura podria baixar encara més, i a uns 1500m d’alçada les temperatures es situarien en valors negatius, obrint la porta a l’arribada de qualque nevada a la Serra de Tramuntana.

Sin título_2

Font: Wetterzentrale

A partir de llavors existeix una gran incertesa en el pronòstic, i mentre el model GFS indica una petita pujada de temperatura pel cap de setmana, ECMWF reforça l’entrada d’aire fred, fent girar el vent cap a NNE. Sigui com sigui, tenim una mica d’hivern a l’horitzó, que ja era hora

 

Circulació zonal amb successió de fronts

Durant els propers dies la situació meteorològica estarà dominada per la circulació zonal, amb el pas de diversos fronts atlàntics que duen associats vents de component oest. Aquesta situació meteorològica no sol ser gaire favorable per veure plogudes a les Illes, tot i que sí que sembla que tendrem el pas de distintes bandes de niguls amb qualque possible gotellada.

Un dels efectes més notoris d’aquesta situació meteorològica serà una oscil·lació en les temperatures, i així es pot veure a la predicció de la temperatura a 850hPa per les properes 200 hores.

T_850

Es pot veure com la temperatura fa pujades i baixades coincidint amb el pas successiu de fronts (càlids i freds). A més, a mesura que van passant les hores es pot observar com la incertesa (la banda blava) en el pronòstic s’incrementa, el que evidencia el que ja sabem, que els pronòstics meteorològics es tornen menys fiables a mesura que intentam ampliar l’horitzó de predicció.

Als següents mapes també es pot observar aquesta successió entre una massa d’aire càlid (dia 04 de gener) i una altra de més freda (dia 06 de gener), sempre amb vents de component oest. Això sí, la massa d’aire més càlid vendrà impulsada per vents de sud-oest, mentre que la d’aire fred vendrà acompanyada de vent de nord-oest.

04012016_850

06012016_850

 

El Niño i l’estrany mes de desembre

Aquest passat mes de desembre ha estat excepcional, tant pel que fa a les temperatures com pel que fa a l’absència gairebé total de pluges. Serveixi d’exemple l’estació meteorològica de Llubí (dades extretes de meteodemallorca.com), on 17 dies varen tenir temperatures màximes superiors als 20ºC i la precipitació total (5mm) es correspon íntegrament a l’aportació de les rosades i les boires.

Però el més rellevant d’aquest mes de desembre és que ha vengut a continuació d’un octubre i novembre eixuts i calorosos. De fet, les plogudes han estat ben minses en el darrer trimestre de l’any i ja es comença a parlar de la possibilitat que les Illes es trobin a l’inici d’una sequera, que per altra banda és un dels trets característics del clima de les Illes, i per tant, com a societat hauríem d’estar preparats per afrontar-la.

Aquest episodi de temps estable i anticiclònic ha coincidit, a més, amb un episodi intens de El Niño. Aquest fenomen, característic de l’oceà Pacífic, consisteix en un canvi en el patró de la temperatura superficial del Pacífic, escalfant-se la part més propera a l’Amèrica equatorial al temps que es refreda la part occidental, la que es troba més propera a Indonèsia i Austràlia.

El Niño és només una de les cares d’una oscil·lació oceànica coneguda com a ENSO (El Niño Southern Oscillation) i que té 3 modes possibles:

- El Niño: Quan les aigües del Pacífic properes a l’Amèrica equatorial s’escalfen al temps que les aigües del Pacífic Occidental es refreden

1997_Nino_SST

Font: NCSU

- La Niña: Quan les aigües del Pacífic properes a l’Amèrica equatorial es refreden per davall de les seves temperatures habituals, incrementant-se la temperatura de les aigües del Pacífic Occidental

1988_Nina_SST

Font: NCSU

- Mode normal

Més enllà dels efectes oceànics regionals, El Niño té importants implicacions a nivell climàtic, sobretot a les regions equatorials i tropicals, encara que algunes regions fora d’aquestes àrees també es veuen afectades.

Nino_winter_jet_stream

Font: NCSU

Tot i que existeixen diversos estudis que cerquen implicacions de El Niño al nostre entorn, la realitat és que no s’han pogut demostrar efectes concrets. Ja sigui perquè els seus efectes arriben de manera diluïda o perquè tenim massa poques dades per fer estudis estadístics robusts.

De totes maneres, el cert és que els 2 grans episodis anteriors de El Niño, el de 1983 i el de 1997-1998, es troben molt a prop en el temps de dues grans sequeres a les Illes, la de 1981-1986 i la de 1999-2001. El fet que l’episodi actual de El Niño, comparable al de 1997, dugui associat també un període de pluges molt per davall del que s’espera en aquesta època de l’any podria fer sospitar que existeix qualque relació entre episodis intensos de El Niño i períodes de pluges de sequera a les Illes, però per extreure conclusions es necessitaria un anàlisi més robust que aquesta simple suposició.