Dijous 20 de març, comença la primavera amb temps primaveral.

Dijous comença la primavera, i ho fa amb una situació meteorològica que podriem considerar ben primaveral. Un petit embossament d’aire fred en alçada, temperatures agradables en superfície i embat a Mallorca, almanco a les costes de la badia de Palma i d’Alcúdia.

Si hem de parlar en termes probabilístics (molt útil per tractar amb les incerteses de la predicció) la major probabilitat recau en un dia assolellat amb presència de niguls alts. Ara bé, existeix la possibilitat de que aquest embossament d’aire fred, junt amb certa convergència de vent a l’interior de Mallorca, provoquin el creixement d’alguna ennigulada que pugui deixar algun ruixat.

AEMET, que té un producte fonamentat en prediccions automàtiques, quantifica aquesta darrera possibilitat en un 20%, que és la probabilitat de pluja a Porreres per dijous horabaixa. (No sóc molt amic dels productes automàtics, però de moment no hi ha cap producte revisat per professionals de la predicció que quantifiqui la probabilitat de precipitació).

Prob_pluja

Font: AEMET

A 500hPa (uns 5500m d’alçada) hi ha un embossament d’aire fred damunt les Illes, amb una temperatura lleugerament inferior a -20ºC.

 

Rtavn481

Font: Wetterzentrale

En superfície, el model MM5 preveu l’entrada d’embat durant les hores centrals del dia, que a més, convergirà a l’interior de Mallorca, generant-se ascensos d’aire des de la superfície. Aquests ascensos, poden provocar un increment d’humitat a nivells baixos de l’atmosfera. De fet, a 850hPa (entorn a 1500m) es nota aquest increment d’humitat relativa.

A la imatge, en fletxes el vent en superfície, i en colors, la humitat relativa a 850hPa

embat_MM5

Font: UIB

En condicions de lleugera inestabilitat, aquest ascens d’aire provocat per la convergència d’embat pot acabar donant lloc a niguls més desenvolupats que puguin deixar precipitacions.

Succeirà això dijous?

Per dijous es preveu la presència de niguls alts, fet que pot inhibir l’escalfament de l’interior de Mallorca, i per tant, afectar també a l’embat, i fer que aquest procés finalment no tengui lloc.

 

Cobertura de gel a l’hemisferi nord

A pocs dies d’iniciar la primavera astronòmica és un bon moment per pegar una ullada cap a l’oceà Àrtic i veure quines són les condicions actuals pel que fa a superfície coberta de gel.

Segons el National Snow Data & Ice Cover (NSDIC), aquest és el mapa de cobertura de gel a dia 13/03/2014.

N_daily_extent_hires

En blanc apareix la cobertura de gel, i en taronja la mitjana pel període 1981-2010. Ja a primer cop d’ull es pot veure com l’extensió de gel és inferior a la mitjana, fet que s’aprecia millor a la següent gràfica, on s’hi pot veure l’evolució temporal de la cobertura de gel a l’oceà Àrtic per a distints períodes temporals:

- blau: la temporada actual (2013-2014),

- verd: la temporada 2011-2012.

- línea gris: la mitjana pel període 1980-2010

N_stddev_timeseries

Podem veure com actualment, a mitjan mes de març, la cobertura de gel està entorn dels 14 milions de quilòmetres quadrats, quan la mitjana és de més de 15. A més, es troba a la part baixa de l’àrea sombrejada en gris, el que ens indica que es tracta d’un valor que es pot considerar extremadament baix.

La comparança amb l’any 2011-2012 no és casual, i és que durant l’estiu de 2012 va ser quan la cobertura de gel de l’oceà Àrtic va marcar el mínim valor durant el darrer trentenni.

Un indret de l’hemisferi nord on s’hi aprecia una mancança important de superfície coberta de gel respecte a la mitjana és la Mar Bàltica.

A les següents imatges hi apareix la situació actual (a 10/03/2014) de la Mar Bàltica, tant pel que fa a temperatura de la mar (en colors blavosos) com a la gruixa de la superfície gelada (en gris). S’ha de comparar amb la imatge de la dreta, on hi apareix la situació que seria normal per aquesta mateixa data. 

jaatilanne3normaalitilanne3

Font: http://en.ilmatieteenlaitos.fi/

Com s’observa, els color gris ocupa una extensió notablament superior de la imatge de la dreta. És a dir, la cobertura de gel actual, està molt per sota de la mitjana.  En condicions normals, gairebé tot el Golf de Bòtnia, el de Finlàndia i el de Riga estarien coberts de gel, amb una gruixa per damunt dels 20 cm, mentre que actualment hi domina l’aigua en estat líquid, amb una temperatura entre +1ºC i +3ºC.

A aquesta situació actual s’hi arriba després d’un hivern amb abundants entrades fredes al continent americà i mancança de les mateixes a Europa.

 

 

Canvi de tendència

Després d’un hivern marcat per la circulació de borrasques atlàntiques, amb dies i dies de vent de component oest a les Illes, sembla que els propers dies tendrem un canvi notable en aquesta situació, i és que es preveu l’aparició d’una situació purament mediterrània, amb flux general de llevant, tot i que no sembla que a les Illes les precipitacions hagin de ser massa quantioses.

Aquest canvi es produeix per mor de la pujada de latitud de l’anticicló, que, centrat entorn d’Alemanya, permet que al sud de la seva posició el vent de ENE hi domini.

Rtavn001

Que veim al mapa anterior? Si vos hi fixau, tant a l’est com a l’oest de la Península Ibèrica s’hi ubiquen dues àrees tancades colorejades amb verd.  Es tracta de dues zones on el flux a 500hPa (uns 5500m) és tancat, i on a més, hi predominen temperatures més baixes que al seu entorn (al nivell de 500hPa).

Doncs bé, els models prevuen que durant els propers dies aquesta àrea ubicada ara a la part central de la Mediterrània es vagi apropant cap a les Illes. Al mateix temps, la borrasca que hi ha a les Canàries circularà pel nord d’Àfrica, reforçant el flux de llevant.

De tal manera, per la matinada de dimarts a dimecres es preveu que la situació sigui la següent:

Rtavn481

Amb aquesta situació ja no podem parlar de temps estable, sinó que a partir de dimarts hem de parlar d’una inestabilització del temps i probabilitat d’algunes pluges, que almanco es perllongaria fins dijous o divendres.

Resum pluviomètric pluja acumulada gener i febrer 2014

A partir de les dades disponibles a la web de Meteoclimatic, i com ja vàrem fer al mes de gener , hem elaborat un mapa resum de la pluja acumulada a les Illes Balears durant el mes de febrer.

Pluges_febrer_2

Les precipitacions més quantioses s’han produit a Menorca i nord de Mallorca. Concretament, de la xarxa meteoclimatic, l’estació que ha marcat una major quantitat de pluja ha estat la del Castell d’Alaró (estació que pertany a la SOMIB), amb un total mensual de 64mm

En canvi, a les Pitiuses és on es localitzen les precipitacions manco importants, amb alguns valors per sota dels 10mm, com els 6mm de Sant Mateu d’Albarca.

A més, també s’ha elaborat un mapa resum de la pluja acumulada en el que duim d’any 2014. Els resultats són semblants, amb màxims pluviomètrics a l’est de Menorca i a la part central de la Serra de Tramuntana.

Acumulat_anual_2

Nota: Els mapes s’han elaborat a partir del mètode d’interpolació IDW (Invers a la Distància).