Empezando junio con tormenta

Hoy, a 1 de junio de 2018, y con el inicio del verano climatológico, se ha producido una tormenta intensa (en cuanto a intensidad de lluvia) en el interior de Mallorca, que ha acumulado hasta 37,8mm en Inca (red meteoclimatic), 20mm en Binissalem (red AEMET) o 18mm en Sencelles (red balearsmeteo), como cantidades principales.

Para el desarrollo de esta tormenta ha sido clave la convergencia de brisas que se ha producido en el interior de Mallorca, y que días atrás ya había favorecido una tormenta que dejó hasta 35mm en Algaida.

De hecho, esta convergencia de brisas se observa claramente en el pronóstico que hacía el modelo centroeuropeo para las Islas Baleares.

La brisa marina soplaba de SW en la bahía de Palma y de NE en la bahía de Alcúdia. El resultado es que en medio de la isla estos dos vientos chocan, y se ven obligados a ascender. Cuando existen en capas medias de la troposfera elementos que favorecen que estas corrientes continuen su ascenso, se producen tormentas como la de hoy.

xx_model-en-332-0_modez_2018060100_12_935_200

La imagen del radar de AEMET a eso de las 15h de la tarde ubicaba el chubasco en la zona de Inca, más o menos a mitad de camino entre ambas bahías.

201806011320_r8pm

El desarrollo vertical de la nube era importante, marcando en el echotop del radar alturas superiores a 6km.

201806011330_rzpm

De hecho, el desarrollo ha sido suficiente como para que se hayan producido unas pocas descargas eléctricas.

201806011700_r79g

El coche eléctrico y las energías renovables en Baleares

A raíz de esta notícia, en la que se dice que la nueva ley de cambio climático que impulsa el Govern Balear y que está en fase de redacción, contendrá la obligación de que el 100% de los vehículos de alquiler sean eléctricos en 2030 me han surgido algunas dudas referentes a la implantación del vehículo eléctrico.

Para que un coche eléctrico pueda ser considerado realmente 0 emisiones es necesario que la electricidad que se usa para recargarlo sea generada por energías renovables. Atendiendo a los datos estadísticos que Red Eléctrica de España ofrece en su informe sobre energías renovables de 2016, en Baleares un 6% de la energía generada procedía de energías renovables, lo que equivale a 258 GWh. Sin embargo, hay que tener en cuenta que la energía obtenida mediante la quema de basuras es considerada en algunas estadísticas como energía renovable, si bien no cumple con el criterio de 0 emisiones. Si excluimos de este cómputo la quema de basuras, y nos quedamos únicamente con la energía eólica y solar (las dos únicas fuentes de energía renovable en las Islas Baleares) nos queda un total de 125 GWh.

Atendiendo a datos estadísticos del Ministerio de Fomento, en Baleares se realizan al año unos 8.000 millones de kilómetros en transporte por carretera. Para calcular la cantidad de energía eléctrica necesaría para realizar todos estos kilómetros con vehículos eléctricos necesitamos una estimación del consumo medio de KWh por km. Para ello, se ha cogido como ejemplo el calculador de autonomía del Renault ZOE, obteniendo un consumo mínimo de 0.15KWh/km y un consumo máximo de 0.26KWh/km en función de las condiciones de conducción (velocidad, temperatura ambiental, tamaño de ruedas).

Una vez tenemos los kilómetros totales que se recorren (8.000 millones), y una estimación del consumo eléctrico por kilómetro, se puede hacer una estimación de la energía total que se requeriría para realizar todos esos kilómetros con vehículos eléctricos, y compararla con la producción de energía renovable.

Dado que la implantación del vehículo eléctrico no será immediata, sinó que será paulatina, dicha estimación se ha realizado suponiendo distintos niveles de penetración del vehículo eléctrico (desde el 10% hasta el 100% en escalones del 10%). Por ejemplo, para una implantación del 10%, con un consumo mínimo (0.15KWh/km), la energía requerida sería ya de 120 GWh, lo que se corresponde con el 96% del total de energía renovable generada en las Islas en 2016.

En el caso extremo, en el que todos los kilómetros se realizan con vehículo eléctrico, y que además el consumo medio es de 0.26KWh/km, la energía requerida podría llegar a ser de 2080 GWh, lo que supone unas 16 veces la energía renovable producida en las Islas en la actualidad.

coche_electrico

ACLARACIONES

1.- Gracias al cable eléctrico que une la Península con las Islas el total de energía renovable consumida en Baleares es superior a la energía renovable producida, pero en este cálculo se ha considerado únicamente la energía renovable generada en las Islas

2.- El consumo medio, estimado usando datos de un Renault ZOE, supone únicamente una aproximación. Hay que tener en cuenta la variedad de vehículos que circulan por nuestras carreteras (furgonetas, autocares, camiones, motocicletas) y que tienen consumos muy diferentes.

Episodio de calor intenso en Baleares

Desde hoy mismo y durante los próximos días se prevé un episodio de calor intenso en las Illes Balears, con temperaturas que podrían llegar hasta los 40ºC, sin descartar que se pueda sobrepasar ese umbral.

Ante tal circunstancia, la Agencia Estatal de Meteorología ya ha activado avisos meteorológicos por calor intenso. Sirva como ejemplo el mapa de avisos para el lunes, en el que se comprueba que para Baleares hay activos avisos de color naranja.

Avisos

Si observamos el gráfico de temperaturas máximas previstas en Porreres durante los próximos días, se ve que el valor máximo predicho es de 39ºC en la jornada del martes, que parece que será el día con valores máximos de este episodio.

T

Aunque parece que entre el miércoles y el jueves la temperatura podría bajar algunos grados, no está del todo claro. De hecho, si se revisa la evolución prevista de temperatura a unos 1500m durante los próximos 6 días según el GFS, se observa como los colores morados son una tónica en las Illes Balears, indicando que, aunque con pequeñas oscilaciones, las temperaturas pueden mantenerse en valores elevados durante un período de 5-6 días.

850_6dies

30/09/2015. Pluges fortes o extraordinàries? Incerteses al màxim nivell

Em resulta molt complicat elaborar un pronòstic per les properes 36-48h. Existeix una possibilitat no menyspreable que s’acumulin quantitats de precipitació molt importants a les Illes, però la posició final de la borrasca influirà de manera determinant en l’indret en el que cauran aquestes pluges.

Igual que ahir, voldria compartir el mapa de màxims de precipitació contemplats per l’EPS (model probabilista) del centreeuropeu. Record, és un mapa que vendria a representar l’extrem dintre del model, no és el més probable, però si qualque dia és possible, és demà.

2015092900+048_ww_bsmxp0d2

Per altra banda, la ubicació final de la borrasca no està gens clara. Ja ho comentàvem ahir, els models d’alta resolució no es posen d’acord en la ubicació final de la baixa, tot i que a mesura que ens hem anat apropant a dimecres cada vegada més models han anat contemplant la possibilitat de que durant algunes hores la baixa es situï bé damunt Mallorca, el que implicaria dos grans moments d’activitat de pluges.

1.- El primer moment seria amb l’apropament de la borrasca pel sud i seria durant la matinada i primeres hores del matí.

2.- El segon moment seria amb l’allunyament progressiu de la baixa cap a l’est ens deixaria de nou dins una àrea de molta activitat, i seria segurament a partir de l’horabaixa/vespre de dimecres, allargant-se durant algunes hores de la matinada de dimecres a dijous

Mentre que el primer moment seria molt favorable per les Pitiüses, sud i llevant de Mallorca, el segon moment pareix que seria més favorable pel nord i est de Mallorca i Menorca.

Aquest escenari el contempla, entre d’altres l’HIRLAM (un altre dels models amb que treballa AEMET), i es pot veure com per demà a les 14h pronostica una baixa mediterrània centrada damunt les Illes.

Hirlam

A més, els models d’alta resolució espacial mostren un aprofundiment molt important de la borrasca, el que podria tenir una altra conseqüència, fortes ràfegues de vent. Però aquest fet també presenta incerteses derivades de la capacitat d’aquests models de resoldre situacions com l’actual.

En resum, la possibilitat de pluges fortes és molt alta durant les properes 24-36h, sense descartar la possibilitat de que s’arribin a acumular grans quantitats de precipitació (entorn a 100mm). Com a fenomen menys probable, però possible, quedarien registres de precipitació que puguin sobrepassar els 200mm. Tot això, a més podria venir acompanyat d’alguns moments amb fortes ràfegues de vent.

Amb la complexitat afegida que durant alguns moments podria arribar a lluir el Sol, donant la falsa impressió de que la predicció no s’està complint.

Predicció especial, dimecres 30 de setembre de 2015

Avui toca compartir una predicció especial, i és que es preveu una situació meteorològica ben interessat per les properes jornades. De fet, dimecres podria ploure molt fort a les Illes.

A hores d’ara pareix bastant clar que ho farà amb força a qualque punt del Mediterrani Occidental, i en aquesta línia va el següent mapa, en el que es pot veure la predicció màxima que, segons el model centreeuropeu (IFS-ECMWF) podria caure durant la jornada de dimecres. En certa manera diríem que es tracta de la predicció més extrema contemplada pel model.

2015092812+060_ww_bsmxp260

És significatiu que l’àrea on es contemplen pluges superiors a 60mm sigui molt extensa. Altres models, com GFS o alguns mesoescalars també pronostiquen precipitacions molt importants. A què es deu tot això?

Sinòpticament, un anticicló centrat al nord del continent europeu és el responsable que s’hagi configurat una circulació dominada per la component est al nostre entorn. Al mateix temps, a nivells mitjans i alts ha arribat aire fred, que ha estat el responsable dels ruixats dels darrers dies.

500

A més, es pot observar com ja hi ha una lleugera circulació ciclònica entorn del Golf de Cadis. De fet, el que esperam és que l’activitat ciclogenètica es traslladi cap al Mediterrani, i segons GFS, dimecres a les 12z s’hauria format ja una baixa que es trobaria ubicada lleugerament al llevant de les Illes, enviant-nos flux humit, i per tant, generant precipitacions.

500_36

Hi ha diversos models mesoescalars (que tenen una resolució espacial superior, és a dir, són capaços de veure els detalls amb més finura), que profunditzen bastant aquesta àrea de baixes pressions, i la fan circular entorn de les Illes durant unes 18-24h aproximadament. El mapa que segueix és només un exemple d’un model concret (WRF-GFS de lamma), que no és l’opció més extrema (tot sia dit)

mslpz1_web_17

De la posició final i la profundització que assoleixi la baixa en dependran les conseqüències. Que a les Illes plourà sembla prou clar, però la intensitat amb que ho farà pot variar molt en funció de la posició final de la baixa, cosa que cap model avui en dia pot modelitzar correctament.

Per tant, ens quedam amb la incertesa de saber exactament el que passarà a les Illes, però sabent que hi ha una situació de pluja extrema al Mediterrani Occidental per davant, que eventualment ens podria afectar. A més, de concretar-se les pluges intenses no es pot descartar que els torrents pateixin qualque revinguda, per tant, precaució màxima.

A nivell personal pens que hi ha certa probabilitat (no excessiva però existeix) de que alguna localitat pugui registrar pluges superiors als 200mm en unes 24h.

Una sociedad sin conciencia del riesgo

Después de unos días con fuertes tormentas en la Península, éstas se desplazaron hasta las Islas Baleares, y como viene siendo habitual estos últimos años aparecieron algunos problemas. En este caso, 14 personas han tenido que ser rescatadas del Torrent de Pareis al quedar atrapadas debido a las fuertes lluvias.

Cabe decir que cuando sucedió este incidente, estaba activado un aviso por tormentas y precipitaciones intensas, que, o bien no llegó a las personas implicadas en el siniestro o les llegó y decidieron continuar con su actividad prevista. Ambos casos son preocupantes, el primer escenario implicaría errores en la cadena de transmisión de los avisos y el segundo una falta de capacidad, por parte de los guías, de analizar el riesgo al que estaban expuestos.

Algunos dirán que no hay que preocuparse, que son hechos aislados dentro de una sociedad cada vez más informada. No estoy de acuerdo, y creo que la hemeroteca reciente es un claro ejemplo de que algo estamos haciendo muy mal y que va siendo hora de cambiar.

Una pequeña recopilación de los sucesos más destacables de estos últimos años.

- 14 atrapados en el Torrent de Pareis (junio de 2015)

http://www.mallorcadiario.com/rescatados-14-jubilados-del-torrent-de-pareis-atrapados-por-la-lluvia/

- 3 muertos en Formentera al chocar un yate contra las rocas debido a un temporal marítimo (mayo de 2015)

http://ultimahora.es/sucesos/ultimas/2015/05/15/151917/tres-muertos-otros-tres-heridos-chocar-yate-contra-rocas-formentera.html

- 3 autocares de turistas atrapados en Sa Calobra debido a la nieve (marzo de 2013). Con aviso por nevadas activo

http://www.periodistadigital.com/renovacionbalear/mallorca/2013/03/14/tres-autocares-repletos-de-turistas-del-imserso-se-quedan-atrapados-por-la-nieve-en-sa-calobra.shtml

- Dos muertos al ser arrastrados por un golpe de mar (marzo de 2013). Con aviso de oleaje activado

http://www.diariodemallorca.es/sucesos/2013/03/09/hallados-cadaveres-jovenes-desaparecidos/831628.html

- Un joven herido por un rayo en una prueba de pesca (mayo de 2012). La previsión meteorológica indicaba posibilidad de tormentas

http://ultimahora.es/sucesos/ultimas/2012/05/06/70944/joven-herido-grave-tras-ser-alcanzado-por-rayo.html

 

 

 

 

 

WRF-ARW MeteoIllesBalears – Una primera pinzellada

Un model meteorològic no és més que un intent de simular la realitat, i es requereixen multitud de simplificacions.

Avui parlarem de la resolució espacial. Incapaç de simular l’atmosfera de manera continua, el model meteorològic la redueix a tot un seguit de punts (distribuïts en 3 dimensions ). Es coneix com a resolució espacial d’un model a l’espai que separa els punts que formen la malla (habitualment regular) que es correspon a una mateixa “alçada”.

WRF, és un model meteorològic de mesoescala, que permet treballar amb resolucions espacials prou importants. Actualment ja hi ha centres que executen versions estables amb resolucions espacials de 4km (tot i que hi ha experiments diversos, fins i tot consultables a la xarxa, que arriben a resolucions de 2km).

A MeteoIllesBalears hem estat fent proves amb un WRF-ARW amb una resolució espacial de 30km. I com es veu la Mediterrània Occidental a 30km de resolució? Doncs així com segueix a la següent imatge, on podreu notar com de les Illes Balears només apareix Mallorca.

terra_WRF

Tot i aquesta resolució grollera, si observam la predicció del model per dia 13/03/2015 a les 00UTC, es pot comprovar com a grans trets, les temperatures més baixes estan previstes a zones continentals (colors blaus), mentre que a la Mediterrània la temperatura s’hi mantén lleugerament més elevada (colors vermellosos)

T_2m_WRF

 

Seguiment de les sequeres

Tot i que pugui parèixer senzill, la definició de sequera té la seva complexitat, ja que pot ser entesa des de distintes vessants. No és el mateix una sequera agrícola (en què els cultius es veuen afectats per una manca de pluges) que una sequera social (en què són els ciutadans que veuen disminuïda de manera important la disponibilitat d’aigua).

Tot i que habitualment la manca de pluges és sempre present en qualsevol dels tipus de sequeres que es puguin donar, el llindar de disminució de les mateixes que ens permet començar a parlar de sequera no és el mateix, així com tampoc ho és l’espai temporal en el que s’ha de donar aquesta disminució.

A nivell social hem vist moltes vegades fer ús d’imatges d’embassaments amb un percentatge d’aigua embassada molt baix per il·lustrar una sequera, quan s’ha de tenir ben present que l’aigua embassada depèn tant de les entrades (aportacions de rius i pluges) com de les sortides, que les controla la societat a través del seu consum, generació d’energia hidroelèctrica,…

Per tant, una societat que cosumeix de cada vegada més aigua té un major risc de patir una sequera social, tot i que el clima no pateixi variacions. És important, per tant, ser conscients de la importància de fer un ús responsable de l’aigua.

Per sort o per desgràcia, a dia d’avui ni els models meteorològics ni els climàtics ens permeten fer un pronòstic de sequeres. És necessitaria un model amb la capacitat de fer prediccions realistes per a un àmbit temporal prou extens, i de moment, encara no s’ha arribat a tal nivell de coneixement. Per tant, l’únic que ens queda és fer un seguiment de les sequeres.

A Espanya, AEMET elabora un producte anomenat “vigilancia de la sequía” (consultable a vigilancia_sequia) a partir d’un índex que té en compte únicament l’excés o dèficit de pluja respecte a la climatologia de l’indret en concret. Aquest índex, conegut com a SPI es calcula per a distints moments temporals (des d’1 mes fins a 36mesos) i ofereix valors positius en situacions d’excés hídric (ha plogut més de la mitjana) i valors negatius en situacions de dèficit hídric (quan ha plogut manco de la mitjana).

vcspi1a

Al mapa anterior s’hi ha representat l’SPI a 12 mesos calculat al gener de 2015. És a dir, l’índex corresponent a la precipitació caiguda durant els 12 darrers mesos. Mentre que la gran part del territori espanyol es troba amb valors que es podrien considerar normals (entre +0.5 i -0.5), hi ha regions importants, sobretot al llevant peninsular, que es troben amb valors clarament negatius.

A nivell pluviomètric es podria dir que aquests indrets es troben dins una situació de sequera, amb l’agravant que ja hem comentat anteriorment. No existeix cap pronòstic capaç de dir-nos quina serà l’evolució futura d’aquesta sequera.

Més enllà d’aquest índex, que empra únicament les dades de pluviometria, n’hi ha d’altres que incorporen informació d’altres variables. Per exemple, SPEI, elaborat per investigadors espanyols del CSIC, és un índex que a més de la precipitació té en compte l’evapotranspiració de referència. És a dir, a més de tenir en compte allò que plou, d’alguna manera (simplificant-ho molt), té en compte el potencial que ha tengut, per una part l’atmosfera (donades condicions de temperatura, humitat, vent, radiació solar,…) per a evaporar l’aigua que ha plogut i per l’altra la vegetació per a transpirar. Es considera important incloure l’evapotranspiració, ja que ambdós processos (evaporació i transpiració) suposen una via de retorn d’aigua de pluja cap a l’atmosfera.

Al següent enllaç (SPEI) es pot consultar un mapa de seguiment global de la sequera fent ús de l’SPEI. De fet, fins i tot es poden descarregar les dades de l’índex ja calculat.

SPEI

Al mapa anterior hi apareix calculat SPEI pels darrers 12 mesos (mateix període que el mapa de SPI adjuntat anteriorment), i si fa no fa s’observa el mateix patró, amb la sequera dominant l’est peninsular.

Neu

La predicció per les properes hores té molt de suc, i AEMET preveu nevades de fins a 2cm a gran part de Mallorca. Per això ha activat avís groc per nevades a la illa, excepte al sud.

Sense ànim de voler entrar en detalls massa específics m’agradaria comentar el pas d’un embossament d’aire fred en alçada.  A 500hPa tendrem durant les properes hores temperatures que oscil·laran entre els -30ºC i els -32ºC, i que segurament provoqui una reactivació en les precipitacions – d’aquí l’activació d’avisos per part d’AEMET.

zt500z1_web_7

A l’hora de tenir grans creixements verticals aquesta isoterma no és del tot eficient en aquesta època de l’any. Ara bé, les nevades no tenen perque anar lligades a niguls molt desenvolupats. De fet, podríem dir fins i tot que el fet que es produeixin grans creixements poden provocar que enlloc de precipitar en forma de neu ho faci en forma de calabruix.

Aquest mapa de precipitació prevista de l’Hirlam consider que s’ajusta molt bé al que és comú que passi en aquestes situacions, quan la precipitació més intensa es queda al NNE de Mallorca, i la seva intensitat va baixant a mesura que viatjam cap al sud, tot establint-se dos possibles límits (que es comú que dibuixin un eix NW-SE)

Un primer entre la nevada més intensa i la més feble i el segon entre la nevada i la no-nevada.

2015020512+021_ww_jsx0b221

Serà qüestió de veure on s’ubiquen finalment aquests límits, però m’he fixat diverses vegades que el límit entre nevada i no-nevada es situa més o manco entorn de Porreres-Campos i el de nevada intensa-nevada feble sol ubicar-se entre Petra-Sant Joan.

Tema a part mereix la Serra de Tramuntana, on si l’altre dia parlàvem de possibles acumulacions de fins a 100cm, crec que a hores d’ara ja és ben clar que aquest pronòstic quedarà àmpliament sobrepassat per la realitat. Circulen dades que ja parlen de 150cm i altres que fins i tot situen l’acumulat per damunt dels 200cm (2m). Sincerament, coneixent com es comporta la Serra en aquesta casta de situacions cap de les dues xifres em pareix desproporcionada.

 

Gener 1985 – 30 anys de l’onada d’aire fred que va congelar els foguerons de Sant Antoni

Aquests dies s’han complit 30 anys d’una de les grans onades d’aire fred del segle XX. Es tracta de l’episodi que va afectar les Illes Balears (i gran part de la Península Ibèrica) entre el 5 i el 17 de gener de 1985, i que va deixar gruixos de neu significatius a bona part de la Serra de Tramuntana i unes temperatures mínimes molt baixes a la resta del territori.

De fet, podríem parlar de la segona gran onada d’aire fred dels darrers 60 anys, just per darrera del mític 1956. I a més, de les 3 grans onades d’aire fred que hem patit en aquest període (1956,1985,2012), és l’única que ha tengut lloc al mes de gener, ja que les altres dues ens varen afectar durant el mes de febrer.

Més que un mes de grans fredorades i nevades, el mes de gener a Mallorca es caracteritza més per les conegudes calmes de gener. De totes maneres, el mes de gener és un mes d’hivern, i si el patró atmosfèric acompanya, la situació es pot complicar.  Recentment tenim diversos exemples, com les nevades del 31 de gener de 1999, 31 de gener de 2003, 24-25-26 de gener de 2005.

A més, s’ha de tenir en compte que el mes de gener es troba molt més a prop del solstici d’hivern que no pas el mes de febrer. Això significa, entre d’altres coses, que els vespres són prou més llargs a gener que a febrer, i amb una invasió d’aire fred, aquesta diferència juga a favor del mes de gener a l’hora de fer baixar les temperatures nocturnes.

Durant aquell mes de gener s’enregistraren temperatures tan baixes com -8,2ºC a Lluc, -7,8ºC a Manacor i -7,0ºC a Campos (tots els valors han estat recopilats de la pàgina web d’AEMET). Si no vaig errat aquestes temperatures són record per a un mes de gener a aquests observatoris.

Descripció de la situació meteorològica

Gràcies al reanàlisis de NCEP (molt a aprendre de la política de dades climàtiques/meteorològiques nord-americana) podem consultar a diverses pàgines web mapes meteorològics d’aquells dies.

Tot i que l’onada d’aire fred en sí s’iniciàs dia 5 de gener, les temperatures ja feia uns quants dies que eren baixes. De fet, si s’observen els models meteorològics a 500hPa i 850hPa de dia 1 de gener s’observa perfectament com la situació ja venia dominada per una entrada d’aire fred.

01_gener_500hPa

Font: Wetterzentrale.de

Al mapa anterior s’hi observa un anticicló a l’oest de la Península Ibèrica, però que es troba allargat en sentit latitudinal (N-S), el que crea una situació de bloqueig anticiclònic que desplaça aire càlid subtropical cap a latituds elevades, mentre que per la part est de l’anticicló (la que ens afectava a nosaltres), descendeix aire fred del nord d’Europa cap a latituds mediterrànies. A més, aquest bombeig d’aire fred es veu incrementat per la presència d’una baixa mediterrània entre Itàlia i Grècia.

Al següent mapa, que representa la temperatura a 850hPa es pot veure clarament aquesta dorsal càlida que ascendeix gairebé fins a Islàndia, mentre que a les Illes (amb colors verds) la temperatura a uns 1500m d’alçada era negativa. A més, en negreta he marcat les dues masses d’aire més fredes que apareixen en aquest mapa. La que ens va afectar a nosaltres va ser la que es troba al nord d’Escandinàvia.

01_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

Aquesta situació va anar evolucionant, i dia 5 de gener l’anticicló ja es trobava aïllat a la zona d’Islàndia, amb una bombolla càlida important cap aquell indret.  A més, l’aire fred que es trobava al nord d’Escandinàvia ja havia començat a afectar amplis sectors del nord d’Europa.

05_gener_500hPa 05_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

De manera momentània, a les Illes la temperatura a 850hPa es va situar en valors positius, a l’espera que tot aquell aire fred acumulat al nord i al centre d’Europa baixas un poc més de latitud. Però las situació va canviar ràpidament i es van iniciar un període de 10 dies de temperatures molt baixes.

Els mapes de dia 9 mostren com aquella massa d’aire tan freda que es trobava al nord i centre del continent europeu s’havia apropat molt a les Illes, al mateix temps que s’havia anat desgastant. Si abans presentava temperatures de fins a -25ºC a 850hPa, dia 9 amb prou feines baixava dels -15ºC, i a les Illes ens quedàvem amb una isoterma de -8ºC.

09_gener_500hPa 09_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

Però la situació encara no s’acabava aquí, sinó que es va perllongar encara uns dies més, i dia 15 de gener els mapes encara mostraven una bona invasió d’aire fred a les Illes.

15_gener_500hPa 15_gener_850hPa

Font: Wetterzentrale.de

No he adjuntat mapes de tots els dies ja que haguessin estat molts de mapes. El que si vos adjunt és una gràfica de la temperatura a 850hPa (segons el reanàlisi de NCEP-NCAR) durant els primers 20 dies del mes de gener.

T_850

En aquesta gràfica es pot veure com l’episodi més fred es va perllongar durant 10 dies, amb valors de temperatura, que a 850hPa varen estar gairebé sempre per davall els -5ºC (el que és mol de fred a les Illes).

A més, ja he comentat anteriorment que es varen donar temperatures mínimes extremes a diversos indrets de les Illes. Davant aquesta situació de temperatures molt baixes, i que a més, es perllonga en el temps, és quan estrictament es pot parlar d’onada d’aire fred. Establir els límits del que és i no és onada d’aire fred a vegades resulta un poc subjectiu, però sense dubtes, el 2n episodi més fred dels darrers 60 anys pot ser definit com a onada d’aire fred.

Si sou molt observadors vos haureu fixat que en els mapes que he adjuntat l’anticicló fa coses una mica estranyes. Com que aquesta ressenya m’ha quedat més llarga del que volia, d’això en parlarem en una altra ocasió. A veure si les properes setmanes l’hivern ens regala qualque situació ben interessant de neu a cotes baixes i m’obliga a parlar de la posició dels anticiclons, el seu desplaçament i un bon grapat de coses més.

Per acabar, una ressenya que apareix a la pàgina d’AEMET (www.aemet.es), com a efemèride del dia 5 de gener de 1985. “Hasta el 16, episodio de nieve generalizada en Baleares. En Lluc (Mallorca) se cuentan 14 días de suelo cubierto de nieve.”

Un vídeo que he trobat a Youtube, de la nevada de l’any 1985 a Alcúdia.

I una darrera reflexió, que també obri la porta a parlar de més cosetes en aquest petit espai virtual. A Bilbao també hi va nevar amb força – I ara per què xerr de Bilbao? A vegades cometem l’error d’intentar trobar símils meteorològics únicament amb les comunitats més properes, però a les Illes Balears algunes vegades hem de mirar també cap al País Basc per veure situacions semblants. Un cas és aquest de gener de 1985, però un altre el trobam el 25-26 d’agost de 1983, quan Bilbao patia les pitjors inundacions amb dècades i a Mallorca es patien també fortes tempestes.