Seguiment sequera – Gener 2016

S’ha preparat un petit dossier de la situació actual de sequera que es viu a les Illes, i que es pot descarregar en el següent enllaç:

Seguiment de la sequera

A destacar:

- L’estat de les reserves d’aigua, entorn a un 30% els embassaments i 55% les aigües subterrànies.

- La majoria d’aigua de consum urbà de les Illes prové de les aigües subterrànies, no dels embassaments, que a més, només abasteixen aigua a Palma i a Binissalem

Taula_2

- El principal consumidor d’aigua de les Illes són les pèrdues per la xarxa de distribució. Entorn a un 25% de l’aigua que es subministra no arriba al consumidor final

Taula

- Els pronòstics a llarg termini no pinten gaire bé.

IRI

Pluges febles a les Illes, inundacions a Japó

Avui a les Illes hem tengut algunes pluges no gaire intenses, que han deixat 10.4mm a la Serra d’Alfàbia o 6.4mm a la UIB, per posar dos exemples.

Per divendres podrien quedar alguns niguls, però en principi no s’esperen pluges, i pel cap de setmana sí que pareix que podríem tenir qualque pluja feble, que a més, no es pot descartar que vengui acompanyada d’un poc de fang. Al següent mapa s’hi representa la quantitat de fang (en mgr/m2) que podria acompanyar aquestes pluges febles.

Skiron

On sí que han tengut pluges molt intenses ha estat a Japó, on hi han arribat les restes del tifó Etau, deixant alguns acumulats superiors a 500mm en 24h, el que ha provocat que alguns rius es sortissin de mare i s’hagin hagut de desallotjar entre 100 i 200 mil persones (la xifra varia en funció de la font). Sembla que la situació més complicada es concentra al NE de Tokio, entorn de la ciutat de Joso. A la següent imatge, extreta de weather.com, es pot veure un mapa amb les precipitacions totals acumulades per les restes del tifó Etau.

map_specnewsdct-17_ltst_4namus_enus_980x551

Font: weather.com

A més, pareix que de nou hi ha hagut problemes amb algunes centrals nuclears, ja que les fortes pluges haurien provocat el vessament d’aigua radioactiva al Pacífic, cosa que ja va passar amb el tsunami de l’any 2011.

A hores d’ara, a Japó hi continuen actives moltes alertes, tal i com es pot veure a la següent imatge.

JMA

Seguiment de les sequeres

Tot i que pugui parèixer senzill, la definició de sequera té la seva complexitat, ja que pot ser entesa des de distintes vessants. No és el mateix una sequera agrícola (en què els cultius es veuen afectats per una manca de pluges) que una sequera social (en què són els ciutadans que veuen disminuïda de manera important la disponibilitat d’aigua).

Tot i que habitualment la manca de pluges és sempre present en qualsevol dels tipus de sequeres que es puguin donar, el llindar de disminució de les mateixes que ens permet començar a parlar de sequera no és el mateix, així com tampoc ho és l’espai temporal en el que s’ha de donar aquesta disminució.

A nivell social hem vist moltes vegades fer ús d’imatges d’embassaments amb un percentatge d’aigua embassada molt baix per il·lustrar una sequera, quan s’ha de tenir ben present que l’aigua embassada depèn tant de les entrades (aportacions de rius i pluges) com de les sortides, que les controla la societat a través del seu consum, generació d’energia hidroelèctrica,…

Per tant, una societat que cosumeix de cada vegada més aigua té un major risc de patir una sequera social, tot i que el clima no pateixi variacions. És important, per tant, ser conscients de la importància de fer un ús responsable de l’aigua.

Per sort o per desgràcia, a dia d’avui ni els models meteorològics ni els climàtics ens permeten fer un pronòstic de sequeres. És necessitaria un model amb la capacitat de fer prediccions realistes per a un àmbit temporal prou extens, i de moment, encara no s’ha arribat a tal nivell de coneixement. Per tant, l’únic que ens queda és fer un seguiment de les sequeres.

A Espanya, AEMET elabora un producte anomenat “vigilancia de la sequía” (consultable a vigilancia_sequia) a partir d’un índex que té en compte únicament l’excés o dèficit de pluja respecte a la climatologia de l’indret en concret. Aquest índex, conegut com a SPI es calcula per a distints moments temporals (des d’1 mes fins a 36mesos) i ofereix valors positius en situacions d’excés hídric (ha plogut més de la mitjana) i valors negatius en situacions de dèficit hídric (quan ha plogut manco de la mitjana).

vcspi1a

Al mapa anterior s’hi ha representat l’SPI a 12 mesos calculat al gener de 2015. És a dir, l’índex corresponent a la precipitació caiguda durant els 12 darrers mesos. Mentre que la gran part del territori espanyol es troba amb valors que es podrien considerar normals (entre +0.5 i -0.5), hi ha regions importants, sobretot al llevant peninsular, que es troben amb valors clarament negatius.

A nivell pluviomètric es podria dir que aquests indrets es troben dins una situació de sequera, amb l’agravant que ja hem comentat anteriorment. No existeix cap pronòstic capaç de dir-nos quina serà l’evolució futura d’aquesta sequera.

Més enllà d’aquest índex, que empra únicament les dades de pluviometria, n’hi ha d’altres que incorporen informació d’altres variables. Per exemple, SPEI, elaborat per investigadors espanyols del CSIC, és un índex que a més de la precipitació té en compte l’evapotranspiració de referència. És a dir, a més de tenir en compte allò que plou, d’alguna manera (simplificant-ho molt), té en compte el potencial que ha tengut, per una part l’atmosfera (donades condicions de temperatura, humitat, vent, radiació solar,…) per a evaporar l’aigua que ha plogut i per l’altra la vegetació per a transpirar. Es considera important incloure l’evapotranspiració, ja que ambdós processos (evaporació i transpiració) suposen una via de retorn d’aigua de pluja cap a l’atmosfera.

Al següent enllaç (SPEI) es pot consultar un mapa de seguiment global de la sequera fent ús de l’SPEI. De fet, fins i tot es poden descarregar les dades de l’índex ja calculat.

SPEI

Al mapa anterior hi apareix calculat SPEI pels darrers 12 mesos (mateix període que el mapa de SPI adjuntat anteriorment), i si fa no fa s’observa el mateix patró, amb la sequera dominant l’est peninsular.

Previsió de temporal a Marroc i sud de la Península Ibèrica

Poc a poc el cap de setmana es va apropant i les prediccions es van concretant, però avui no toca parlar de les Illes, sinó del temporal de pluja que està previst que pateixin al Marroc i al sud de la Península Ibèrica durant les properes 48h.

Rtavn361

La responsable serà la borrasca, que al llarg de les properes hores anirà baixant de latitud i ja provocarà l’arribada de les primeres pluges cap aquests indrets. De fet, si es mira el mapa de precipitació acumulada prevista pel model GFS durant les properes 48h s’observa un màxim molt important en aquestes regions.

Rtavn4818

 

La probabilitat de que s’acumulin quantitats superiors als 100mm és important, i hem de recordar que alguns indrets del Marroc ja varen patir inundacions fa pocs dies com a conseqüència d’una altra borrasca que va afectar també les Canàries. Per tant, a alguns indrets plourà damunt banyat, i això pot resultar perillós.

Donada la seva posició geogràfica, Marroc conta amb alguns rius que enlloc de drenar cap a l’oceà Atlàntic ho fan cap al desert del Sàhara, i que quan porten aigua deixen imatges com aquestes, que és probable que es repeteixin aquests dies.

Per cert, que al sud de la Península Ibèrica de ben segur que també hi haurà  problemes derivats de les fortes precipitacions, i a les Illes, després de les intenses tempestes d’aquesta passada matinada i matí, estam amb avis groc per pluges i tempestes tant dijous com divendres.

Diverses erupcions volcàniques

L’altra dia vos parlàvem de l’erupció d’un volcà a Islàndia, el Bárdarbunga, que actualment es troba en fase d’erupció fisural. És a dir, la lava surt a la superfície a través d’una encletxa allargassada a la superfície terrestre.

Vos recomanam aquest enllaç, en el que podeu seguir l’erupció volcànica en directe a través d’una webcam.

http://www.livefromiceland.is/webcams/bardarbunga-2/

Per altra banda, a Papúa Nueva Guinea, el volcà Tavurvur va entrar en erupció el passat dia 29 d’agost. Phil McNamara es trobava navegant per la zona i va gravar aquest video tan espectacular.

Erupció del volcà Bárðarbunga

Segons avisa Icelandic Meteorological Office al següent enllaç, sembla que  el volcà Bárðarbunga ha entrat en erupció.

http://en.vedur.is/earthquakes-and-volcanism/articles/nr/2947

En aquesta imatge podeu veure la ubicació d’aquest volcà (apareix en vermell per la possibilitat que l’erupció en curs pugui llançar cendres a l’atmosfera) i gran part dels volcans d’Islàndia.

volcano_status

 

Font: http://en.vedur.is/earthquakes-and-volcanism/volcanic-eruptions/

El conus d’aquest volcà es troba cobert per una glacera, Dyngjujökull, que de moment evita que la lava pugui surtir fins a la superfície. Les estimacions parlen d’un gruix de gel d’entre 150 i 400m.

D’ara endavant poden passar diverses coses. Una de les possibilitats és que la interacció entre l’escalfor de la lava i la glacera provoqui una sublimació (pas directe de gel a vapor) sobtada i massiva de l’aigua que forma la glacera.

De produir-se aquest fet, la presència de vapor d’aigua facilitaria que l’erupció entras dins una fase explosiva per mor de canvis en el volum de l’aigua (compressions i expansions).

Nota: En aquest enllaç es pot seguir en temps real l’activitat sísmica de la zona, a més de seguir una webcam de la zona.

http://baering.github.io/

L’erupció també es pot seguir a través de Youtube, en aquest enllaç (Gràcies a Sergio Rodríguez per compartir-lo al fòrum de Meteo Illes Balears)