Seguiment sequera – Gener 2016

S’ha preparat un petit dossier de la situació actual de sequera que es viu a les Illes, i que es pot descarregar en el següent enllaç:

Seguiment de la sequera

A destacar:

- L’estat de les reserves d’aigua, entorn a un 30% els embassaments i 55% les aigües subterrànies.

- La majoria d’aigua de consum urbà de les Illes prové de les aigües subterrànies, no dels embassaments, que a més, només abasteixen aigua a Palma i a Binissalem

Taula_2

- El principal consumidor d’aigua de les Illes són les pèrdues per la xarxa de distribució. Entorn a un 25% de l’aigua que es subministra no arriba al consumidor final

Taula

- Els pronòstics a llarg termini no pinten gaire bé.

IRI

Primeras pruebas con AROME a 1.3km

Desde hace unos días Meteofrance comparte libremente los datos de las distintas salidas de su modelo AROME.

El que se adjunta es el mapa previsto de temperatura a 2m para el día 18 a las 07 hora local. A primera vista la distribución espacial de las temperaturas parece muy coherente con el conocimiento actual que se tiene de las noches frías en Mallorca. Ya veremos si llegan a darse o no valores por debajo de 0ºC, que según el modelo no tendrían que darse en ese momento concreto.

T_2m_Mallorca

Resumen año 2015

En colaboración con la red de estaciones meteorológicas Meteodemallorca se ha elaborado un sencillo resumen del año 2015 usando exclusivamente los datos que se encuentran disponibles en dicha página web.

El resumen se puede descargar en el siguiente enlace. Resumen climático de Mallorca

Seguramente lo más característico del pasado año 2015 sea la distribución de lluvias a lo largo del año, con un trimestre inicial muy húmedo, pero que no tuvo continuidad posteriormente. Por lo que respecta a la parte más lluviosa del año, el otoño, únicamente septiembre presenta pluviometría elevada (y en algunas pocas estaciones también octubre).

Climo

A destacar también el elevado número de noches tropicales, concentradas la mayoría de ellas en un episodio cálido que tuvo lugar entre julio y agosto, y que constituyó una de las olas de calor más intensas de los últimos años. Sin embargo, las temperaturas máximas alcanzadas no fueron muy altas, y únicamente en Llubí se llegaron a superar ligeramente los 40ºC.

Arriba l’hivern a les Illes, i un huracà a les Açores

Al mateix temps que a les Illes Balears esperam l’arribada del fred d’hivern a les Illes Açores (les que donen nom al famós anticicló) esperen l’arribada d’un huracà categoria 1, Alex. És a dir, a la mateixa latitud i als dos costats de la Península Ibèrica hi trobarem, al mateix moment, una entrada freda típica hivernal i un temporal típicament d’època càlida.

GFS

Font: wetterzentrale

Que es formi un huracà en aquesta època de l’any no és gens comú. De fet, sembla que es tracta del 4t cicló tropical format a l’Atlàntic Nord per a un mes de gener d’ençà que es tenen registres exhaustius de ciclons tropicals (cap a l’any 1851). De fet, el seu naixement no ha estat el típic d’un cicló tropical, sinó que va néixer com a cicló subtropical (un híbrid entre cicló tropical i borrasca extratropical), per acabar-se desenvolupant com a cicló tropical. A hores d’ara, els pronòstics indiquen que podria impactar a les Açores com a huracà categoria 1, esperem que no hi provoqui molts desperfectes.

Alex_Azores

Font: wunderground

 

Predicción probabilista de nieve

A partir de la información del modelo GEFS, extraída de la web de meteociel, se ha procedido a calcular la probabilidad de que nieve a una determinada cota. Para ello lo que se ha hecho ha sido:

1.- Calcular la cota de nieve teórica a partir de la temperatura a 850hPa y a 500hPa para cada uno de los miembros de GEFS. La fórmula usada ha sido la siguiente:

COTA = 100*T850+ 50* T500 + 2100

Dicha fórmula supone una aproximación, ya que debieran considerarse también la altura geopotencial de los 850hPa y otros campos no disponibles en las tablas de meteociel.

2.- Calcular la probabilidad de que la cota de nieve se sitúe en la cota de interés (prob_cota)

cota_teorica

3.- Calcular la probabilidad de lluvia (prob_lluvia)

prob_lluvia

4.- Obtener la probabilidad de nieve a la cota de interés, multiplicando la probabilidad de lluvia por la probabilidad de que la cota esté a ese nivel.

Como resultado obtenemos, para Mallorca, la siguiente gráfica, en la que se observa un pico en la probabilidad de nieve a 900m del 60% para la jornada del viernes.

P_nieve

Una espipellada d’hivern a l’horitzó

Segons informa AEMET al seu compte de twitter (@AEMET_Baleares) durant aquest mes de gener s’han batut diversos récords de temperatures elevades, sobretot pel que fa a les mínimes. Així, tenim que:

- Aeroport de Palma: El nou record és de 15.7ºC, marcat dia 10 de gener. L’anterior record, de 15.5ºC era de la setmana passada

- Port de Palma: El nou record sembla que s’ha marcat aquesta passada matinada amb 15.9ºC, superant els 15.7ºC del 10 de gener.

- Eivissa: Nou record de 16.7ºC marcat dia 4 de gener.

- Formentera: Nou record de 16.1ºC, també dia 4 de gener.

- Menorca: Nou record de 14.7ºC, marcat dia 8 de gener.

Davant aquest escenari, i després d’uns darrers mesos amb continues anomalies càlides semblava que l’hivern s’havia oblidat de nosaltres. Però els propers dies pareix que la temperatura (tant les diürnes com les nocturnes) s’aproparan a valors més habituals per a l’època, i és que durant les properes hores, i tal vegada jornades, s’imposarà el vent de mestral (més tramuntana cap a Menorca), el que ajudarà a què arribi una massa d’aire un poc més freda i les temperatures puguin baixar.

Al següent mapa s’hi representa la temperatura màxima prevista pel dimecres 13 de gener. Es pot veure com a les Illes els valors estaran molt pròxims als 14-15ºC, que tot i no ser valors freds (ni molt manco) per l’època, sí que són temperatures més baixes que aquests dies enrere, quan en repetides ocasions s’ha arribat a valors entre 19 i 21 graus

Sin título

Font: AEMET

Cap a finals d’aquesta setmana la temperatura podria baixar encara més, i a uns 1500m d’alçada les temperatures es situarien en valors negatius, obrint la porta a l’arribada de qualque nevada a la Serra de Tramuntana.

Sin título_2

Font: Wetterzentrale

A partir de llavors existeix una gran incertesa en el pronòstic, i mentre el model GFS indica una petita pujada de temperatura pel cap de setmana, ECMWF reforça l’entrada d’aire fred, fent girar el vent cap a NNE. Sigui com sigui, tenim una mica d’hivern a l’horitzó, que ja era hora

 

Circulació zonal amb successió de fronts

Durant els propers dies la situació meteorològica estarà dominada per la circulació zonal, amb el pas de diversos fronts atlàntics que duen associats vents de component oest. Aquesta situació meteorològica no sol ser gaire favorable per veure plogudes a les Illes, tot i que sí que sembla que tendrem el pas de distintes bandes de niguls amb qualque possible gotellada.

Un dels efectes més notoris d’aquesta situació meteorològica serà una oscil·lació en les temperatures, i així es pot veure a la predicció de la temperatura a 850hPa per les properes 200 hores.

T_850

Es pot veure com la temperatura fa pujades i baixades coincidint amb el pas successiu de fronts (càlids i freds). A més, a mesura que van passant les hores es pot observar com la incertesa (la banda blava) en el pronòstic s’incrementa, el que evidencia el que ja sabem, que els pronòstics meteorològics es tornen menys fiables a mesura que intentam ampliar l’horitzó de predicció.

Als següents mapes també es pot observar aquesta successió entre una massa d’aire càlid (dia 04 de gener) i una altra de més freda (dia 06 de gener), sempre amb vents de component oest. Això sí, la massa d’aire més càlid vendrà impulsada per vents de sud-oest, mentre que la d’aire fred vendrà acompanyada de vent de nord-oest.

04012016_850

06012016_850

 

El Niño i l’estrany mes de desembre

Aquest passat mes de desembre ha estat excepcional, tant pel que fa a les temperatures com pel que fa a l’absència gairebé total de pluges. Serveixi d’exemple l’estació meteorològica de Llubí (dades extretes de meteodemallorca.com), on 17 dies varen tenir temperatures màximes superiors als 20ºC i la precipitació total (5mm) es correspon íntegrament a l’aportació de les rosades i les boires.

Però el més rellevant d’aquest mes de desembre és que ha vengut a continuació d’un octubre i novembre eixuts i calorosos. De fet, les plogudes han estat ben minses en el darrer trimestre de l’any i ja es comença a parlar de la possibilitat que les Illes es trobin a l’inici d’una sequera, que per altra banda és un dels trets característics del clima de les Illes, i per tant, com a societat hauríem d’estar preparats per afrontar-la.

Aquest episodi de temps estable i anticiclònic ha coincidit, a més, amb un episodi intens de El Niño. Aquest fenomen, característic de l’oceà Pacífic, consisteix en un canvi en el patró de la temperatura superficial del Pacífic, escalfant-se la part més propera a l’Amèrica equatorial al temps que es refreda la part occidental, la que es troba més propera a Indonèsia i Austràlia.

El Niño és només una de les cares d’una oscil·lació oceànica coneguda com a ENSO (El Niño Southern Oscillation) i que té 3 modes possibles:

- El Niño: Quan les aigües del Pacífic properes a l’Amèrica equatorial s’escalfen al temps que les aigües del Pacífic Occidental es refreden

1997_Nino_SST

Font: NCSU

- La Niña: Quan les aigües del Pacífic properes a l’Amèrica equatorial es refreden per davall de les seves temperatures habituals, incrementant-se la temperatura de les aigües del Pacífic Occidental

1988_Nina_SST

Font: NCSU

- Mode normal

Més enllà dels efectes oceànics regionals, El Niño té importants implicacions a nivell climàtic, sobretot a les regions equatorials i tropicals, encara que algunes regions fora d’aquestes àrees també es veuen afectades.

Nino_winter_jet_stream

Font: NCSU

Tot i que existeixen diversos estudis que cerquen implicacions de El Niño al nostre entorn, la realitat és que no s’han pogut demostrar efectes concrets. Ja sigui perquè els seus efectes arriben de manera diluïda o perquè tenim massa poques dades per fer estudis estadístics robusts.

De totes maneres, el cert és que els 2 grans episodis anteriors de El Niño, el de 1983 i el de 1997-1998, es troben molt a prop en el temps de dues grans sequeres a les Illes, la de 1981-1986 i la de 1999-2001. El fet que l’episodi actual de El Niño, comparable al de 1997, dugui associat també un període de pluges molt per davall del que s’espera en aquesta època de l’any podria fer sospitar que existeix qualque relació entre episodis intensos de El Niño i períodes de pluges de sequera a les Illes, però per extreure conclusions es necessitaria un anàlisi més robust que aquesta simple suposició.