Plourà a Mallorca?

Tal i com es preveia, avui s’han produït intenses precipitacions al SE i S de la Península Ibèrica, deixant importants quantitats de precipitació, a més de provocar algunes riuades. Si vos fa ganes veure imatges i vídeos espectaculars vos recomanam consultar la web de cazatormentas o els perfils a les xarxes socials d’AVAMET.

A les Illes, tot i que s’han produït alguns ruixats, aquests de moment han estat aïllats i no massa importants. Però, que passarà les properes hores?

El que esperam és que l’embossament d’aire fred es vagi apropant a les Illes i passi bé per damunt entre dimarts horabaixa i la matinada de dimecres.

500

Durant la seva aproximació, on les condicions atmosfèriques seran més favorables a les precipitacions intenses serà a les Pitiüses, per això, a hores d’ara hi ha activat un avis groc per tempestes i pluges intenses de fins a 20mm/h, encara que pensam que puntualment es podria sobrepassar aquest llindar.

A la imatge es pot veure la probabilitat de que les precipitacions sobrepassin els 20mm en tota la jornada.

2015090712+036_ww_bp20p236

En canvi, a Mallorca pareix que les condicions no seran tan bones pel creixement de niguls que puguin deixar precipitacions. Principalment degut al vent de gregal que bufarà durant gairebé tot lo dia.

Vent

De totes maneres, la predicció presenta algunes incerteses, ja que hi ha moments en què les condicions a nivells mitjans serien molt bones pel desenvolupament i manteniment de tempestes. A més, el model probabilista de ECMWF (són 50 models que es corren de manera conjunta per elaborar una predicció probabilista) , intueix una mínima possibilitat de que a Mallorca hi plogui intensament, ja que el producte de precipitació màxima d’AEMET (que empra el model probabilista d’ECMWF) dóna valors molt elevats de precipitació tant a Mallorca com a les Pitiüses.

EPS_max

Per tant, davant la incertesa en aquest pronòstic demà toca estar atents a les possibles actualitzacions d’avisos per part d’AEMET i també al cel.

Una DANA que es passeja

DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), és el nom que s’utilitza per a definir aquelles situacions atmosfèriques en què a nivells mitjans i alts de la troposfera hi trobam una àrea de baixes pressions de circulació tancada i que es troba aïllada de la circulació general.

Aquest tipus de situacions meteorològiques, i més a finals d’estiu i tardor, estan dominades per la inestabilitat i solen provocar temps inestable i tempestes.

Durant els propers dies, un embossament d’aire fred ben visible a partir del nivell de 500hPa (uns 5500m d’alçada) circularà des de la zona de Galícia fins a l’est de la Península.

A la següent imatge es pot veure la predicció per dilluns a les 18z (20h local), amb un embossament d’aire fred amb temperatures inferiors a -15ºC centrat a la Península Ibèrica.

500

Durant el dilluns es podrien produir fortes tempestes a diversos indrets de la Península Ibèrica, sobretot cap al sud i est de la mateixa.

Pel que fa a les Illes, pareix que de moment quedaríem una mica al marge de l’àrea de màxima inestabilitat. De totes maneres, no es pot descartar que dilluns es produeixin algunes precipitacions a les Pitiüses i que a Mallorca hi creixi qualque nigul d’evolució, en principi sense més transcendència.

A la imatge, probabilitat de precipitació acumulada superior a 2mm durant la jornada de dilluns. Com es veu, aquesta probabilitat és molt elevada a sectors importants del S i E de la Península Ibèrica, mentre que a les Illes no és gaire destacable, més elevada a les Pitiüses i prou més baixa a Mallorca.

2015090612+036_ww_bp02p236

Haurem de seguir de ben a prop els pronòstics per dimarts i dimecres, quan pareix que les tempestes puntualment intenses podrien tornar a visitar els Illes. En principi, dimarts serien més probables a les Pitiüses, i ja a partir de dimarts horabaixa-vespre la probabilitat s’incrementaria també a la resta del territori de les Illes.

A la imatge, precipitació acumulada prevista per la jornada de dimarts. Aquest mapa no s’ha de llegir com una veritat absoluta, sinó com una aproximació al que pot passar. Com es veu, tant entorn de les Pitiüses com ben a prop de Mallorca hi ha acumulats ben importants.

pcp24hz1_web_4

Entrant amb un poc més de detall, s’adjunten dos mapes, un de vent previst a 500hPa i un de zones d’ascensos i descensos d’aire a 700hPa. Ambdos mapes per a les 00z de dilluns a dimarts. S’ha agafat aquest moment ja que representa un bon exemple d’un moment en el que pensam que podrien créixer algunes tempestes (al manco amb els models meteorològics consultats a dia d’avui)

500_vent 700

Al mapa de 500hPa es pot veure una circulació ciclònica tancada damunt la Península Ibèrica que es correspon amb la DANA. Davant seu, afectant les Illes hi ha un flux feble de SW (sabem que es feble pel color, que és el que marca la velocitat seguint l’escala de la dreta). Aquest flux presenta una zona “d’obertura” clara al nord de les Illes, mentre que una part del flux segueix en direcció SW, l’altra part gira sobtadament generant flux d’ESE. Aquestes zones “d’obertura” solen afavorir els ascensos d’aire, i per tant, la convecció.

Al mapa de 700hPa directament s’hi representen velocitats verticals (en hPa/h). Colors grocs-vermellosos indiquen velocitats negatives, el que significa ascensos d’aire (el valor negatiu fa referència a què l’aire té tendència a desplaçar-se cap a estrats verticals de menor pressió, ubicats a major alçada). Es pot veure com entorn de les Illes hi ha certes àrees amb aquesta coloració.

La combinació de la proximitat d’una àrea de divergència a 500hPa (nom tècnic de les zones d’obertura explicades) i correnties verticals ascendents a 700hPa ens fa pensar que el creixement de tempestes serà prou probable en aquell moment.

 

Incertesa en el pronòstic – Possibilitat de tempesta dia 1/09/2015

Fa un temps que estic obsessionat amb la transmissió de la incertesa dels pronòstics meteorològics. Consider que és clau que la població tengui tota la informació possible per prendre les decisions més correctes possibles.

El primer pas va ser obsessionar-me en detectar les possibles fonts d’incertesa en els models per després començar-me a obsessionar en la necessitat de traslladar-ho a la població. Per suposat, aquesta curolla l’he heretada de grans experts en comunicació meteorològica, i no m’estic referint únicament a comunicació televisiva, que fins fa poc temps era gairebé la única cara visible, sinó també a experts en models meteorològics que, conscients de la complexitat de l’atmosfera, opinen que l’única manera d’aconseguir un pronòstic correcte és tractar-lo com un fenomen probabilista, on que plogui o no deixa de ser un fet dicotòmic (plourà o no plourà) per passar a ser un fet estadístic (hi ha x% de possibilitats de que demà plogui).

A nivell personal, sóc més partidari de traslladar la incertesa amb un llenguatge més natural que no pas la probabilitat numèrica de precipitació. Per exemple, quan un diu: “és possible però poc probable que demà plogui” ja està, en un llenguatge totalment planer, explicant que tot i que hi ha certes condicions que podrien afavorir les pluges, sembla que no ho farà.

Aquest tipus de pronòstic agafa especial importància en el cas de tempestes i predicció a diversos dies vista. Per exemple, demà, dia 1 de setembre, tots els models meteorològics que he pogut consultar (i no en són pocs) indiquen que demà migdia plourà a Mallorca. Per tant, tocaria llançar un missatge del tipus: “És molt probable que demà migdia, a Mallorca, es donin alguns ruixats”

Però, de quina intensitat? Aniran acompanyats de tempesta?

forecast_rain

Segons aquest model estaríem parlant de precipitacions inferiors a 10mm en 3hores. Però atenció, que ja sabem que els models són prou bons en dir on plourà i on no, però no son tan bons en dir exactament quina quantitat de pluja caurà. Hi ha altres models que són més optimistes, i acumulen poc més de 20mm en 3hores.

forecast_rain_meteocat

Per tant, a l’hora de comunicar la quantitat de precipitació que pot caure haurem de tenir cura en esmentar la possibilitat de que aquestes puguin ser més quantioses. La possibilitat a transmetre anirà en funció de la confiança que ens mereixi el model que ensenya aquella possibilitat concreta. Aquesta confiança neix de l’experiència passada en situacions similars i de l’estudi en profunditat de tota la resta de paràmetres que són els que podrien (o no) fer que aquest escenari tengui lloc.

En aquest cas, el model de meteocat indica quantitats superiors de precipitació ja que indica humitat a 700hPa més destacable que la resta de models, el que podria permetre un major desenvolupament vertical dels niguls, i per tant, una major importància de la convecció i de les precipitacions associades.

forecast_700_meteocat

 

A més, la resta de models, tot i no arribar a marcar humitats tan elevades en aquest nivell, sí que marquen una quantitat important d’aigua precipitable (ve a ser la humitat existent en tota la columna atmosfèrica, i es mesura també en mm).

forecast_water

Per tant, en certa manera, aquest paràmetre ens indica que, en cas de desenvolupar-se niguls, aquests podrien deixar, puntualment, quantitats de precipitació gens menyspreables.

Amb això (i molts més paràmetres consultats) el missatge final hauria de ser capaç de transmetre que

1.- És molt probable que plogui a migdia-primeres hores de l’horabaixa a Mallorca

2.- És bastant probable que ho faci acompanyat de tempesta

3.- A més, aquests ruixats en principi acumularien poca quantitat de precipitació, però no es descarta que puntualment puguin deixar registres per damunt dels 10-15mm o fins i tot (però poc probable) per damunt dels 20mm

4.- Sense descartar la resta d’indrets, la part sud, centre-sud i llevant-sud, són les zones que amb major probabilitat es veurien afectades per aquests eventuals ruixats.

Tot això, assumint que el missatge inicial de “és molt probable que plogui…” ja inclou en sí mateix una certa incertesa. I és que podria no ploure, tot i que és un escenari molt poc probable, existeix i podria donar-se.

 

 

Observació de la tempesta d’Eivissa

A les hores en què hem començat aquest escrit (22.10h) la situació a les Illes estava dominada per una tempesta que afectava la zona de les Pitiüses, i que procedia de les restes de les tempestes que han afectat durant les darreres hores de l’horabaixa a diversos indrets del SE de la Península Ibèrica.

Aquí podem veure una imatge de satèl·lit, on apareixen els niguls i la indicació de la localització dels darrers llamps que s’havien donat.

Satelit

Font: sat24

Acudint a les darreres imatges del radar meteorològic es pot veure com aquestes ennigulades deixaven precipitació a la zona de les Pitiüses

radar

Font: AEMET

I que, a més, el desenvolupament dels niguls pareix confirmar la presència d’aquestes tempestes.

radar_echotop

Font: AEMET

Amb uns niguls que sobrepassaven els 8km de desenvolupament vertical.

Cal destacar que donada la distància que hi ha entre el radar meteorològic d’AEMET (ubicat al Cap Blanc) i les Pitiüses, en ocasions la imatge del radar deixa intuir unes intensitats de precipitació més elevades que les que realment afecten aquella zona.

De fet, el millor és sempre mirar de contrastar la informació obtinguda a través d’eines de teledetecció (satèl·lit, radar,…) amb informació d’observació directa. Per això hem acudit a la web de meteoclimatic, on hem pogut confirmar com en aquells moments diversos pluviòmetres d’Eivissa estaven enregistrant precipitació.

meteoclimatic

Font: Meteoclimatic

 

 

 

Activitat tropical intensa

Aquests dies es compleixen 10 anys d’ençà que l’huracà Katrina va tocar terra a la zona de Nova Orleans (costa sud d’Estats Units). Per la xarxa podeu trobar multitud d’informació, com ara l’entrada de la viquipèdia dedicada a Katrina

Adjuntam una imatge captada amb el sensor MODIS del satèl·lit Terra el dia 28 d’agost de 2005.

Katrina.A2005240.1700.2km

Extreta de: Visible Earth Crèdits: Jeff Schmaltz, MODIS Rapid Response Team, NASA/GSFC

A més d’aquesta important efemèride, aquests dies l’activitat de ciclons tropicals es prou intensa, sobretot a l’oceà Pacífic, on en aquests moments hi ha 3 huracans de categoria 4 (Kilo, Ignacio i Jimena), a més d’una “perturbació” en seguiment, la 97E, i que podria acabar formant també un cicló tropical.

Kilo_Ignacio_Jimena

Imatge captada pell satèl·lit GOES, on es veuen els 3 grans huracans actius en aquest moment al Pacífic.

Aquesta activitat tan intensa al Pacífic, sembla que 3 huracans simultanis de cateogoria 4 és un fet que no s’havia detectat mai, podria tenir algun tipus de vincle amb l’intens episodi del Niño que s’està vivint en aquella regió del planeta i l’anomalia càlida de temperatura de l’oceà que hi va associada.

En aquesta entrada de la web de Cazatormentas parlen un poc d’aquesta activitat tan important al Pacífic.

En canvi, a l’Atlàntic enguany la cosa està més tranquil·la que altres anys. De totes maneres, el pas de la tempesta tropical Erika per Dominica va provocar més de 20 morts i importants precipitacions (es parla de més de 200mm a l’aeroport de Dominica en poc més de 12h). Fox News

A hores d’ara, Erika ja ha perdut fins i tot la categoria de depressió tropical i oficialment ja no existeix com a cicló tropical. De totes manera, les seves restes, que no es descarta evolucionin de nou a cicló tropical, s’estan apropant cap a la zona de Florida, on de ben segur hi provocarà importants precipitacions, i per això la NOAA indica possibilitat d’inundacions tant al N com al S de Florida.

noaad1

A l’altre extrem de l’Atlàntic, ben prop de Cap Verd, s’hi ha desenvolupat un altre cicló tropical, que ja ha assolit la categoria de Tempesta Tropical, i que rep el nom de Fred. Està previst que ràpidament assoleixi la categoria d’Huracà categoria 1 i que pugui afectar Cap Verd, on no és habitual que hi arribin ciclons tropicals d’aquesta intensitat.

TSFred

Font: NHC

Weather forecast 24/08/2015

Monday: Sunny weather is expected in Balearic Islands, with maximum temperatures around 30ºC. Peak values could reach 31-32ºC in some villages of Mallorca, like Sa Pobla or Llubi.

Southwest winds will blow during the morning, rotating rapidly to West (in Ibiza and Formentera) and Northwest (in the rest of the islands).

1.5-1.6m waves are possible during the morning

Following days: Atmospheric stability with maximum temperatures around 30-32ºC and minimum temperatures around 20-22ºC (maybe around 23-24ºC in the coast)

Una sociedad sin conciencia del riesgo

Después de unos días con fuertes tormentas en la Península, éstas se desplazaron hasta las Islas Baleares, y como viene siendo habitual estos últimos años aparecieron algunos problemas. En este caso, 14 personas han tenido que ser rescatadas del Torrent de Pareis al quedar atrapadas debido a las fuertes lluvias.

Cabe decir que cuando sucedió este incidente, estaba activado un aviso por tormentas y precipitaciones intensas, que, o bien no llegó a las personas implicadas en el siniestro o les llegó y decidieron continuar con su actividad prevista. Ambos casos son preocupantes, el primer escenario implicaría errores en la cadena de transmisión de los avisos y el segundo una falta de capacidad, por parte de los guías, de analizar el riesgo al que estaban expuestos.

Algunos dirán que no hay que preocuparse, que son hechos aislados dentro de una sociedad cada vez más informada. No estoy de acuerdo, y creo que la hemeroteca reciente es un claro ejemplo de que algo estamos haciendo muy mal y que va siendo hora de cambiar.

Una pequeña recopilación de los sucesos más destacables de estos últimos años.

- 14 atrapados en el Torrent de Pareis (junio de 2015)

http://www.mallorcadiario.com/rescatados-14-jubilados-del-torrent-de-pareis-atrapados-por-la-lluvia/

- 3 muertos en Formentera al chocar un yate contra las rocas debido a un temporal marítimo (mayo de 2015)

http://ultimahora.es/sucesos/ultimas/2015/05/15/151917/tres-muertos-otros-tres-heridos-chocar-yate-contra-rocas-formentera.html

- 3 autocares de turistas atrapados en Sa Calobra debido a la nieve (marzo de 2013). Con aviso por nevadas activo

http://www.periodistadigital.com/renovacionbalear/mallorca/2013/03/14/tres-autocares-repletos-de-turistas-del-imserso-se-quedan-atrapados-por-la-nieve-en-sa-calobra.shtml

- Dos muertos al ser arrastrados por un golpe de mar (marzo de 2013). Con aviso de oleaje activado

http://www.diariodemallorca.es/sucesos/2013/03/09/hallados-cadaveres-jovenes-desaparecidos/831628.html

- Un joven herido por un rayo en una prueba de pesca (mayo de 2012). La previsión meteorológica indicaba posibilidad de tormentas

http://ultimahora.es/sucesos/ultimas/2012/05/06/70944/joven-herido-grave-tras-ser-alcanzado-por-rayo.html

 

 

 

 

 

Resum primaveral i pronòstic estiuenc

La primavera climatològica es va acabar dia 31 de maig, per donar pas a l’estiu, que al mediterrani, ja ho sabem tots, es caracteritza per temperatures elevades i una pluviometria molt baixa.

Enguany, la sequera estival s’ha avançat a la primavera, i els mesos d’abril i maig foren molt mals plovers. De fet, basta pegar una ullada a SPI a 3 mesos per veure que el conjunt de març-abril-maig va ser menys plujós de l’habitual a les Illes, però no només en aquesta part del territori, sinó que gran part de la Península Ibèrica també ha patit aquest dèficit de precipitacions.

SPI_3m

A més, és important recordar l’episodi de calor tan important que varem patir a principis de mes de maig, que sobretot va afectar a la Península, però que a les Illes també va deixar valors de temperatura impropis per l’època de l’any, amb un registre de 40,6ºC a Sóller.

Pels propers mesos, les prediccions estacionals d’AEMET veuen com a escenari més probable unes temperatures més elevades de l’habitual per l’època (probabilitat del 40%), amb precipitacions lleugerament per damunt la mitjana.

Projeccio_AEMET

 

Projeccio_AEMET_pluja

En quant a les precipitacions és important tenir en compte que JJA és el trimestre més sec a les Illes, i que les pluges són, climàticament, de poca entitat. Per tant, una predicció de pluges per damunt la mitjana no té perque significar que plogui molt, simplement.

Per acabar, m’agradaria adjuntar una imatge elaborada per la Direcció General de Recursos Hídrics i que ens permet visualitzar l’evolució de les reserves d’aigües subterrànies a Eivissa durant els darrers 10 anys.

Estat_aigua_Eivissa

Al mes de maig les reserves es trobaven al 42% de la seva capacitat. Un valor gairebé idèntic al de l’any passat a la mateixa època de l’any, i que es correspon amb els dos valors més baixos dels darrers 10 anys per a un mes de maig. L’any passat, amb el pas de l’estiu les reserves varen arribar a caure fins a un 24-25% .

Convendrà seguir atents a l’evolució de les reserves hídriques durant els propers mesos.

 

ola de calor vs temperaturas máximas extremas

La semana pasada vivimos un episodio de calor excepcional, en el que se superaron diversos récords históricos para un mes de mayo. En las Islas Baleares destaca como valor más destacable los 40,6ºC de Sóller, pero fueron muchos los puntos de la geografía española que superaron el umbral de los 40ºC, alcanzandose, por ejemplo, los 44,4ºC en Carcaixent (Valencia – dato AEMET).

Aunque se tenga la tentación de calificar este episodio como ola de calor, este termino se reserva para episodios de calor extremo que superan claramente los valores típicos de la época más cálida del año, y que además se prolongan en el tiempo. En concreto, se tienen que dar 3 o más días con temperaturas máximas superiores al percentil 95 de las temperaturas máximas de julio y agosto para el período 1971-2000 (definición de C.R. Ballesteros adoptada por AEMET. Artículo disponible en divulgameteo)

Ordenando de mayor a menor las temperaturas máximas de julio y agosto, las temperaturas máximas de los 3 días en cuestión tienen que quedar ubicadas entre el 5% de los días más cálidos, no del año en concreto, sinó del período global 1971-2000.

En el epiosido de la semana pasada no se llegaron a cumplir las exigencias de ola de calor. Sin embargo, sí que se trata de un período extremo, en el que se marcaron nuevos récords de temperatura para un mes de mayo.

Fuera de la temporada estival se pueden producir episodios de calor extremo, que sin llegar a cumplir con los criterios de ola de calor sí que pueden producir efectos importantes en el medio natural. Tal vez se trate de episodios en los que la actividad cotidiana de las personas no se vea afectada de manera directa por las temperaturas alcanzadas, pero sí que pueden provocar, por ejemplo, pérdidas importantes en cosechas agrícolas (por temperaturas anormalmente altas que los cultivos no están preparados para soportar), grandes incendios forestales fuera de la temporada estival (el incendio forestal de la Vall de Ebo puede ser un ejemplo de esto), afectación en bosques por una evapotranspiración extrema…

Soy de la opinión que, científicamente hablando, la calificación o no de un episodio como “ola de calor” no es lo único importante. Sino que tendríamos que intentar trasladar el foco de atención hacia la ocurrencia de episodios de temperaturas máximas extremas, que pueden darse en julio-agosto, pero también en enero, y que el hecho de que las personas no notemos un calor excesivo no significa que no tenga efectos graves en nuestro entorno.

 

WRF-ARW MeteoIllesBalears – Una primera pinzellada

Un model meteorològic no és més que un intent de simular la realitat, i es requereixen multitud de simplificacions.

Avui parlarem de la resolució espacial. Incapaç de simular l’atmosfera de manera continua, el model meteorològic la redueix a tot un seguit de punts (distribuïts en 3 dimensions ). Es coneix com a resolució espacial d’un model a l’espai que separa els punts que formen la malla (habitualment regular) que es correspon a una mateixa “alçada”.

WRF, és un model meteorològic de mesoescala, que permet treballar amb resolucions espacials prou importants. Actualment ja hi ha centres que executen versions estables amb resolucions espacials de 4km (tot i que hi ha experiments diversos, fins i tot consultables a la xarxa, que arriben a resolucions de 2km).

A MeteoIllesBalears hem estat fent proves amb un WRF-ARW amb una resolució espacial de 30km. I com es veu la Mediterrània Occidental a 30km de resolució? Doncs així com segueix a la següent imatge, on podreu notar com de les Illes Balears només apareix Mallorca.

terra_WRF

Tot i aquesta resolució grollera, si observam la predicció del model per dia 13/03/2015 a les 00UTC, es pot comprovar com a grans trets, les temperatures més baixes estan previstes a zones continentals (colors blaus), mentre que a la Mediterrània la temperatura s’hi mantén lleugerament més elevada (colors vermellosos)

T_2m_WRF