Tot i que pugui parèixer senzill, la definició de sequera té la seva complexitat, ja que pot ser entesa des de distintes vessants. No és el mateix una sequera agrícola (en què els cultius es veuen afectats per una manca de pluges) que una sequera social (en què són els ciutadans que veuen disminuïda de manera important la disponibilitat d’aigua).
Tot i que habitualment la manca de pluges és sempre present en qualsevol dels tipus de sequeres que es puguin donar, el llindar de disminució de les mateixes que ens permet començar a parlar de sequera no és el mateix, així com tampoc ho és l’espai temporal en el que s’ha de donar aquesta disminució.
A nivell social hem vist moltes vegades fer ús d’imatges d’embassaments amb un percentatge d’aigua embassada molt baix per il·lustrar una sequera, quan s’ha de tenir ben present que l’aigua embassada depèn tant de les entrades (aportacions de rius i pluges) com de les sortides, que les controla la societat a través del seu consum, generació d’energia hidroelèctrica,…
Per tant, una societat que cosumeix de cada vegada més aigua té un major risc de patir una sequera social, tot i que el clima no pateixi variacions. És important, per tant, ser conscients de la importància de fer un ús responsable de l’aigua.
Per sort o per desgràcia, a dia d’avui ni els models meteorològics ni els climàtics ens permeten fer un pronòstic de sequeres. És necessitaria un model amb la capacitat de fer prediccions realistes per a un àmbit temporal prou extens, i de moment, encara no s’ha arribat a tal nivell de coneixement. Per tant, l’únic que ens queda és fer un seguiment de les sequeres.
A Espanya, AEMET elabora un producte anomenat “vigilancia de la sequía” (consultable a vigilancia_sequia) a partir d’un índex que té en compte únicament l’excés o dèficit de pluja respecte a la climatologia de l’indret en concret. Aquest índex, conegut com a SPI es calcula per a distints moments temporals (des d’1 mes fins a 36mesos) i ofereix valors positius en situacions d’excés hídric (ha plogut més de la mitjana) i valors negatius en situacions de dèficit hídric (quan ha plogut manco de la mitjana).
Al mapa anterior s’hi ha representat l’SPI a 12 mesos calculat al gener de 2015. És a dir, l’índex corresponent a la precipitació caiguda durant els 12 darrers mesos. Mentre que la gran part del territori espanyol es troba amb valors que es podrien considerar normals (entre +0.5 i -0.5), hi ha regions importants, sobretot al llevant peninsular, que es troben amb valors clarament negatius.
A nivell pluviomètric es podria dir que aquests indrets es troben dins una situació de sequera, amb l’agravant que ja hem comentat anteriorment. No existeix cap pronòstic capaç de dir-nos quina serà l’evolució futura d’aquesta sequera.
Més enllà d’aquest índex, que empra únicament les dades de pluviometria, n’hi ha d’altres que incorporen informació d’altres variables. Per exemple, SPEI, elaborat per investigadors espanyols del CSIC, és un índex que a més de la precipitació té en compte l’evapotranspiració de referència. És a dir, a més de tenir en compte allò que plou, d’alguna manera (simplificant-ho molt), té en compte el potencial que ha tengut, per una part l’atmosfera (donades condicions de temperatura, humitat, vent, radiació solar,…) per a evaporar l’aigua que ha plogut i per l’altra la vegetació per a transpirar. Es considera important incloure l’evapotranspiració, ja que ambdós processos (evaporació i transpiració) suposen una via de retorn d’aigua de pluja cap a l’atmosfera.
Al següent enllaç (SPEI) es pot consultar un mapa de seguiment global de la sequera fent ús de l’SPEI. De fet, fins i tot es poden descarregar les dades de l’índex ja calculat.
Al mapa anterior hi apareix calculat SPEI pels darrers 12 mesos (mateix període que el mapa de SPI adjuntat anteriorment), i si fa no fa s’observa el mateix patró, amb la sequera dominant l’est peninsular.
