Category Archives: Models i Prediccions

Fa un temps que estic obsessionat amb la transmissió de la incertesa dels pronòstics meteorològics. Consider que és clau que la població tengui tota la informació possible per prendre les decisions més correctes possibles.

El primer pas va ser obsessionar-me en detectar les possibles fonts d’incertesa en els models per després començar-me a obsessionar en la necessitat de traslladar-ho a la població. Per suposat, aquesta curolla l’he heretada de grans experts en comunicació meteorològica, i no m’estic referint únicament a comunicació televisiva, que fins fa poc temps era gairebé la única cara visible, sinó també a experts en models meteorològics que, conscients de la complexitat de l’atmosfera, opinen que l’única manera d’aconseguir un pronòstic correcte és tractar-lo com un fenomen probabilista, on que plogui o no deixa de ser un fet dicotòmic (plourà o no plourà) per passar a ser un fet estadístic (hi ha x% de possibilitats de que demà plogui).

A nivell personal, sóc més partidari de traslladar la incertesa amb un llenguatge més natural que no pas la probabilitat numèrica de precipitació. Per exemple, quan un diu: “és possible però poc probable que demà plogui” ja està, en un llenguatge totalment planer, explicant que tot i que hi ha certes condicions que podrien afavorir les pluges, sembla que no ho farà.

Aquest tipus de pronòstic agafa especial importància en el cas de tempestes i predicció a diversos dies vista. Per exemple, demà, dia 1 de setembre, tots els models meteorològics que he pogut consultar (i no en són pocs) indiquen que demà migdia plourà a Mallorca. Per tant, tocaria llançar un missatge del tipus: “És molt probable que demà migdia, a Mallorca, es donin alguns ruixats”

Però, de quina intensitat? Aniran acompanyats de tempesta?

Segons aquest model estaríem parlant de precipitacions inferiors a 10mm en 3hores. Però atenció, que ja sabem que els models són prou bons en dir on plourà i on no, però no son tan bons en dir exactament quina quantitat de pluja caurà. Hi ha altres models que són més optimistes, i acumulen poc més de 20mm en 3hores.

Per tant, a l’hora de comunicar la quantitat de precipitació que pot caure haurem de tenir cura en esmentar la possibilitat de que aquestes puguin ser més quantioses. La possibilitat a transmetre anirà en funció de la confiança que ens mereixi el model que ensenya aquella possibilitat concreta. Aquesta confiança neix de l’experiència passada en situacions similars i de l’estudi en profunditat de tota la resta de paràmetres que són els que podrien (o no) fer que aquest escenari tengui lloc.

En aquest cas, el model de meteocat indica quantitats superiors de precipitació ja que indica humitat a 700hPa més destacable que la resta de models, el que podria permetre un major desenvolupament vertical dels niguls, i per tant, una major importància de la convecció i de les precipitacions associades.

A més, la resta de models, tot i no arribar a marcar humitats tan elevades en aquest nivell, sí que marquen una quantitat important d’aigua precipitable (ve a ser la humitat existent en tota la columna atmosfèrica, i es mesura també en mm).

Per tant, en certa manera, aquest paràmetre ens indica que, en cas de desenvolupar-se niguls, aquests podrien deixar, puntualment, quantitats de precipitació gens menyspreables.

Amb això (i molts més paràmetres consultats) el missatge final hauria de ser capaç de transmetre que

1.- És molt probable que plogui a migdia-primeres hores de l’horabaixa a Mallorca

2.- És bastant probable que ho faci acompanyat de tempesta

3.- A més, aquests ruixats en principi acumularien poca quantitat de precipitació, però no es descarta que puntualment puguin deixar registres per damunt dels 10-15mm o fins i tot (però poc probable) per damunt dels 20mm

4.- Sense descartar la resta d’indrets, la part sud, centre-sud i llevant-sud, són les zones que amb major probabilitat es veurien afectades per aquests eventuals ruixats.

Tot això, assumint que el missatge inicial de “és molt probable que plogui…” ja inclou en sí mateix una certa incertesa. I és que podria no ploure, tot i que és un escenari molt poc probable, existeix i podria donar-se.

Tenia ganes de compartir amb tots voltros qualque coseta, per petita que fos, en aquest dia que ha estat tan interessant meteorològicament.

Per això he elaborat un mapa de l’alçada a la que es trobava ubicada la isoterma de 0ºC a les 12UTC, just quan l’entrada freda començava a arribar a les Illes. Al mapa general s’observa com tota la Península Ibèrica estava dominada per aquesta entrada freda, amb alçades generalitzades inferiors als 1000m (d’alçada de la isoterma de 0ºC)

Font: Elaboració pròpia amb dades GFS 0.25º

Mentres, a les Illes, també amb valors per davall dels 1000m, s’observa un gradient molt marcat entre l’est i l’oest de les Illes. Era el moment en què la massa d’aire fred es començava a apropar a les Illes després d’afectar durant tot el matí a la zona de Catalunya, on hi ha deixat nevades a cotes molt baixes

Tots aquests dies he estat parlant de fred i possibilitat de neu, i avui em vull donar el luxe d’especular un poc amb els acumulats de neu que poden caure a la Serra de Tramuntana.

És ben sabut que als cims de la Serra de Tramuntana hi pot arribar a nevar amb molta intensitat. Sense anar massa enfora, el mes de març de 2013 una única nevada va deixar més de 70cm a cotes superiors a 900m, i les nevades que acumulen 100cm o més són prou comuns.

No de bades, hem de tenir en compte que es tracta d’un dels indrets més plujosos del mediterrani occidental, amb precipitacions mitjanes anuals clarament superiors als 1200mm anuals, i amb una freqüència d’episodis de precipitació de més de 100mm prou considerable.

Una de les transformacions més utilitzades a l’hora de traduir mm de pluja a cm de neu és 1cm de neu –> 1mm de precipitació. És una gran simplificació, ja que la relació depèn de molts de factors (temperatura, humitat…).

Per aquest episodi, que ja s’inicia anit amb trons i llamps que afecten a Mallorca ara mateix, s’esperen precipitacions molt importants a la Serra de Tramuntana. De fet, AEMET ha activat per la jornada de dimecres un avis groc per pluges que podrien acumular 60mm en 12h en aquell indret del territori (a part de tot un seguit d’altres avisos per vent, mala mar i neu). De l’avís per neu – que és de 4cm – s’ha de tenir en compte que a la Serra aquest avís fa referència a la nevada que pot caure a una cota inferior a 600m

A més, la temperatura serà prou baixa com perquè tota aquesta precipitació caigui en estat sòlid (a part de neu no es pot descartar l’aparició de calabruix) als cims de les muntanyes. Per tant, és d’esperar que ja durant la jornada de dimecres es vagi acumulant un bon gruix de neu per damunt dels 1000-1200m, que es sumaria a un tímid mantell que hi ha actualment.

Però és que la situació no s’acaba aquí, sinó que la temperatura dels cims de la Serra es podria mantenir per davall dels 0 graus fins la jornada de dilluns o dimarts. Per tant, tot el que vagi precipitant entre demà i dilluns seria en forma de neu.

Sense que s’esperi un vertader temporal de gregal (que és el tipus de temporal que més afavoreix la Serra) realment als mapes fins diumenge-dilluns es veuen bastants moments en què a la Serra hi podria nevar (ja sigui pel pas de qualque línia d’inestabilitat en alçada, un petit gir de vent en superfície, la possible formació de qualque àrea de convergència, l’apropament de la baixa…).

Amb tot, no veig cap animalada pensar amb gruixos acumulats de neu propers als 100cm entre dimecres i dilluns.

Xerrant de la resta del territori. Entre dimecres i dijous la cota de neu es podria situar esporàdicament per sota dels 300m. Això significa que no podem descartar que la neu surti de l’àmbit de la Serra de Tramuntana, i es vegi a d’altres indrets (en principi de manera testimonial). Pareix que el màxim de fred s’assolirà entre divendres i dissabte, quan, de precipitar la cota de neu podria estar encara un poc més baixa i situar-se entorn dels 200m, amb una lleugera possibilitat de veure neu més avall a la cara nord de la Serra.

A més de la neu, també podria comparèixer la neu granulada i el calabruix. Que podrien deixar paisatges blancs a qualsevol cota. Per exemple, les properes 24h veig bastant probable qualque ruixat de calabruix

A Menorca i a Eivissa entra dins les possibilitats que es vegi qualque flòbia als punts més alts.  Per exemple, està previst que divendres entri bastant d’aire fred a la zona de les Pitiüses, però la probabilitat de precipitació seria molt baixa.

La situació meteorològica d’aquesta primera setmana de febrer vendrà marcada per la pujada de latitud de l’anticicló de les Açores i la circulació d’àrees de baixes pressions al nostre entorn. Amb les peces ubicades d’aquesta manera, es genera un clar flux N-S que provocarà l’arribada d’aire fred o molt fred procedent del nord del continent.

Mentre duri aquest patró de circulació aniran circulant tot un seguit de baixes al nostre entorn. Així, la baixa que dilluns es trobarà ubicada al Cantàbric (A tant a l’anterior imatge com a la següent), dimarts ja es trobarà al Golf de Ligúria. Mentrestant, al Cantàbric s’hi haurà format una nova baixa (B a la següent imatge).

Poques hores després el procés s’haurà quasi-repetit. La baixa ubicada al Cantàbric (B a l’anterior mapa i al següent) es trobarà ja ubicada al Golf de Liguria. Mentre que la primera baixa (A) haurà perdut molta entitat i gairebé s’haurà integrat del tot dins la circulació pròpia de B.

Tant dimarts com dimecres, la transició de la baixa del Cantàbric cap a Ligúria durà les baixes a situar-se unes quantes hores be de ple damunt les Illes. Aquesta circulació tan propera a les Illes ens fa pensar que podria tractar-se d’una situació bastant activa, no tant pel fet de que s’ubiquin just damunt, sinó durant el moment d’anar-se apropant i d’anar-se allunyant.

A més, a partir de dimecres, el pas de la segona baixa (anomenada B amb anterioritat) arrossegarà aire fred a nivells baixos. I així, es preveu l’arribada de l’isoterma de -5ºC a 850hPa per dimecres migdia-horabaixa, que en combinació amb l’aire fred en alçada (-30ºC a 5500m) podria fer que la cota de neu baixas de manera molt important.

El que acabi passant dependrà molt de la circulació de les baixes, però la probabilitat de que es produeixin precipitacions entre dimarts i dimecres és molt elevada. A més, la cota de neu aniria baixant, sobretot a partir de dimecres a migdia, que és quan començaria a entrar més aire fred al nivell de 850hPa.

A l’hora de determinar la possible cota de neu s’ha de considerar no només l’aire fred que hi haurà a 850hPa, sinó l’alçada a la que es trobarà aquest nivell de pressió (alçada geopotencial). Quan la pressió en superfície és baixa s’ha d’ascendir manco alçada fins a trobar aquest nivell, i dimecres es trobarà a uns 1320m d’alçada.

La combinació d’una isoterma freda (-5ºC) amb un geopotencial baix (1320m) afavorirà que la cota de neu, en cas de precipitar, es situï molt abaix. Podríem parlar de cota 300m o inferior, dependrà molt de l’aire fred que acabi entrant a capes mitjanes i altes.

És més, a hores d’ara la situació de dimecres em recorda més a situacions de calabruixades i ruixats de neu granulada que a una situació de neu de flòbia.

Deixarem per un altre moment el que podria passar a partir de dimecres, que la setmana està tan interessant que hi haurà més capítols.

Divendres, revetlla de Sant Antoni, arriba un canvi de temps a les Illes, que farà baixar la temperatura i provocarà algunes pluges. A més, pareix que la situació de temps una mica mogut continuarà amb nosaltres durant un bon grapat de dies.

Al següent mapa s’hi representa la situació d’avui dia 15 a migdia. El front fred que provocarà el canvi de temps es trobava en aquells moments entrant per l’oest de la Península Ibèrica i es troba associat a una àrea de baixes pressions que es mou cap al nord del continent.

Mapa elaborat pel Met Office i consultat a la pàgina web www.wetter3.de

De fet, la baixa es troba centrada un poc al nord de les Illes Britàniques, amb una pressió mínima de 949hPa. A les Illes la pressió no era pas tan baixa, entorn a uns 1020hPa, com correspon a una zona que encara es troba sota el domini d’un anticicló.

Ara bé, si vos hi fixau, d’anticiclons n’hi ha 2 (assenyalats amb una H). Un al nord del continent africà, amb una pressió de 1027hPa, que és el que ha dominat la situació aquestes darreres jornades, i un altre de 1034hPa situat a l’oest de les Açores. Dies enrere, entre ambdós anticiclons s’havia format una espècie de pont anticiclònic que ens va deixar pressions de més de 1040hPa, però ara aquesta situació ja és història.

Amb el pas de les hores, aquesta línia frontal anirà avançant d’oest cap a est, i les prediccions indiquen que demà a migdia ja es trobarà a les portes de les Illes. Aquest front fred (com gran part d’ells) du associada una massa de niguls prefrontal, és a dir, niguls que es desenvolupen uns quilòmetres per davant de la separació entre ambdues masses d’aire.

Mapa elaborat pel Met Office i consultat a la pàgina web www.wetter3.de

Un altre detall important és el vent. Si vos hi fixau davant el front fred el vent serà de sud-oest, mentre que quan el front passi el vent girarà ràpidament a mestral, el que provocarà una bona baixada de la temperatura. Al següent mapa, del model HIRLAM d’AEMET, he dibuixat una petita línia en negre en la que es pot veure el canvi en la direcció del vent. Aquest mapa en concret és per demà a les 16h oficial.

Font: www.aemet.es

Amb aquesta situació no s’esperen per divendres 16 precipitacions molt abundants, ja que el front no és molt actiu. Els ruixats més extensos i intensos els esperaria entre migdia i mitjan horabaixa, tot coincidint amb el pas del front i amb el gir del vent de llebeig cap a mestral.

Cap al vespre, quan ja hagi passat el front fred sembla que tendrem una situació típica postfrontal amb vent de mestral que farà baixar de manera important la temperatura i no es pot descartar qualque ruixat aïllat.

De fet, la probabilitat de que durant la jornada de divendres les pluges siguin superiors als 2mm està entre el 20%-50%. Això ens ajuda a fer-nos una idea que d’aigua no és que se n’esperi molta.

Font: www.aemet.es

Faltarà veure com es comporten finalment aquestes pluges per veure l’afecció que tendran damunt els distints actes prevists per la revetlla de Sant Antoni. En principi veig probable que qualque acte en concret es vegi una mica afectat.

Per cert, estic preparant una petita ressenya per parlar de la gran onada d’aire fred de l’any 1985, que va deixar una revetlla de Sant Antoni més que gèlida a gran part de Mallorca.

Aquests darrers dies les pluges han acumulat quantitats importants cap a la Serra de Tramuntana i altres indrets del nord de les Illes. Per exemple,

• Lluc:  113,9mm (69,8mm dia 1 i 44,1mm dia 2)
• Ciutadella: 40,8mm (36,8mm dia 1 i 4mm dia 2)
• Artà: 30mm (16,4mm dia 1 i 13,6mm dia 2)

Alguns torrents de la Serra de Tramuntana han començat a córrer, i les Fonts Ufanes s’han vist brollar per primera vegada aquesta tardor.

Que ens espera els propers dies?

Les Illes quedaran encara dins una àrea de baixes pressions. Mentre la borrasca que ens ha afectat aquests dies s’allunya lentament, una altra se’ns apropa, alimentada per una nova glopada d’aire fred.

A la següent imatge, corresponent a la situació per dijous a les 06UTC del dematí, s’observa la glopada d’aire fred a capes mitjanes ubicada damunt la Península Ibèrica, i una petita borrasca ubicada damunt les Illes.

Amb aquesta situació hem d’esperar temps inestable, amb ruixats que poden aparèixer a qualsevol indret del territori, i que fins i tot, no descartam que puguin anar acompanyats de tempesta. Tot i que en línies generals els models ubiquen les pluges més intenses damunt la mar, no es  pot descartar qualque ruixat intens a terra.

Avui començam amb una imatge de satèl·lit de fa molt poca estona, a la que es pot observar com el front ja toca el ponent de la Península Ibèrica i també la zona del Marroc. Ahir parlàvem de possibles precipitacions intenses les properes hores a Marroc, i pareix que les prediccions es van confirmant, per tant, ho haurem de seguir.

Però a més d’això, també s’observa una tempesta al sud de França que va camí d’afectar la ciutat de Montpellier i el seu entorn immediat. Tal vegada algú recordi que aquesta ciutat ha patit ja dos grans episodis d’inundació aquesta tardor, i mirant alguns pronòstics per les properes 24-36h no es pot descartar que això torni a succeir.

Adjunt el pronòstic de precipitació per les properes 24h del model WRF-ARW de LaMMA (amb condicions inicials i de contorn de GFS), en el que es pot veure com entorn d’aquella ciutat s’hi podrien acumular més de 200mm en molt poca estona.

Pel que fa a les Illes avui el dia ha passat sense grans notícies, tot i que ara ens informen des d’Eivissa que hi ha tempesta. Allà on sí han tengut molt de moviment meteorològic ha estat a Màlaga, on un fibló que ha nascut damunt la mar s’ha apropat a la costa i ha provocat algunes destrosses a diverses construccions.

Vos recoman visitar aquest enllaç del fòrum Cazatormentas, on tenen una bona recopilació fotogràfica de la tempesta, el fibló i les destrosses que ha provocat.

Aquests darrers dies hem continuat amb unes temperatures impròpies per l’època de l’any, que fins i tot assolien els 29ºC el dissabte passat a Pollença, un fet noticiable. Per sort, poc a poc pareix que les temperatures van normalitzant i continuaran baixant lleugerament durant els propers dies.

Però no és la temperatura el fet més signficatiu de la predicció, sinó que s’espera l’arribada d’una àrea de baixes pressions a la Mediterrània Occidental que complicarà el temps de manera notòria. Durant les properes jornades, una borrasca s’aproparà a la Península Ibèrica per l’oceà Atlàntic, i s’ubicarà molt propera a l’estret de Gibraltar (entre divendres i dissabte).

El vent s’anirà allevantant, i en funció de la posició final de la borrasca (cosa que fins poques hores abans no es podrà saber) hi haurà pluges importants a un indret o altre del Mediterrani espanyol.

Les regions que podrien rebre aquestes importants pluges són totes aquelles que composen el litoral peninsular espanyol i també les Illes Balears. Però com diem, la incertesa sobre la posició final de la borrasca és elevada, i això fa que les prediccions tenguin un elevat grau d’incertesa (més en la quantitat de precipitació que en altra cosa).

A hores d’ara aquest seria el mapa per diumenge